L’Ajuntament i la Generalitat responen amb una brutal repressió policial

El desallotjament del centre social Can Vies, després de 17 anys d’activitat, desferma una onada d’indignació a Barcelona

El dilluns 26 de maig, un dia després de les eleccions europees, l’Ajuntament de Barcelona, governat per CiU, duia a terme el desallotjament de l’històric centre social de Can Vies. L’edifici, propietat de l’empresa de transports metropolitans de Barcelona (TMB) i ubicat al barri popular de Sants-Motjuïc, estava ocupat des de feia 17 anys, complint una funció social al barri que l’ajuntament no proporcionava: menjadors socials, sense discriminació, per a les persones necessitades; presentacions de llibres i activitats culturals; facilitar espais per a grups musicals i de teatre, així com per a reunions i activitats de diferents col·lectius i associacions. Com a conseqüència de la seva tasca social al barri, l’oposició al seu desallotjament i enderrocament ha estat unànime per part dels veïns, desfermant una forta mobilització de la joventut.

En aquests dies, els mitjans de comunicació només han tret la crema de contenidors i els vidres trencats que han protagonitzat una minoria, però, per descomptat, han amagat amb molta cura la violenta repressió dels mossos. El dimecres, tercer dia de protestes, amb més de 7.000 joves al carrer, les càrregues salvatges de la policia de CiU han provocat la reacció de centenars de veïns que van sortir als balcons amb cassoles per mostrar el seu rebuig a la seva actuació brutal. Els mossos han envoltat l’estació de Sants cada un dels dies de protesta, tancant els accessos, i han arribat a entrar a l’estació per colpejar amb ràbia a persones que no tenien res a veure amb les mobilitzacions. També van entrar als portals, on manifestants i veïns miraven de refugiar-se de les càrregues. La brutalitat policial ha deixat sense oïda a un jove que passejava en bicicleta. Fins i tot en el setmanari “Directa”, la policia va alçar la persiana de la redacció per rebentar el vidre i entrar. Fins ara han detingut a 50 persones i hi ha centenars de ferits.

Evidentment, des dels mitjans de comunicació es mira d’obviar aquesta violència, parlant únicament dels encaputxats i radicals que practiquen la “kale borroka”. De fet, una prova clara de la tergiversació tant dels mitjans com de l’ajuntament i la Generalitat és l’intent desesperat del govern municipal per iniciar de nou converses per buscar una solució i desactivar el conflicte. La pròpia Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) s’ha solidaritzat amb aquesta lluita i amb els veïns de Sants, condemnant l’actuació de l’ajuntament i els mossos, i assenyalant les causes de fons d’aquestes protestes, “les desigualtats i les injustícies que estan trencant Barcelona”.

Com sempre, i com fa el PP, la dreta nacionalista de CiU recorre als mateixos mètodes per desacreditar la lluita, titllant als manifestants i veïns de violents radicals. Aquí veiem ben clar què és CiU i a qui representa.  A l’igual que el PP, CiU és part de la mateixa estratègia per retallar els drets democràtics més bàsics, criminalitzant la protesta social i fent de la repressió el seu únic llenguatge.can vies

La repressió dels mossos d’esquadra no és res nou ni anecdòtic. La policia catalana s’ha caracteritzat en els últims anys per acumular cada cop més escàndols, com el desallotjament salvatge del moviment 15 M de la plaça de Catalunya o la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana per una pilota de goma llançada per la policia –negant posteriorment l’evidència fins que ha quedat provat en el judici-, o la mort a les seves mans, en circumstàncies poc clares, de fins a tres persones en els últims mesos. Finalment, i a conseqüència d’aquesta allau d’escàndols, Manel Prat ha dimitit com a director del cos de policia dels Mossos d’Esquadra, just el dia que per la tarda es feia una votació per plantejar el seu cessament.
La mobilització de la joventut, farta de ser llençada al pou de l’atur i la precarietat laboral, de veure com les seves iniciatives són trepitjades pel poder, de patir la manca completa d’equipaments socials i culturals als barris obrers, s’ha estès també a d’altres barris i localitats de Barcelona, fins i tot a altres punts de Catalunya i la resta de l’estat. Com ja va passar amb Gamonal a Burgos, ha estat una guspira que ha fet emergir la indignació i la ràbia enfront de les retallades, la corrupció i els atacs que pateix la joventut obrera.

És completament escandalós que aquest desallotjament, al qual s’han dedicat tots els mitjans necessaris, s’hagi produït en el mateix moment en que es coneixia la sentència pel cas Palau de Barcelona, un dels principals casos de corrupció que afecta tant a CiU com al PSC, i pel qual s’ha condemnat únicament a un any de presó als seus principals responsables, i alhora, amb l’absolució de la cúpula d’urbanisme de l’ajuntament, en aquell moment en mans del PSC. Quin cinisme! Quina hipocresia! Amb Can Vies repressió al màxim i per al corruptes una catifa vermella!

La mobilització, estimulada per la repressió creixent, ha anat pujant i ja es prepara una gran manifestació per a aquest dissabte 31 a Barcelona. Des del Sindicat d’Estudiants exigim el cessament immediat de l’estat d’excepció que CiU i els mossos han imposat al barri de Sants i la llibertat sense càrrecs de tots els detinguts. I mostrem la nostra solidaritat activa amb els ocupants i membres de Can Vies i amb els veïns de Sants, que han viscut un autèntic malson durant aquests últims dies. Exigim també la dimissió de Xavier Trias, alcalde de Barcelona, i de Jordi Martí, regidor del districte de Sants-Montjuïc, responsables directes del desallotjament i enderrocament, i de la violència policial desfermada contra manifestants i veïns.

Solidaritat i llibertat immediata sense càrrecs de tots els detinguts!
Més educació i menys repressió!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB