• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6

MILIONS DE VIVENDES SENSE PERSONES

MILIONS DE PERSONES SENSE VIVENDES

Pel dret a una vivenda digna pública per tothom!CONCENTRACIÓ – DISSABTE 24 DE MARÇ A LES 17 HORESPL. CATALUNYA DE BARCELONA 

 

Les últimes mobilitzacions estan callant la boca a tots aquells que un cop i un altre insisteixen en que la joventut passa de tot. Reflecteix que estem farts de treballs precaris mal pagats, de lloguers impossibles d’assumir amb els nostres pírrics salaris, d’un oci embrutidor controlat per les multinacionals del sector per fer saborosos negocis. En definitiva estem farts del que el capitalisme ens ofereix als joves i treballadors.

 

En aquesta cadena d’explotació el problema de la vivenda és un dels més rentables. Han convertit l’accés a la vivenda, un dret bàsic per qualsevol persona, en un malson per la majoria de les famílies i dels joves treballadors.   Famílies endeutades En les actuals condicions, accedir a una vivenda en propietat significa que milers de famílies treballadores i de joves que volen independitzar-se han d’endeutar-se fins les celles. En aquests moments la gran banca, l’autèntica beneficiaria d’aquesta orgia especulativa que travessa directament els nostres salaris als seus comptes de resultats, han concedit més de 650.000 milions d’euros en crèdits a la vivenda. Diners que seran cobrats amb el nostre suor i la nostra explotació, diners que faran encara més rics als que ja són immensament rics. Una dada que revela la sangria que significa accedir a la vivenda per les famílies treballadores ho trobem en la relació entre la pujada dels preus de la vivenda i la dels salaris. El preu de la vivenda en termes reals va créixer gairebé 14 vegades més que els salaris en els últims anys, segons l’informe “Preu i accessibilitat a la vivenda a l’Estat espanyol en el període 1987-2004’ elaborat per CC.OO. En aquest període, el preu mig dels pisos va crèixer més d’un 130% sense comptar la inflació. Pel contrari, els salaris van augmentar un 9.6%. De totes aquestes xifres es desprèn un fet monstruós: les deutes per compra de vivenda han fet que més del 70 per cent dels ingressos salarials bruts de milions de treballadors es destinin a aquest concepte. Un autèntic escàndol! El negoci de l’especulació Entre els anys 1980 i 2003 es van construir un total de 7.556.700 vivendes, mentre que el número de llars només va incrementar en 2.750.000. Això dóna una diferència de gairebé 5 milions de vivendes i segons la Fundación de Cajas de Ahorros en el 2001 hi havia tres milions de vivendes buides. Mentrestant, els grans grups promotors acumulen una quantitat de terreny tal que, a través de successives revendes, han fet un negoci immens sense produir riquesa. Les cinc grans immobiliàries (Vallehermoso, Metrovacesa, Urbis, Colonial i Bami) van obtenir en el 2002 (entre gener i setembre) un benefici net conjunt de 400,25 milions d’euros, el que suposa un increment del 39% respecte al registrat en el mateix període de 2001. Aquests grans grups immobiliaris estan estretament lligats a les grans constructores (Sacyr, Dragados, FCC, etc.) i als grans bancs. Fa falta una autèntica política d’esquerres per resoldre el problema de la vivenda Però, quina és la solució que ens dona el govern del PSOE i el tripartit a Catalunya? Les famoses declaracions de la ministra, més pisos de 30 metros quadrats, demostren que aquest govern no sembla disposat a acabar amb el fabulós negoci de constructores i immobiliàries. El que necessitem no són caixes de mistos per viure, sinó vivenda pública digna per tothom, amb lloguers que no superin el 10% dels ingressos salarials! Com a molt el que ens trobem per part d’algunes administracions locals és la construcció d’algunes vivendes de protecció oficial, que la majoria tenen preus igualment impossibles pels salarials i contractes com les actuals.  Per tant, la solució al problema de la vivenda no pot venir, com plantegen alguns dirigents d’organitzacions d’esquerres, amb la simple construcció de més cases de VPO (llur construcció està en mans de immobiliàries privades), ni amb subvencions als propietaris per a que lloguin (mesura que acaba elevant més els preus dels lloguers), ni amb subvencions a fons perdut per a que la gent compri vivendes de segona mà (enriquint amb diners públics als especuladors). La única solució és la regulació pública del mercat immobiliari. Per això és necessari sòl públic i empreses públiques de construcció. D’aquesta forma els ajuntaments tindrien un patrimoni públic de vivendes que es cedirien en lloguer pels joves i treballadors, no pagant cadascú més del 10% del seu salari.  Que no ens diguin que no hi ha diners per dur a terme un ampli pla de construcció de vivendes públiques arreu de l’Estat. Diners n’hi ha i molts, tan sols aquest any, l’Estat va pagar desenes de milers de milions a la gran banca en concepte d’interessos per la deute públic. Tots els anys es destinen milers de milions d’euros a investigació militar i un altre tipus de despeses que no resolen cap necessitat social. Els treballadors i la joventut arreu de l’Estat espanyol no podem quedar-nos amb els braços creuats davant aquesta xacra que ens condemna a viure endeutats per tota la vida o a mantenir-nos a casa dels nostres pares quan ja hem complert més de trenta anys. Necessitem aixecar un moviment de masses per exigir vivenda pública digna i accessible, no sorteigs per repartir la misèria. Un moviment de centenars de milers de treballadors i joves per obligar a aquest govern a realitzar una política genuïnament d’esquerres que posi els recursos que generem amb el nostre suor a disposició de resoldre les necessitats de la majoria de la societat i no a augmentar els escandalosos beneficis d’una minoria de multimilionaris. La realitat del negoci de la vivenda sota el capitalisme també posa de manifest la necessitat de vincular la lluita per una vivenda digna a altres de més amplies, per la transformació socialista de la societat, per posar les palanques fonamentals de l’economia sota el control democràtic dels treballadors, per organitzar la producció amb la finalitat de resoldre el problema de l’atur, la precarietat, els baixos salaris, els tancaments d’empreses i garantir una vivenda i una educació pública digna de qualitat. Per tant exigim: 1.- Un pla estatal del govern del PSOE en coordinació amb els Ajuntaments i les Comunitats Autònomes, la Generalitat del tripartit, per construir dos milions de vivendes públiques en quatre anys, per garantir lloguers amb una renta no superior al 10% del salari. 2.- Nacionalització de les grans empreses constructores que fan d’un dret bàsic com el de la vivenda un negoci multimilionari. Control democràtic dels plans de construcció  a través de les associacions de veïns, els sindicats obrers i les pròpies assemblees de joves i treballadors sense cada, a cada ciutat localitat i poble de l’Estat. 3.- Pla estatal per obligar a que els més de dos milions de vivendes buides siguin destinades a lloguer. Aquells propietaris que es neguin a posar les vivendes buides a disposició de les famílies necessitades amb lloguers que no sobrepassin el 10% dels ingressos salarials seran expropiades i convertides en vivendes públiques. 4.- Expropiació, sense indemnització, de tot el sól acumulat per les grans promotores immobiliàries. Per fer tot això possible fa falta continuar la pressió, les recents mobilitzacions van reflectir que tenim força. Fa falta coordinar-se arreu de l’estat, fa falta un pla contundent i continuat de mobilitzacions, fa falta arrossegar als sindicats de classe, associacions de veïns, partits d’esquerres, moviments socials, plataformes en defensa de la vivenda,... a que s’impliquin activament en aquesta lluita i per aquest programa. Al cap i a la fi el dret a una vivenda digna és una de les preocupacions fonamentals dels treballadors.  La vivenda es un bé necessari i no una mercaderia!Afilia’t al Sindicat d’Estudiants i lluita amb nosaltres

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Solidaritat internacional i estatal amb la Vaga del 26 d'Abril


Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB

Segueix-nos