Davant els atemptats de París, fem una crida a que el proper dilluns 16 se celebri un minut de silenci en tots els instituts i universitats públiques. Proposem que es llegeixi el següent comunicat contra el terrorisme gihadista i les guerres imperialistes, en solidaritat amb totes les seves víctimes.
Durant la nit del divendres 13 de Novembre, París va ser durament colpejada per un atac terrorista que deixa en aquest moment un saldo provisional de 17 morts i 300 ferits, 80 d’ells en estat crític. La magnitud d’aquest atemptat només es pot comparar amb la matança que l’11 de març del 2004 va assolar la ciutat de Madrid.
Igual que llavors, la solidaritat de milers de persones no s’ha fet esperar. Les llargues fileres de gent anònima que a la Porta del Sol feien cua pacientment per tal de donar sang s’han reproduït aquest cap de setmana en els centres de salut parisencs amb gent disposada a esperar fins a tres hores per a poder donar la seva sang. Aquest no ha sigut l’únic exemple de solidaritat: molts han sigut els joves, persones grans i immigrants, que des dels primers minuts van utilitzar les xarxes socials per a obrir les seves cases a aquells que, commocionats i amb la por dels atemptats, deambulaven pels carrers cercant un refugi.
Tota la nostra solidaritat i sentiments es troben amb el poble francès, amb els milions de joves i treballadors que romanen commocionats en les seves llars tractant de comprendre què és el que ha succeït. Des del Sindicat d’Estudiants condemnem enèrgicament aquests actes de terrorisme. Però en aquests moments tan durs també és necessari assenyalar que han sigut les polítiques imperialistes dels governs occidentals les que han creat les condicions per a que aquests grups gihadistes sorgeixen del fang i la misèria, d’aquelles guerres que per petroli i matèries primeres s’han portat a terme a Àfrica i al Pròxim Orient per tal de beneficiar a un grapat de grans multinacionals.
Els grups terroristes que han provocat la massacre a París són un conglomerat d’elements reaccionaris que juguen un paper molt similar al que en els anys 30 jugava el feixisme a Europa: el de sembrar la por i el terror entre la població de qualsevol país del món. Amb aquesta mateixa intenció va actuar el divendres per la nit ISIS a París, i amb els mateixos objectius Al Qaeda i ISIS ho van fer al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà en un combat sagnant contra els moviments revolucionaris que en la Primavera Àrab s’aixecaren contra les dictadures que durant dècades els havien sotmès.
En aquests moments de profund dolor resulta lamentable escoltar a Barack Obama, François Hollande o Mariano Rajoy, aprofitant l’enorme patiment que aquests atemptats han causat a milions de persones de tot el món, presentant-se com els garants de la llibertat, la democràcia i els drets humans. Aquests dirigents occidentals (i molts d’altres) han sigut impulsors de tot tipus d’aventures imperialistes que han arrasat països sencers, provocant a milions de persones el mateix dolor que aquests dies patim a Europa.
No conformes amb això, aquests “defensors dels drets humans i la llibertat” volen utilitzar la por i el patiment per a justificar el seu increment de la intervenció imperialista que ja estan portant a terme a Síria i a tota la zona. Exactament la mateixa fórmula que, després dels atemptats de l’11S a EEUU, es va utilitzar per a justificar les guerres d’Iraq i Afganistan.
Per molt que afirmin el contrari, els drets humans, el benestar i el desenvolupament civilitzat no formen part de les preocupacions dels líders europeus. Així ho estan demostrant amb l’abandonament, la persecució i la repressió a centenars de milers de refugiats que fugen de la guerra i de la destrucció, així com de l’horror que ISIS i altres grups terroristes similars sembren en els seus països. Les polítiques “humanitàries” d’occident es redueixen a l’apilament de milers de persones en camps d’internament, al tancament de fronteres i al finançament de tercers països per a la construcció de grans murs que impedeixin l’arribada de nous refugiats a Europa. Mentrestant, milers d’homes, dones i nens es deixen la vida en el camí.
Avui, al veure les dramàtiques imatges de l’horror a París, resulta més fàcil posar-se en la pell de les milions de persones que, a diari, pateixen les conseqüències de les guerres que només defensen els interessos d’uns pocs. Tant se val el nostre color de pell, la nacionalitat o la religió. Sempre som els mateixos, joves i treballadors anònims, els que paguem els plats trencats de les guerres imperialistes. És per això que hem d’ésser clars i dir ‘no’ a la barbàrie capitalista que ens condemna al terrorisme i a les guerres imperialistes.
Són les vostres guerres, són els nostres morts!