Durant la passada vaga general del 14 de novembre, un destacament dels Mossos d’Esquadra va retenir i identificar a un grup de companys del Sindicat d’Estudiants que havia participat en un piquet informatiu organitzat per CCOO i UGT a Cornellà de Llobregat. Els mossos acusaven a tres companys, Borja Latorre, secretari general del Sindicat d’Estudiants de Catalunya, Iban Sadaba i Raimon Martín, membres del Sindicat d’Estudiants, d’haver fet una pintada a una façana del centre comercial Splau. Els tres companys són innocents. No van fer aquella pintada. El 30 de gener es va fer el judici als jutjats del Prat.

Els companys han patit durant el judici una situació d’indefensió absoluta. Per començar, la jutgessa es va negar a citar els testimonis de la defensa, quatre treballadors de CCOO i UGT que havien participat al piquet amb els companys i que, malgrat tot, es van personar al judici disposats a testificar.

Ja durant el desenvolupament de la vista, els denunciants van demostrar en els seus testimonis l’arbitrarietat de l’acusació: la representant i testimoni d’Splau no havien vist qui havia fet la pintada. El testimoni d’Splau es refereix a una gravació de vídeo que, suposadament, va veure ell junt amb el vigilant de seguretat. No només no van aportar el vídeo al judici, sinó que van insinuar casualment que ja no existia. Aquest testimoni, havent vist, suposadament, el vídeo, va ser incapaç de descriure si es veia a una persona o dues o tres fent una pintada –tot i que s’aprecia clarament que la lletra és d’una sola persona-. També reconeixia que només havia vist al vídeo a un grup de gent i que no reconeixia a cap dels denunciats.

L’Splau pretén que els nostres companys paguin per una cosa que no han fet. Miren d’aprofitar-se de la situació per omplir-se les butxaques al·legant que la reparació de la façana (una façana blanca) els havia costat 580 euros + iva (superant, per tant, la barrera dels 400 euros, que separa la falta del delicte), sense presentar cap factura, mesos després, perquè diuen que tapar la pintada “formava part de les reformes estructurals” que estan fent.

No només el pressupost estava inflat, també les dimensions de la pintada: primer denunciaven que feia 25 metres, per després dir, en el judici, que eren uns 15 metres i desdir-se de nou per acabar demanant 25 m. Com a molt, la seva llargària havia estat de 5 metres, com reconeixia l’acta policial. Un pressupost sol·licitat a un pintor independent revela que tapar una pintada de 5 metres d’una façana blanca d’aquestes característiques no representaria un cost superior als 60 euros amb la pintura de major qualitat i mà d’obra inclosa.

Les declaracions de dos mossos van ser també molt significatives. Els mossos contradiuen la seva declaració respecte l’atestat policial. Aquest ometia la major part de la base de l’acusació, a més a més d’altres falsedats reflectides en aquell: cap dels mossos no va veure res, es remeten o bé a un policia secret infiltrat –que ningú sap qui és i que, per descomptat, no és testimoni- que suposadament va assenyalar als companys com a responsables de la pintada, o bé a un vigilant de seguretat de l’Splau –que tampoc ningú sap qui és i tampoc apareix en el judici- que també suposadament va veure com es feia la pintada. La identificació als denunciats, però, es fa basant-se en una descripció genèrica de dues persones, segons l’acta policial.

La conclusió és que cap dels testimonis de l’acusació va veure res. En canvi, s’atreveixen a acusar als companys sempre a través de referències a tercers que, per descomptat, no van anar al judici ni ho van referir a l’acta policial ni a la denúncia, i que representa que van veure les mateixes imatges que el testimoni de l’Splau. Segons aquest no es va poder identificar a ningú amb aquestes suposades gravacions i, per tant, ell va ser incapaç d’identificar a cap dels denunciats.

Els companys acusats van jugar un paper de primer ordre en el piquet de Cornellà de la vaga general. El company Borja duia el megàfon, cridava consignes i, fins i tot, davant de l’Splau va fer un míting en nom del Sindicat d’Estudiants, després de les salutacions dels representants de CCOO i UGT. El company Iban va formar part del grup de piquets, junt a sindicalistes de CCOO i UGT que, pactant amb els Mossos, va entrar al centre comercial per revisar que es respectava el dret de vaga. El company Raimon va destacar cridant consignes, repartint fulls. És a dir, curiosament, s’ha acusat a tres companys que van destacar en el piquet, no per fer pintades, sinó per la seva participació i activitat política. No és una casualitat, amb aquesta denúncia es busca únicament i exclusivament reprimir a la joventut que lluita.

Però el més vergonyós va arribar després de la declaració dels mossos. La jutgessa, que en teoria ha de vetllar per la igualtat de condicions entre les parts i no crear indefensió a ningú, en comptes de cedir la paraula a l’advocat dels companys perquè entressin els seus testimonis va donar immediatament pas a la fiscal, perquè informés i exposés les seves conclusions de forma meteòrica, sense donar oportunitat a practicar les proves de la defensa. La jutgessa, davant de la protesta de l’advocat defensor, podent-ho solucionar, no ho va permetre. Primer va reaccionar permetent un sol testimoni, “pero rapidito, dos minutos”, per a immediatament exclamar: “No, me retracto!” A la jutgessa només l’interessava veure ràpidament les proves de l’acusació i acabar amb presses l’últim judici del dia, creant una indefensió absoluta a la defensa.

La fiscal ha demanat 6 dies de localització permanent (l’antic arrest domiciliari) per als tres companys, així com pagar la responsabilitat civil per una pintada que no van fer.

Ens trobem davant d’un cas molt clar de com funciona la justícia burgesa. Els companys són acusats arbitràriament, criminalitzant-los per participar en un piquet. No s’ha presentat ni una sola prova contra ells, ni tan sols a un testimoni que pogués afirmar haver-los vist fent la pintada. Però no només això, tot i comptar amb fins a quatre testimonis presents per poder testificar i desmentir l’acusació arbitrària, la jutgessa impedeix injustament que puguin declarar, ni permet cap altra prova a la part de la defensa. Això no és justícia!

Des del primer moment, el Sindicat d’Estudiants ha insistit en què ens trobàvem davant d’un cas més de repressió policial: un muntatge destinat a criminalitzar la joventut. Algú havia de pagar i no van dubtar a buscar caps de turc vistosos. Els mossos d’esquadra –un cos policial farcit d’antecedents violents i repressius- segueixen les directrius polítiques del Departament d’Interior, en mans de CiU, que busca oferir una imatge distorsionada dels joves que lluitem en defensa dels nostres drets. D’altra banda, l’aparell judicial demostra un cop i un altre el vincles estrets que té respecte a la resta de l’aparell de l’Estat, la policia i els grans empresaris. La separació de poders és una fal·làcia, al darrera de jutges, fiscals i comandaments de la policia hi ha la burgesia.

Des del Sindicat d’Estudiants volem agrair les mostres de solidaritat que hem rebut en aquests dies. Hem aconseguit 150 firmes de destacats sindicalistes de tots els sindicats, molts dels quals van participar a la concentració de solidaritat que vam fer a les portes del jutjat del Prat. Entre els firmants destaquen les direccions comarcals de CCOO i UGT del Baix Llobregat, les federacions d’ensenyament d’ambdós sindicats, els sindicats USTEC, CGT, IAC, el MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), les federacions d’Associacions de Pares FAPAC i FAPAES, així com molts delegats sindicals del Baix Llobregat, Barcelona i de tot l’Estat. A tots vosaltres, moltes gràcies pel vostre suport.

Sigui quina sigui la sentència, els companys continuaran al peu del canó lluitant. Lluny d’intimidar-nos, aquestes injustícies ens impulsen a continuar al carrer amb més insistència i decisió.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB