Aturem la massacre del poble palestí a Gaza!

Fora les tropes d’ocupació israelianes!

El Sindicat d’Estudiants manifesta el seu més absolut rebuig a la brutal agressió contra el poble palestí de Gaza realitzada per les tropes israelianes. Ens sentim solidaris amb el dolor i la ràbia de tants joves, tants treballadors, tants nens i en general amb tota la població palestina. Prop d’un milers de palestins han mort, de moment, i milers de ferits s’amunteguen a hospitals sense mitjans, sense prou personal i sense protecció de les bombes, que cauen per igual sobre cases, hospitals o ambulàncies.

La brutalitat sionista arrasa amb escoles, amb fàbriques i conreus, en un territori ja de per si submergit en la fam i la misèria pel bloqueig continu al que és sotmesa una de les zones més denses del món. Exigim la paralització immediata dels bombardejos i la retirada militar israeliana. Alhora és imprescindible aconseguir l’aixecament sense condicions del bloqueig de Gaza, així com la fi de l’ocupació israeliana de Cisjordània. Per a aconseguir aquests objectius és necessària la mobilització massiva dels treballadors i joves de tot l’estat espanyol i internacionalment.

La hipocresia de l’estat sionista no té límits. Defensa que aquesta massacre contra milers de palestins innocents és una mesura d’”autodefensa”, per evitar els míssils artesanals llençats des de Gaza a localitats israelianes. Però això no és més que una excusa desvergonyida. En tota la duració de la treva, l’exèrcit sionista ha seguit realitzant “assassinats selectius” i ha assetjat per terra, mar i aire la franja, sotmetent a la població a la fam, la misèria i l’atur massiu (el 98% de la indústria ha tancat), sense possibilitat d’escapar. És més, Israel porta quaranta anys ocupant Gaza i Cisjordània, violant un cop i un altre els acords als que de tant en tant s’arriba, i controlant econòmicament tots els recursos de la població palestina. Tot aquest horror és justificat per enderrocar al govern de Hamàs a Gaza. Però en realitat va dirigit contra la resistència d’un poble que no vol cedir en la lluita pels seus drets. Tota Gaza és un objectiu militar.

Aquesta voluntat és la que va reflectir les eleccions que van donar el triomf a Hamàs, o dit d’una altra manera, la derrota d’Al Fatah, la direcció de la qual era vista (i els fets ho confirmen) com a conciliadora amb l’imperialisme i el govern sionista d’Israel. Però Hamàs no té una alternativa al problema palestí. El seu programa reaccionari, integrista, sectari amb els jueus i els seus atacs indiscriminats contra la població civil israeliana (ja sigui amb atemptat suïcides o amb el llançament de míssils a poblacions) només serveixen per a justificar la brutal reacció sionista davant dels ulls dels treballadors jueus. Només un programa revolucionari, socialista, pot donar una solució al problema de l’Orient Mitjà i Palestina.

La causa immediata d’aquest atac brutal és la situació social a Israel. El desencantament de la població israeliana cap als seus polítics i el seu estat, la crisi econòmica, l’onada de vagues (sector públic, estibadors, estudiants) i la lluita dels pensionistes, el retall de la despesa social mentre augmenta la militar, i les properes eleccions, han empès a la corrupta casta dirigent israeliana a explotar de nou el xovinisme i el patriotisme reaccionari. L’onada de xovinisme a Israel és ara predominant, però ¿quant de temps pot durar? El que demà predominarà serà la ràbia. Centenars de milers d’israelians se sentiran enganyats pels seus dirigents sionistes (de dretes i d’esquerres), quan arribin més cadàvers, la seguretat no millori sinó que empitjori i es retallin més despeses socials per mantenir l’ocupació.

El paper de l’imperialisme

¿Què podem dir de les potències imperialistes, dels Estats Units o de la Unió Europea? Els mateixos que apel·len als drets humans o a la llei internacional quan els interessa, permeten o fomenten aquesta massacre contra el poble palestí. Fan referència d’una manera hipòcrita a un ús de la força “desproporcionada”, però no belluguen un dit per impedir que els tancs i els bombardejos continuïn matant a la població de Gaza mentre es reuneixen amb els majors terroristes, els polítics sionistes israelians. L’ONU, que és tan sols una institució al servei de l’imperialisme, ha acceptat servilment el bombardeig a dues de les seves escoles a Gaza i la mort de més de 60 persones, fonamentalment nens, que es trobaven refugiats en elles. Siguem clars: les potències imperialistes i els seus aliats, que durant dècades han promogut l’agressivitat sionista (Israel és l’única potència nuclear de la zona), són culpables de tot el que està passant. Participen del bloqueig criminal de Gaza i han armat fins a les dents a l’exèrcit israelià, exactament igual que van organitzar i impulsar l’agressió contra el poble de l’Iraq, els efectes devastadors de la qual coneixem. Si ara intenten desesperadament una treva és per l’enorme descontent i oposició que aquesta nova massacre està provocant entre milions de joves i treballadors de tot el món, als països àrabs, a Europa, als EUA, que tenen molt fresca l’experiència de les grans mobilitzacions contra la guerra imperialista de l’Iraq. Els imperialistes volen evitar un moviment similar en aquests moments.

Malauradament, el govern de Zapatero no ha fet a penes res per oposar-se a aquesta massacre excepte declaracions diplomàtiques. Amb la retirada de les tropes de l’Iraq sembla que es va acabar la seva empenta en política exterior (empenta que realment va ser producte del moviment de milions de persones contra la guerra). L’augment de tropes a l’Afganistan (recentment s’ha eliminat el límit en el nombre de militars que el govern podia enviar a l’exterior sense passar prèviament pel parlament), la intervenció a l’Haití i al Líban (que ara es posarà a prova), i en general tota la política exterior del govern del PSOE, ha estat seguidista, encara que sigui amb matisos, de les potències imperialistes, ja siguin els Estats Units, França o Alemanya. Ara totes les seves esperances estan centrades en que l’ONU organitzi una força d’interposició a Gaza. Però això no resoldrà res, no evitarà que el govern sionista d’Israel trepitgi els drets dels palestins sempre que ho consideri oportú. El problema que té el govern del PSOE és que la política exterior és una continuïtat de la política interior. I si en el terreny econòmic i social adopten mesures en benefici dels grans banquers i empresaris, en política exterior s’han de plegar a aquests mateixos interessos.

La lluita del poble àrab

Els règims àrabs pro-imperialistes han demostrat el seu autèntic caràcter. Els seus interessos burgesos i la seva aliança amb els imperialistes són mil cops més important que els seus “germans palestins”. Especialment, la dictadura de Hosni Mubarak a Egipte és corresponsable d’aquesta agressió, participant del bloqueig a Gaza ¡fins i tot en aquesta situació!! i reprimint a desenes de milers de manifestants que han sortit al carrer de totes les ciutats egípcies per mostrar la seva solidaritat amb el poble palestí. La policia egípcia també ha disparat a població palestina desesperada per passar la frontera. A Marrakesh Abd Razak el Kadiri, un estudiant com nosaltres ha estat assassinat per la policia marroquina de Mohamed VI. La mateixa repressió, les mateixes bales, són la resposta dels governs àrabs a la lluita dels seus pobles.

La solució per aconseguir la fraternitat entre els pobles de l’Orient Mitjà i la pau autèntica és el socialisme. Sota el capitalisme i l’ocupació no hi ha sortida. L’única solució realista per acabar amb aquesta massacre, per acabar amb el patiment del poble palestí i dels països àrabs, és unir a tots els oprimits, per sobre de les fronteres nacionals, en una lluita comuna. Només acabant amb els règims pro-imperialistes del món àrab i amb el govern sionista serà possible la pau. Però per a això cal la unitat dels treballadors i els joves àrabs amb els seus germans de classe israelians sota la mateixa bandera de la lluita anticapitalista, antiimperialista i per una Federació Socialista de l’Orient Mitjà. D’aquesta manera es podrien eliminar els interessos capitalistes i imperialistes a la zona i el militarisme i es crearien les condicions per a un desenvolupament econòmic sense atur i sense misèria. Amb una Federació Socialista basada en el control democràtic de la majoria de la població, no hi hauria lloc per als odis religiosos i sectaris, i els pobles de l’Orient Mitjà podrien arribar a una convivència fraternal i en pau.

El Sindicat d’Estudiants anima a participar a totes les manifestacions convocades contra la massacre i organitzarà una campanya de solidaritat internacionalista, amb actes a instituts i facultats, mobilitzacions, etc., per defensar aquestes idees.

¡Aturem la massacre del poble palestí a Gaza!

¡Fora les tropes d’ocupació israelianes!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB