Des de que es presentà el Pla de Viabilitat UPC 2011-2014 s’han succeït els atacs a les condicions de treball dels membres del PAS i del PDI de la Comunitat UPC, emmarcats en el procés actual de desmantellament de les universitats públiques en particular i de l’educació i serveis públics en general que estem patint el conjunt de la joventut i de la classe treballadora des de l’esclat de la crisi capitalista. Després de l’acomiadament en dos anys de 423 treballadors (330 docents i 93 de personal d’administració) i la posada en marxa de tota una bateria de retallades (venda de l’edifici històric de la Facultat de Nàutica, reducció de les hores d’obertura de les diferents biblioteques...) el Consell Social de la UPC ratificà el passat 19 de març l’acomiadament de 250 professors associats i de 90 treballadors interins del PAS, fet que suposa una escalada en el conjunt d’atacs que està patint la universitat pública.
El 12 de març va tenir lloc una reunió entre el secretari d’Universitats i Recerca Antoni Castellà (CiU), el rector de la UPC Antoni Giró i el president en funcions del Consell Social Joaquim Boixareu (imputat, per cert, en el cas Nóos) on es va decidir en la pràctica la intervenció de la UPC, establint com a necessitat bàsica l’aprovació dels nous pressupostos, la qual comportava els més de 300 acomiadaments comentats anteriorment. Aquest va ser l’inici d’una campanya de pressió per part del rector Antoni Giró amb l’eix als gairebé 111 milions de dèficit que acumula la UPC i la reducció en els ingressos previstos, parlant de que si no es tiraven endavant els pressupostos entraríem en un terreny “desconegut” i “catastròfic”, passant per sobre del nou Consell de Govern escollit- contrari als acomiadaments i que encara no s’havia constituït-, usant l’antic per aprovar-los. A més a més, la mala gestió (part integrant d’una política orientada a afavorir als grans empresaris, dins del procés de privatització de les universitats iniciat ja fa anys) duta a terme per part del rector i del seu equip directiu de la UPC ha sortit a la llum amb tota la seva força, en aquest particular moment històric en el qual sí hi ha diners públics pels banquers i grans empresaris però no pels serveis socials.

L’ús totalment antidemocràtic dels òrgans actuals de representació a la universitat i l’oposició frontal a plantejar qualsevol tipus d’alternativa als acomiadaments per part del rector de la UPC (va arribar a dir que plantejava aquests acomiadaments perquè els treballadors afectats“ són més fàcils d’acomiadar”) han anat acompanyats d’una demagògia sense límits, firmant orgullosament el Comunicat dels rectors i rectores de les universitats públiques catalanes, expressant la seva “inquietud per un rumb pressupostari que pot acabar afectant la qualitat del capital universitari, en recerca i educació” i demanant al Govern de la Generalitat “una especial sensibilitat per no malmetre la via pressupostària”. El dia a dia ha mostrat clarament la connivència de l’Antoni Giró en la convicció de l’aplicació d’aquestes mesures, i que les paraules sense fets només són això: paraules.

La resposta del conjunt de treballadors i estudiants de la UPC no es va fer esperar. Des d’abans de setmana santa s’han succeït les assemblees conjuntes de centenars de treballadors i estudiants, la recollida i lliurament de més de 6.300 signatures contra els acomiadaments, l’ocupació des del 10 d’abril de l’edifici del rectorat per part de professors interins amb l’ajut d’estudiants i tota una sèrie d’accions reivindicatives, com concentracions tallant el trànsit de la Diagonal. En aquestes assemblees des del Sindicat d’Estudiants hem defensat la necessitat de la lluita unida d’estudiants i treballadors en mobilitzacions cada cop més contundents, vinculant aquesta lluita en defensa dels llocs de treball dels 340 companys i companyes que pretenen acomiadar amb tots els atacs que s’estan produint no només a la UPC sinó al conjunt de les universitats públiques, així com amb la pujada de taxes i les brutals retallades al conjunt d l’educació pública, contra els governs tant de CiU com del PP. A l’assemblea general del 12 d’abril vam defensar que per tal de posar això en pràctica era necessari que els dirigents sindicals deixessin de vacil•lar i que comencessin a moure’s, preparant democràticament amb el conjunt de la comunitat universitària un pla de lluita ascendent que incorporés mobilitzacions i vagues cada cop més contundents, i que per tal de portar a terme la metodologia de lluita que va permetre conquerir els drets i serveis que ara ens volen prendre era necessari recuperar les tradicions del moviment obrer, com ja ho han fet casos exemplars de lluita mitjançant les caixes de resistència per poder mantenir als treballadors en la lluita, com és el cas dels treballadors de les conques mineres i dels companys i companyes de la sanitat madrilenya. Aquest plantejament va tenir molt suport per part dels assistents, que reclamava accions concretes per posar en moviment la força que tenim. Finalment es va acabar aprovant una aturada per avui 25 d’abril, que des de fa uns dies es va concretar en Vaga General de tota la Comunitat UPC, en una crida a la lluita per part de la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la universitat Pública).

L’aturada i el seguiment de la vaga d’avui ha sigut molt rellevant, així com la manifestació que més de mil estudiants i treballadors del PAS hem protagonitzat desde Palau Reial fins a la Plaça Sant Jaume, amb la incorporació durant la marxa d’estudiants i treballadors tant de la UPC del Campus Urgell com de la UB, després d’estar aquests darrers reunits en assemblea, deixant palesa la clara possibilitat de vincular en la pràctica les reivindicacions dels diferents col•lectius afectats a les diferents universitats i que durant aquesta setmana han continuat amb les tancades, assemblees i protesta davant dels òrgans que volen aplicar les retallades, i així confluir en noves jornades de lluita cada cop més contundents i que aquesta s’estengués al conjunt dels estudiants i dels treballadors dels serveis públics, d’empreses en lluita...

Però això no pot acabar aquí. S’han plantejat els dies lectius que resten fins l’1 de maig (data en la qual, a priori, es durien a terme definitivament els acomiadaments) com cites per a continuar la lluita, incidint en la importància de que les accions reivindicatives siguin conjuntes entre estudiants i treballadors. Encara que l’execució oficial dels acomiadaments pugui acabar restant a l’aire (el nou Consell de Govern s’ha posicionat en contra, un primer èxit de la pressió social, sense dubte) o per molts oferiments de l’Antoni Castellà d’intervenir en el conflicte i que els 90 interins no siguin acomiadats (va proposar ahir rebaixes de sou per a ells, i els 250 professors associats seguirien sent acomiadats), no podem aturar-nos ara. Després d’una mobilització potent, com és el cas d’una vaga general a la UPC, hem d’avançar cap a mobilitzacions més contundents, participant en la manifestació del 28 d’Abril d’estudiants, associacions de veïns, i treballadors de l’educació, sanitat i funció pública, continuant les mobilitzacions i vagues en defensa dels llocs de treball i començant a preparar desde ja la Vaga General de la comunitat educativa del 9 de Maig.

Professors i professores, estudiants i pares i mares, siguem del nivell educatiu que siguem, seguirem exigint l’aturada dels acomiadaments i la readmissió dels acomiadats, la retirada de la pujada i imposició de taxes, la massificació de les aules, de la LOMCE i de la contrarreforma educativa universitària, reclamant el retorn dels 6.300M€ que han robat a l’escola pública des del 2010 i defenent que sí que hi ha una alternativa per a poder mantenir la nostra educació i sanitats públiques, així com la resta de serveis socials, i fins i tot augmentar-ne la seva qualitat, i que aquesta passa per eliminar els privilegis dels quatre empresaris i banquers que volen fer de les necessitats socials un lucratiu negoci.

--Actualitzat--: El rector de la UPC Antoni Giró ha anunciat la convocatòria d’eleccions anticipades. Això és fruit de la lluita! El farem fora!

 


La lluita segueix, la lluita serveix!

Antoni Giró dimissió!

Tots i totes a preparar la vaga general del 9 de Maig!


Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB