Els sindicats de professors USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC han anunciat el següent pla de lluita contra la política educativa del Govern:- 27 d’abril: CONCENTRACIONS PER MUNICIPIS
- 29 d’abril – 22 de maig: REFERÈNDUM ALS CENTRES
- 6 de maig: TANCADES EN CENTRES I TANCADES SINDICALS
- 11 de maig a les 18 hores: CONCENTRACIÓ A PLAÇA SANT JAUME PER REBUTJAR LA POLÍTICA DE RETALLS DE PLANTILLA I TANCAMENTS DE GRUPS
- 18 de maig: VAGA I MANIFESTACIÓ DE TOT L’ENSENYAMENT PÚBLIC
- 29 de maig: MANIFESTACIÓ SOCIAL DE TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA A BARCELONA
- 7 de setembre: RECOLLIDA EN ELS CENTRES DE L’ALUMNAT A LA SEVA HORA PERÒ NO COMENÇAR LES ACTIVITATS LECTIVES FINS A LES 11 HORES.
- 28 de setembre: VAGA I MANIFESTACIÓ DE TOT L’ENSENYAMENT PÚBLIC
El Sindicat d’Estudiants, davant aquest calendari de lluita, manifestem:
1. L’exit de la vaga del 17 de març, la cuarta en dos anys, va tornar a demostrar la disposició a la lluita de la comunitat educativa i la oposició a la LEC i la política del Departament. Tot i això, el Departament ha intensificat la imposició de la LEC amb una ofensiva de retallades brusques, suprimint definitivament el batxillerat nocturn, convertint instituts públics en guetos eliminat-hi el batxillerat diurn, retallant plantilles i incrementant la massificació a les aules.
2. El Sindicat d’Estudiants hem estat en la primera línea de la lluita des del principi, i hem emplaçat de forma insistent als dirigents sindicals a no limitar la lluita a la convocatoria de vagues, sinó a elaborar un calendari de lluita que contempli la convocatoria de varies vagues i mobilitzacions que vagin a més i impulsin la lluita.
3. Aquesta proposta contecta amb l’experiencia dels professors i mestres, com demostra la resolució aprovada en la reunió de zona de Cornellà, on els mestres de 11 escoles critiquen les vagues “bolet” i plantegen la necessitat de donar continuitat a la lluita amb vagues progressives, començant per una proposta de dos dies de vaga a l’abril.
4. El Sindicat d’Estudiants recolzem el calendari de lluita que han anunciat els sindicats i convocarem als estudiants a les mobilitzacions per confluir amb els professors, mestres, pares i mares. Tot i que estem a finals de curs, i que des del nostre punt de vista s’hauria d’haver organitzat abans un calendari de lluita més contundent, creiem que és un pas endavant important perquè planteja una perspectiva de continuitat i una mobilització per sumar als pares i mares i a la classe treballadora en general.
5. La supressió de grups de batxillerat diurn en alguns centres, convetint-los en guetos en la mesura que només ofertaran ESO, és un atac gravíssim que exemplifica clarament els objectius de la LEC i la política educativa del Departament. Amb l’objectiu de aturar aquest atac, però també per impulsar el calendari de mobilitzacions, creiem que s’hauria de coordinar els diferents centres afectats en accions de protesta conjuntes a l’abril.
6. La vaga del 18 de maig no pot ser una repetició de la vaga del 17 de març, sinó que ha de suposar un salt qualitatiu en la lluita, que converteixi el conflicte educatiu en un problema polític de primer ordre pel govern. Per aconseguir això és necessari que els sindicats de professors duguin a terme una campanya molt intensa d’explicació i agitació no només als centres sino també dirigida a la classe treballadora en general, amb el repartiment massiu de propaganda a mercats, polígons industrials i barris. Alhora, s’ha d’impulsar als centres assemblees de mestres a primaria, i de professors i estudiants als instituts. Les assemblees han de discutir i votar el calendari de mobilitzacions, i escollir comités de lluita amb la participació activa de les AMPAs. Aquests comités de lluita han de servir per impulsar la mobilització, coordinar-se entre centres i localitats i així incrementar la participació de la comunitat educativa.
7. Els objectius del calendari de mobilitzacions ha de ser ben clar. No es pot desconvocar o trepitjar el fre de la mobilització si el Departament o el Govern enceten una “negociació” amb els sindicats. La perspectiva de continuitat de la lluita s’ha de mantenir fins que el govern accepti les reivindicacions de la comunitat educativa, i intensificar-se durant el curs següent després de la vaga del 28 de setembre si el conseller continua menyspreant la comunitat educativa i atacant l’educació pública.
PLATAFORMA REIVINDICATIVA
- PER L’INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DELS ALUMNES PER AULA.
- PER LA COBERTURA DE TOTES LES BAIXES AMB SUBSTITUCIONS DES DEL PRIMER DIA. NO A LES HORES EXTRES.
- NO AL TANCAMENT DE GRUPS (batxillerats, cicles formatius, CAEPs...)
- PER LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA, REFORCEM EL PODER DE DECISIÓ DELS CLAUSTRES. NO A AQUESTS PROJECTES DE DECRET D’AUTONOMIA I DE DIRECCIONS DE CENTRES. NO A LA DESREGULARITZACIÓ DE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT.
- NO A AQUEST CALENDARI ESCOLAR.
- PEL TREBALL ESTABLE I DE QUALITAT. CONTRACTACIONS DE MITJA JORNADA I SENCERA.
- NO A AQUESTS NOMENAMENTS TELEMÀTICS, QUE NO GARANTEIXEN NI LA TRANSPARÈNCIA NI EL CONTROL.
Barcelona, a 9 d’abril de 2010
1. L’exit de la vaga del 17 de març, la cuarta en dos anys, va tornar a demostrar la disposició a la lluita de la comunitat educativa i la oposició a la LEC i la política del Departament. Tot i això, el Departament ha intensificat la imposició de la LEC amb una ofensiva de retallades brusques, suprimint definitivament el batxillerat nocturn, convertint instituts públics en guetos eliminat-hi el batxillerat diurn, retallant plantilles i incrementant la massificació a les aules.
2. El Sindicat d’Estudiants hem estat en la primera línea de la lluita des del principi, i hem emplaçat de forma insistent als dirigents sindicals a no limitar la lluita a la convocatoria de vagues, sinó a elaborar un calendari de lluita que contempli la convocatoria de varies vagues i mobilitzacions que vagin a més i impulsin la lluita.
3. Aquesta proposta contecta amb l’experiencia dels professors i mestres, com demostra la resolució aprovada en la reunió de zona de Cornellà, on els mestres de 11 escoles critiquen les vagues “bolet” i plantegen la necessitat de donar continuitat a la lluita amb vagues progressives, començant per una proposta de dos dies de vaga a l’abril.
4. El Sindicat d’Estudiants recolzem el calendari de lluita que han anunciat els sindicats i convocarem als estudiants a les mobilitzacions per confluir amb els professors, mestres, pares i mares. Tot i que estem a finals de curs, i que des del nostre punt de vista s’hauria d’haver organitzat abans un calendari de lluita més contundent, creiem que és un pas endavant important perquè planteja una perspectiva de continuitat i una mobilització per sumar als pares i mares i a la classe treballadora en general.
5. La supressió de grups de batxillerat diurn en alguns centres, convetint-los en guetos en la mesura que només ofertaran ESO, és un atac gravíssim que exemplifica clarament els objectius de la LEC i la política educativa del Departament. Amb l’objectiu de aturar aquest atac, però també per impulsar el calendari de mobilitzacions, creiem que s’hauria de coordinar els diferents centres afectats en accions de protesta conjuntes a l’abril.
6. La vaga del 18 de maig no pot ser una repetició de la vaga del 17 de març, sinó que ha de suposar un salt qualitatiu en la lluita, que converteixi el conflicte educatiu en un problema polític de primer ordre pel govern. Per aconseguir això és necessari que els sindicats de professors duguin a terme una campanya molt intensa d’explicació i agitació no només als centres sino també dirigida a la classe treballadora en general, amb el repartiment massiu de propaganda a mercats, polígons industrials i barris. Alhora, s’ha d’impulsar als centres assemblees de mestres a primaria, i de professors i estudiants als instituts. Les assemblees han de discutir i votar el calendari de mobilitzacions, i escollir comités de lluita amb la participació activa de les AMPAs. Aquests comités de lluita han de servir per impulsar la mobilització, coordinar-se entre centres i localitats i així incrementar la participació de la comunitat educativa.
7. Els objectius del calendari de mobilitzacions ha de ser ben clar. No es pot desconvocar o trepitjar el fre de la mobilització si el Departament o el Govern enceten una “negociació” amb els sindicats. La perspectiva de continuitat de la lluita s’ha de mantenir fins que el govern accepti les reivindicacions de la comunitat educativa, i intensificar-se durant el curs següent després de la vaga del 28 de setembre si el conseller continua menyspreant la comunitat educativa i atacant l’educació pública.
PLATAFORMA REIVINDICATIVA
- PER L’INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DELS ALUMNES PER AULA.
- PER LA COBERTURA DE TOTES LES BAIXES AMB SUBSTITUCIONS DES DEL PRIMER DIA. NO A LES HORES EXTRES.
- NO AL TANCAMENT DE GRUPS (batxillerats, cicles formatius, CAEPs...)
- PER LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA, REFORCEM EL PODER DE DECISIÓ DELS CLAUSTRES. NO A AQUESTS PROJECTES DE DECRET D’AUTONOMIA I DE DIRECCIONS DE CENTRES. NO A LA DESREGULARITZACIÓ DE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT.
- NO A AQUEST CALENDARI ESCOLAR.
- PEL TREBALL ESTABLE I DE QUALITAT. CONTRACTACIONS DE MITJA JORNADA I SENCERA.
- NO A AQUESTS NOMENAMENTS TELEMÀTICS, QUE NO GARANTEIXEN NI LA TRANSPARÈNCIA NI EL CONTROL.
Barcelona, a 9 d’abril de 2010