Lluitar junts contra el capitalisme, respectant el dret a la lliure expressió dins del moviment

Els joves fills de treballadors estem patint de ple la crisi del sistema capitalista. D'una banda, l'ensenyament públic és víctima predilecta de les retallades, els centres públics cada vegada es degraden més, i a més pretenen expulsar de la Universitat, per tots els mitjans, al fill de l'obrer. Per altra banda, l'atur s'estén entre els quals acaben d'estudiar, i en el millor dels casos treballen en les condicions de sobreexplotació que imposa la reforma laboral. Finalment, som víctimes d'una constant criminalització; fa poques setmanes vam poder patir en carn pròpia, literalment, què ens ofereix el capitalisme i el seu Estat.
Defensar-nos d'aquests atacs exigeix lluitar, per descomptat. Però exigeix més: exigeix organitzar-nos. D'igual forma que en el moviment obrer, en el moviment estudiantil necessitem, més que mai, els mètodes del sindicalisme combatiu i revolucionari.

El Sindicat d'Estudiants, una iniciativa dels companys del Corrent Marxista Militant, va ser creat a la calor de la massiva lluita estudiantil de 1986/87. Des de llavors ha acompanyat, i moltes vegades protagonitzat, la lluita de la joventut estudiantil, contra els atacs a l'educació pública, o contra les guerres imperialistes, o en suport als treballadors en lluita. Considerem sincerament que els seus senyals d'identitat són les més útils per a estimular la lluita per millores en l'educació pública, per a elevar el nivell de consciència i per a vincular la lluita a la necessària transformació socialista de la societat. Aqueixos senyals són:

• Estimular l'organització dels estudiants. Considerem les assemblees (convocades de forma massiva) com la forma de fer partícip a tot el moviment en la lluita; alhora, el valor d'una organització és la d'agrupar als elements més lluitadors, de diferents centres, localitats i zones, de tal forma que puga proposar a totes les assemblees uns punts reivindicatius i un pla de lluita comuns. No estimulem prejudicis anti-organitzatius; tampoc anti-polítics, ja que enfront de la política en benefici del capital cal oposar-li una política favorable als interessos dels treballadors i els seus fills, nosaltres. Una política que, pensem, només pot ser anticapitalista i revolucionària.

• Orientar-se cap al moviment obrer. Només la lluita unida de treballadors i joves, en la línia de la formidable vaga general del 29 de març, pot parar tots els atacs.

• Cercar sempre l'extensió de les lluites. El Sindicat d'Estudiants existeix a nivell estatal, i la raó fonamental d'açò és que, si l'enemic (les diferents burgesies de l'Estat, espanyolista, catalana i basca fonamentalment) està unit en els seus atacs, i utilitza l'aparell de l'Estat (tant el central com els autonòmics) en aquest sentit, nosaltres hem d'estar units també, independentment de la nostra identitat, llengua o origen nacional, per a poder enfrontar-los. D'igual forma, el Sindicat d'Estudiants defensa els drets democràtic-nacionals (i especialment el dret d'autodeterminació) en les nacionalitats oprimides, i la normalització plena de les llengües oprimides, i ho defensa amb igual fermesa a Bilbao, Sevilla, Guadalajara o Tarragona.

• Defensar la unitat d'acció amb tot el moviment educatiu (professors i pares), i també amb qualsevol col·lectiu o organització estudiantil que tinga voluntat de lluita. La unitat en la lluita que defensem implica coordinar les dates de mobilització, i una actitud companya, mentre cada organització preserva el seu dret de propaganda, és a dir, el seu dret a fer propostes pròpies, a expressar-se en assemblees i manifestacions, sempre mantenint el respecte a la resta d'organitzacions.

L'experiència d'aquest curs

Durant aquest curs els estudiants de tot l’Estat hem protagonitzat grans mobilitzacions, que han tingut quatre dates de referència: el 6 d'octubre, el 17 de novembre, el 16 de febrer (a nivell valencià) i el 29 d'aqueix mes. El motiu i desenvolupament ho explica altre article. Només volem subratllar el fet que, una vegada més, hem insistit, des del principi, en la unitat d'acció per a lluitar. Tan prompte com mitjans de setembre, vàrem demanar una reunió amb diferents organitzacions, de les quals va vindre el SEPC, i proposàrem la convocatòria conjunta el 6 d'octubre i en sucesives dades. Els companys, finalment, van declinar l'oferta. En aquests moments tan crítics per al futur de la joventut, reiterem, a totes les organitzacions que vulguen lluitar, la nostra voluntat de mobilitzar-nos junts i exercir així més pressió.

També volem denunciar determinades actituds, que considerem sectàries i burocràtiques. Tant en la manifestació del 17 de novembre, com en la del 29 de febrer, alguns assistents ens van arravassar per la força física la nostra pancarta d'arrossegament, amb arguments burocràtics. Argüien que una assemblea d’universitat havia decidit que no es duien pancartes d'aqueix tipus, la qual cosa contrastava amb el fet que existien altres pancartes d'arrossegament. Fa l'efecte que alguns companys no volen que el Sindicat d'Estudiants puga expressar-se lliurement. Tampoc estem d'acord que es prohibisca la presència del Sindicat d'Estudiants o el repartiment de la seua propaganda en l'assemblea d'alguns centres. Amb aquests mètodes es furta als participants en la lluita el poder conèixer uns plantejaments, valorar-los, i criticar-los lliurement si escau, i al Sindicat, la possibilitat de lluitar per convèncer democràticament a la majoria de les seues posicions.

La bona convocatòria d'assemblees, la participació massiva en elles, els mètodes democràtics, l'actitud companya cap a tots els participants, i cap a totes les posicions que contribuïsquen a la lluita, i el respecte a les decisions majoritàries, són claus en aquesta llarga lluita pels drets dels fills dels treballadors i contra el sistema capitalista que ens oprimeix.