Fem un anàlisi de la situació de partida: En el passat, la era del benestar, hi havía molts diners per a comprar cases amb hipoteques de 70 anys i iniciativa empresarial de sobra per a llençar-se al món de la construcció. Treball, en sobrava. Hi havia per tothom: amb estudis o sense, així que la gent deixava d'estudiar en quant podia per anar a treballar a la obra, si total amb el que cobrem, ens arriba... Què ens trobem ara? Una societat sense estudis, gent que ha de pagar pisos que no té fins a tenir amortitzada la dentadura postissa i, a més, que està al carrer, ja que la seva casa l'ha embargada el banc, el qual la té buida. En resum, ho podem dir amb una cantarella: No s'entèn, no s'entèn: gent sense casa, i cases sense gent. Segons Marx, es passa d'un estadi històric (feudalisme, capitalisme...) a un altre quan les diferencies entre oprimits i opressors són tan grans que el sistema explota en una revolució social. Està més que clar que la nostra societat està camviant. No podem deixar que els de dalt ens manipulin com vulguin, l'educació és un dret i una necessitat, no una mercdaderia. No es un joc on es pot fer el que es vulgui; és un trencaclosques que s'ha de muntar bé, i no ho estàn fent.

-Des del Comitè, demanem:
1) Demanem comprensió.
Ja sabem que per als de dalt1 només som quatre 'perroflautes enemics del xampú' i potser es dóna la imatge de que som agressius perquè els mitjans de comunicació posen les imatges dels que es dediquen a protestar incendiant brosses i tirant pintura a les delegacions oficials i ministeris; però la majoria som INDIGNATS que, com la pròpia paraula diu, no ens podem creure el que els de dalt ens imposen unes reformes degradants com les que imposen i ningú els pari els peus.

2) Readmissió dels 2.000 professors acomiadats.
Entre gener i agost de 2011 han sigut acomiadats 2.000 mestres de l'escola pública a Catalunya. Més de 600 llocs de treballs estàn en perill únicament a la Universitat Autònoma de Barcelona. A tot l'Estat, en són més de 15000.

3)  No a les retallades.
Per a la qualitat de l'educació pública és necessària una inversió mínima del 7% del PIB. Els nostres governants1 de Convergència i Unió, estàn treballant a fons per a destruir  l'educació pública: ens han retallat un 7'4% dels ajuts a l'escola no universitària, unes tisorades que suposen el 20% de les despeses dels centres educatius.

4) Creació obligatòria de les plaçes de cicles necessàries.
Més de 50.000 alumnes s'han quedat sense plaça a cicles formatius a Catalunya. Tenim sort de que hi hagi aquesta demanda per a una plaça al sector públic; s'ha de pujar la oferta fins a equilibrar-les.

5) No rotund a la massificació a les aules.
És necessari contractar els professors suficients per a evitar aules amb 36 alumnes, com passa al nostre centre. Per a una educació de qualitat, no més de 25 alumnes a Primària i Secundària i un màxim de 30 a Batxillerat.

6) No als barracons.
És una vergonya fer classe en aquest estat. A l'estiu es donen casos d'alumnes socarrimats per la calor que s'hi acumula dins i a l'hivern hi podem trobar pingüins campant del fred que hi fa.

7) Que no ens menjin el cap.
Fora de les aules públiques els quadres amb la fotografía de 'Su Majestad, Don Juan Carlos I' i les creus de l'Església Catòlica.

8) Stop a la subvenció per part de l'Estat a l'escola privada.
S'està emprant un diner més que necessàri en subvencions a l'educació privada; no volem pagar dels nostres impostos la paleta de xai que es sopa el director de qualsevol escola privada.

9) Cap sanció per exercir el dret de vaga.
Ni per alumnes, ni per professors. Ens han d'agrair als manifestants la nostra lluita per a salvar l'educació pública, en comptes d'avançar matèria i fer-se els boigs; i els mestres que facin vaga no han de veure's obligats a pagar una 'multa per vaga', com el proletariat del segle XII...