Des del Sindicat d'Estudiants refusem totalment aquesta resolució judicial perquè suposa un atac als drets democràtics d’expressió i reunió i una amenaça contra el conjunt de la joventut i el moviment obrer. Aquesta sentència es justifica per la lluita contra el “terrorisme”, de la mateixa manera que ahir es va justificar la Llei de Partit per a combatre a ETA. Però els fets tossuts estan provant que aquestes lleis tan sols serveixen per atacar llibertats democràtiques i que formen part a més d’una estratègia més amplia. Un cop més ha quedat clar que la justícia no pot ser mai independent de la classe dominant. En definitiva, que baix el capitalisme existeix una justícia de classe a pesar de tota la campanya dels mitjans de comunicació i els polítics burgesos per a negar aquest fet. En aquest cas, el mateix aparell judicial no ha tingut inconvenient en aixafar la seva pròpia doctrina si això contribueix a defensar millor els interessos de la burgesia espanyola i els sectors més reaccionaris de l’aparell de l’Estat en l’actual situació i atacar encara més els drets democràtics de la joventut d’esquerres d’Euskal Herria. En una sentència anterior es deia que Segi no es podia definir com a terrorista ja que aquesta organització no utilitzava armes o explosius. Però amb la decisió del Tribunal Suprem la posició independentista d’aquestes organitzacions és suficient per a què siguin considerades “igual que ETA”, amb la qual cosa es podria condemnar fins amb 12 anys de presó a qualsevol jove per pertànyer a elles, tal i com ha defensat el Partit Popular. Però no s’acaba aquí. Cal recordar que tant el Lehendakari Ibarretxe com el Secretari General del Partit Socialista d’Euskadi, Patxi López, van ser denunciats per l’AVT per reunir-se amb dirigents de Batasuna sent admeses les seves denúncies per la fiscalia. Així, la cacera de bruixes que pretén el PP contra l’esquerra abertzale s’estendria a l’esquerra en general. Aquesta sentència crea un precedent gravíssim per als judicis pendents contra Egunkaria, les Herriko Tavernes i altres col·lectius. Però a més mostra el gir reaccionari i autoritari que estan prenent una gran quantitat de decisions de l'aparell judicial impulsades, sens dubte, pel PP però que conten amb el beneplàcit del PSOE que no fa res per a impedir-les.
Aquestes últimes mesures repressives s'han aplicat a l'empara de l'últim atemptat d'ETA a Madrid. Però com ja vam assenyalar anteriorment, l'escalada repressiva contra l'esquerra abertzale s'ha mantingut des de la declaració de l'alto el foc el mes de març de 2006. La negativa del govern a l'acostament dels presos a Euskal Herria confirmant la política de dispersió, l'incompliment del propi codi penal que manté en la presó a presos que han complert la condemna o la negativa a excarcerar presos greument malalts, en que contribueixen a l’anomenat procés de pau? La possibilitat que De Juana Chaos mori a la presó després de vuitanta dies en vaga de fam, després de la confirmació d'una sentència injusta que el manté empresonat per escriure dos articles a Gara, solament afegirà més tensió i més arguments a aquells sectors que dins l'esquerra abertzale i ETA segueixen defensant els mètodes del terrorisme individual.
La “democràcia” dels capitalistes
L'últim atemptat d'ETA a la Terminal de Barajas va ser un regal al Partit Popular i com era previsible la política repressiva s'ha accentuat. Però els esdeveniments no s'han desenvolupat exactament com la dreta esperava. La manifestació del 13 de gener convocada per UGT, CCOO i la Federació d'Associacions d'Equatorians contra l'atemptat de Barajas va tenir un fort contingut de classe contra el Partit Popular. Més de mig milió de treballadors i joves van clamar contra l'onada de nacionalisme espanyolista que s'ha fet amo dels carrers de Madrid en les convocatòries anteriors de l’AVT i el PP, reflectint el profund rebuig que la dreta i el seu programa susciten entre els obrers madrilenys. Una gran manifestació que també va exigir al Govern una sortida política a la situació d’Euskadi. La manifestació del passat tretze de gener prova que la classe obrera és la clau per a resoldre el problema nacional basc i que la mobilització independent dels treballadors, sense la dreta, és el camí.
La sentència del Tribunal Suprem inspirada en la doctrina reaccionària del Partit Popular per la qual es declara que Jarrai-Haika-Segi són organitzacions terroristes, intenta trencar qualsevol possibilitat en aquest sentit tractant de polaritzar la situació. El mateix sentit tenen els atacs de les bandes feixistes contra immigrants en els barris obrers de les grans ciutats, o la manipulació vergonyosa que els mitjans de comunicació han fet dels esdeveniments d’ Alcorcón tractant de trencar el sentiment d'unió i solidaritat de classe amb els immigrants, que són el sector més explotat del proletariat.
Els mitjans de comunicació burgesos i els tribunals criminalitzen als joves d'esquerra a Euskadi i a tot l'Estat, com hem vist a Alcorcón, per haver estat la punta de llança en les lluites contra la guerra imperialista a l'Iraq i contra el PP. Mentrestant permeten a les bandes feixistes actuar amb absoluta impunitat, els absolen sense problemes als pocs judicis que es celebren i mai els persegueixen policialment. Qui pot tenir confiança en la justícia de classe dels capitalistes?
Els marxistes revolucionaris estem en contra del sectarisme i dels mètodes del terrorisme individual perquè solament serveixen per a donar excuses a la repressió i constitueixen un mur per a què la classe treballadora prengui consciència de la seva força i assumeixi plenament el seu paper crucial en la lluita. Però la dreta espanyola no té cap autoritat ni credibilitat quan condemna “la violència” o clama pel dret a la vida.
El PP és un defensor vehement del capitalisme, és a dir, del sistema responsable de la violència i l'opressió que es practica quotidianament contra milions d'homes, dones, joves i nens en tot el planeta. El Partit Popular i els mitjans de comunicació de la burgesia condemnen a la joventut però ignoren les causes socials que provoquen l'odi entre milions de joves contra aquest sistema. Cal recordar els fets ocorreguts en els barris francesos on s'han produït disturbis a gran escala com producte de la ira juvenil enfront de la marginació, l'atur i la repressió policial. Qui practiquen la violència a gran escala són la burgesia i l'imperialisme que envaeixen països i massacren als pobles de l'Iraq, Afganistan, Líban i Palestina. La burgesia diu defensar la “democràcia” quan sembra la barbàrie més terrible per a robar les matèries primeres dels cinc continents i mantenir els sagrats beneficis de la banca i les corporacions multinacionals. I aquesta és “la democràcia” en la qual creu el PP? Quina hipocresia més repugnant!
El PP i el PNB defensen els mateixos interessos de classe
La qüestió nacional ha servit a la burgesia espanyola i basca de cortina de fum per a portar a terme fortes retallades socials. A Euskadi el nivell de dificultat per a arribar a fi de mes ha augmentat l'últim exercici en un 2,5% i aquesta xifra no para de créixer. La patronal basca, la classe social que representa políticament el PNB, es nega a signar convenis col·lectius congelant els salaris any rera any (per exemple els convenis del Metall d'Àlaba i Biscaia romanen sense signar des del 2003), de tal manera que en aquest moment hi ha 260.000 treballadors, de 570.000, sense renovar el conveni. El Consell Econòmic i Social Basc ha revelat com, a pesar de la “millora considerable” de les estadístiques d'ocupació i de l'augment d'ingressos del sector públic, la protecció social a Euskadi (19,2) és, juntament amb la d'Irlanda (16,5), la més baixa d'Europa (28,3 de la UE dels 15) estant fins i tot 0,5 punts per sota de la mitjana de l'Estat (19,7).
Paradoxalment, els successius governs en minoria del PNB han contat, en diferents ocasions, amb el suport del PSE-EE, Ezker Batua i la pròpia Esquerra Abertzale als seus pressupostos, suports sense els quals Ibarretxe ni tan sols hagués estat investit lehendakari.
La lluita per a conquerir els drets democràtics nacionals del poble basc mai podrà contar amb el suport veritable de la burgesia basca i el seu instrument polític, el PNB. Utilitzaran, segons els convingui, un discurs a favor dels drets d'Euskal Herria encara que, com l'experiència demostra, mai donaran un pas pràctic perquè s'aconsegueixin. Les seves declaracions hipòcrites només serveixen per a confondre als joves i treballadors i més en moments tan difícils com els que estem vivint aquestes setmanes. Per això no podem confiar ni un gram en les seves falses paraules, doncs darrere d'aquests bondadosos missatges s'oculta una burgesia amb interessos idèntics als de la burgesia espanyola, que són oprimir a la gran majoria de la classe treballadora i la joventut d'Euskal Herria en el seu propi benefici.
Defensar els drets democràtics
Els actes de kale borroka i els atacs a seus de la UGT i el PSE-EE al País Basc, no ajuden a guanyar a la classe treballadora del conjunt d'Euskal Herria i de l'Estat espanyol per a la defensa del dret d'autodeterminació sinó tot el contrari. Amb aquests mètodes solament s'enforteix al sector més pro-PP dintre del Partit Socialista que reclama mà dura i més repressió. De la mateixa manera, nous atemptats d'ETA facilitessin la penetració de les idees reaccionàries de la dreta espanyolista entre la població, en un moment que àmplies masses dels treballadors donarien suport a una sortida política al problema nacional a Euskal Herria.
Igualment si el govern del PSOE no posa fi a l'orgia repressiva i manté la seva política de concessions a la dreta retallant els drets democràtics, afeblirà a l'esquerra i enfortirà a la reacció. Reprimir als dirigents de l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil quan demanen que la democràcia entri a les casernes i cedir vergonyosament davant els generals solament beneficia al PP i la seva política repressiva i antisocial.
La tasca ara és procedir seriosament a una depuració de l'aparell de l'Estat que és una tasca pendent des de la transició. Les demandes de drets democràtics per part de l'Associació Unificada Guàrdia Civil no solament han de ser satisfetes sinó dutes molt més lluny. La Guàrdia civil ha de ser dissolta i els seus membres integrats dintre d'una policia civil depurada de reaccionaris i feixistes. És urgent reconèixer el dret a la llibertat d'expressió, sindicalizació, manifestació i organització política a tots i cadascun dels membres de les anomenades forces de seguretat de l'estat. És necessari el control dels sindicats obrers de les acadèmies de policia i l'exèrcit per a impedir que els feixistes facin el que vulguin en aquests cossos amb absoluta impunitat. És necessari defensar que els soldats i membres d'aquestes unitats triïn als seus oficials eliminant a tots els elements antidemocràtics.
Aquest programa d'ampliació dels drets democràtics ha d'anar de la mà de la derogació de lleis repressives com la Llei de Partits i d'un programa social que posi en primer lloc la millora de les condicions de vida de la classe treballadora i la joventut permetent l'accés a un habitatge digne i assequible, un lloc de treball fix i digne per a tots i la disminució de la jornada laboral a 35 hores sense reducció salarial.
Solament una política autènticament socialista podrà resoldre el problema nacional a Euskal Herria
La defensa dels drets democràtics és una causa fonamental per a la classe obrera. Si avui deixem que es trepitgin aquestes conquestes que tanta sang han costat, crearem un perillós precedent que demà serà utilitzat pels capitalistes per a ampliar les seves mesures repressives quan el moviment obrer posi en perill els seus privilegis. El problema nacional a Euskal Herria és la conseqüència directa de l'existència del capitalisme i de la política de la burgesia espanyola basada en la repressió sistemàtica dels drets democràtics de les nacionalitats històriques.
La classe obrera té en les seves mans la resolució d'aquest problema endèmic. Però la solució passa, efectivament, per vincular la defensa dels drets democràtics d'aquestes nacionalitats, com el dret d'autodeterminació, a la lluita per la transformació socialista de la societat. Solament enderrocant el capitalisme, solament acabant amb el poder de la burgesia, sigui basca, espanyola o francesa, serà possible resoldre el problema nacional i assegurar la fraternitat de tots els pobles en el marc d'una Federació Socialista de Nacionalitats Ibèriques.
Aquest és el programa que defensem des del Sindicat d'Estudiants per a transformar la societat i pel qual cridem a tots els estudiants i treballadors de Catalunya, Euskal Herria i de tot l'Estat espanyol a organitzar-se. |
