Ara cap a la vaga general de tota la comunitat educativa!
Wert dimissió! Fora la LOMCE!

País Valencià: Carta oberta per una data ja de vaga general de tota la comunitat educativa. Signada pel Sindicat d’Estudiants, FAPA-Horta Sud i Col•lectius per l’Escola Pública d’Aldaia, Barri del Crist i Alaquàs

Desenes de milers de pares, professors i estudiants tornàrem a sortir als carrers per tal d’exigir la dimissió del Ministre Wert i la retirada immediata de la contrareforma franquista de l’educació (LOMCE). En més de 40 manifestacions i concentracions organitzades per les Plataformes en Defensa de l’Educació Pública i les Marees de defensa de l’educació pública per secundar la vaga de 72 hores convocada pel Sindicat d’Estudiants, el clamor de la comunitat educativa s’ha sentit amb una força atronadora.

Les manifestacions han coincidit amb la tercera i darrera jornada de vaga que ha tingut un seguiment igual de massiu que les dues anteriors: més de dos milions de joves hem buidat les aules dels Instituts d’Educació Secundària. Tot i les mentides del ministeri, que en les seves diferents compareixences ha proporcionat xifres ridícules- del 20% de seguiment-, la realitat no es pot amagar. Els mitjans de comunicació, excepte els afins al govern i de tall ultradretans, han reconegut el massiu recolzament a les vagues i manifestacions estudiantils del 6 de febrer, que han tingut un caràcter multitudinari: més de 200.000 joves han participat en més de 120 marxes arreu de tot l’Estat.

Per a coronar aquesta segona setmana de lluita en defensa de l’educació pública, dijous per la tarda es van produir manifestacions unitàries de pares, professors i estudiants en més de 40 localitats, que agruparen a desenes de milers. A Madrid, prop de 50.000 persones abarrotàrem el centre de la ciutat des de la Plaça Neptuno fins a la seu del Ministeri d’Educació. Milers d’estudiants, professors i treballadors, destacant els companys i companyes del sector públic, de la EMT, de l’Ajuntament de Madrid, Metro, Sanitat, vam exigir la dimissió del Govern, la retirada de la LOMCE i el dret a rebre una educació pública, de qualitat, gratuïta, democràtica i laica. L’ambient que es respirava era d’entusiasme, de confiança en la lluita, de força i decisió d’arribar fins el final d’aquesta batalla.

Durant la manifestació van prendre la paraula representants de la CEAPA, de CCOO, d’UGT, de STE’s, companys de la Coordinadora de Comitès d’Empresa del Sector Públic, que van reconèixer el paper dels estudiants en aquesta setmana d’intensa mobilització. Al final, quan milers omplíem les voreres davant la porta del Ministeri d’Educació i un ensordidor crit de Dimissió, dimissió! es va deixar sentir durant minuts, va prendre la paraula el company Tohil Delgado en nom del Sindicat d’Estudiants. Tohil va agrair les innumerables mostres de suport dels professors, dels pares, dels treballadors de nombrosos sectors a la lluita estudiantil, i va plantejar una idea central: “Aquest govern, que només governa pels banquers i els grans empresaris, no té cap legitimitat. Ha emparat la corrupció a les seves files mentre impulsa la demolició de l’educació i sanitat públiques. És un govern que ha d’anar-se, com el seu Ministre d’Educació i com la LOMCE. Per això des del Sindicat d’Estudiants cridem als sindicats de professors a continuar la lluita amb una nova mobilització unitària, que inclogui la vaga de tota la comunitat educativa. I també diem que els sindicats de classe, CCOO i UGT, i tota l’esquerra, han d’organitzar ja una vaga general exigint la dimissió d’aquest govern. Aquesta és la forma de parar els atacs que enfonsen els nostres drets i evitar així la destrucció de l’educació i sanitat públiques. Que ningú ho dubti: Tenim la força i la voluntat de continuar fins el final. Sí es pot!...”

El contrast numèric existent entre algunes mobilitzacions del dijous per la tarda- com és el cas de Madrid- i d’altres- com va succeir a Catalunya i al País Valencià- no està relacionat amb diferents nivells de consciència o les diferents ganes de lluitar de la joventut estudiantil en cada territori en concret, sinó en el paper que han jugat les direccions sindicals en el procés de convocatòria d’aquestes mobilitzacions de tota la comunitat educativa en cadascun d’aquests territoris. Mentre a Madrid des d’un primer moment van agafar la nostra proposta del dijous per la tarda amb les dues mans per tal de tirar-la endavant, a Catalunya i al País Valencià això no va succeir exactament així; a Catalunya no es van concretar les mobilitzacions del dijous per la tarda fins sis dies abans i al País Valencià la mobilització de la comunitat educativa es va produir el dissabte 9 pel matí.

El dijous 7 per la tarda a Barcelona vàrem ser gairebé mil persones les que ens vam arreplegar a Plaça Universitat, realitzant una assemblea on tothom va tenir el micròfon obert a la seva disposició per expressar allò que considerés convenient. El torn de paraules l’obrí en Borja Latorre, agraint en nom del Sindicat d’Estudiants el suport rebut del professorat i dels pares i mares en aquest procés de convocatòria, senyalant que la força de la comunitat educativa radica en la unitat i en la necessitat d’avançar cap a mobilitzacions cada cop més contundents per tirar enrere totes les retallades. El company defensà a més les vagues com a mètode de lluita i d’organització: “Alguns diuen que les vagues no serveixen, però des del Sindicat d’Estudiants som molt conscients del que els nostres pares i avis sempre ens han dit: tots els drets dels que ara gaudim, els mateixos que ara la burgesia i la dreta ens volen treure, van ser conseqüència de la seva lluita contra la dictadura franquista i els anys posteriors mitjançant mobilitzacions potents i vagues molt dures. El que no serveixen són vagues aïllades; cal avançar cap a mobilitzacions més unitàries i més contundents.” Hi hagué intervencions d’en Marc Sangüesa, com a representant de la Federació d’Educació de CCOO, senyalant el 13 de març com una propera data de mobilització a nivell europeu; d’en Lluís Perarnau, president de la Junta de PAS Funcionari de la UAB per UGT, incidint en que els atacs que es plantegen a l’educació pública busquen expulsar el fill de l’obrer de la universitat; de la Rosa Cañadell, com a representant del sindicat del professorat USTEC-STE’s; un portaveu del Corrent Marxista Revolucionari Militant, parlant de la necessitat de recuperar les tradicions de l’esquerra per tal de lluitar contra les retallades dels capitalistes- posant l’exemple de la lluita de la sanitat madrilenya-...; També s’hi produïren diverses intervencions d’estudiants i també de pares i mares denunciant les gravíssimes conseqüències de l’aplicació de les retallades a l’educació pública. Com va dir una companya de 1er de Batxillerat: “No crec que pugui entrar a la universitat, ja que no me la podré pagar”. Aquesta afirmació expressa amb una claredat absoluta el veritable objectiu dels atacs a l’educació pública: afavorir a aquells que no entenen l’educació com un dret sinó com un negoci, establint que només puguin tenir una educació digne aquells que se la puguin pagar. El crit de “Vaga, Vaga, Vaga General” va sonar atronadorament, enviant un clar missatge a les direccions sindicals de CCOO i UGT per tal de que la jornada del 13 de març sigui un cop contundent i a l’altura dels atacs que estem patint.

A Tarragona el dijous 7 per la tarda assistírem prop de 200 persones a la Plaça Imperial Tàrraco, comptant amb l’assistència dels treballadors de Port Aventura, amb els quals desitgem poder confluir en totes les mobilitzacions existents, perquè la lluita dels treballadors en defensa del seu salari i del seu lloc de treball és la mateixa que els estudiants en particular i la comunitat educativa en general portem a terme en defensa de l’educació pública!

Pel que fa a València un centenar d’estudiants ens concentràrem a les 12 hores davant la Conselleria d’Educació, des d’on amb la celebració d’una assemblea vam desgranar els atacs més importants a l’educació pública, com és el cas de la LOMCE. Prop de 27 estudiants de tots els trams i alguns treballadors hem pogut debatre sobre la imposició de la religió com a assignatura, els plans de deixar l’educació en valencià com quelcom marginal i destruir la immersió lingüística (com és el cas de Catalunya), la supressió del dret a vaga els estudiants i la clara intenció d’expulsar ràpidament del sistema educatiu els estudiants amb més dificultats, entre d’altres qüestions. Comptarem a més amb la paraula del veterà sindicalista del transport Joaquin Navarro que formà a la clandestinitat CCOO al franquisme, exemple del sindicalisme combatiu i revolucionari que des del Sindicat d'Estudiants defenem. A l’assemblea també intervingué un company del Sindicat d’Estudiants per denunciar públicament l’agressió que va patir per part de la policia durant la concentració pacífica que alguns estudiants van dur a terme davant de l’IES Lluís Vives, després de la manifestació del dimecres. En les pròximes setmanes els companys del Sindicat d’Estudiants ho denunciarem públicament davant dels mitjans, així com- pròximament també farem la denúncia a nivell legal- la prohibició que vam rebre per part de la Policia Nacional i la Seguretat de la Conselleria d’Educació, negant-nos l’accés a l’edifici públic tot i estar notificat adequadament.

El mateix dijous per la tarda va haver-hi una concentració de 200 persones a la Plaça de Baix de Elx, convocada pel Sindicat d’Estudiants conjuntament amb la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic d’Elx, i a Castelló, on vàrem convocar amb la FAPA-Castelló Penyagolosa. Ambdues suposen un clar exemple de l’amplitud de l’extensió de la setmana de lluita, connectant amb les expectatives de resposta i de lluita a causa de totes les retallades que estan infringint a l’educació pública i com la contrarreforma educativa d’en Wert pretén fer perpètues i accentuar-les.

Posant punt i seguit a la Segona Setmana de Lluita Estatal convocada pel Sindicat d’Estudiants es produí la manifestació d’estudiants, professorat i pares i mares el dissabte 9 a València. Tot i que la resta de manifestacions arreu de l’Estat van ser el dia 7, la Plataforma per l’Ensenyament Públic al País Valencià (formada per CCOO-PV Ensenyament, FETE-UGT PV, STEPV, les FAPA’s de Castelló, València i Alacant, a més d’altres organitzacions d’esquerres i associacions estudiantils, entre elles el Sindicat d’Estudiants) va decidir convocar el dia 9 fins i tot quan- tal i com hem comentat anteriorment- el dijous 7 per la tarda va haver-hi mobilitzacions a Castelló i a Elx. Des del Sindicat d’Estudiants vam defensar que, tot i no estar d’acord amb aquesta postura, el més convenient era traslladar la nostra proposta de manifestació del dijous al dissabte, buscant la màxima unitat d’acció en la mobilització, encara que aquesta s’aconseguís només al País Valencià.

A la manifestació va haver-hi un gran ambient de lluita. Les AMPA’s van omplir la manifestació amb les seves pancartes, i al costat dels nostres pares i mares hi érem els estudiants, així com el professorat; mobilitzant-nos plegats en defensa de l’educació pública. Des del Sindicat d’Estudiants vam repartir una carta oberta que hem tret conjuntament amb la FAPA-Horta Sud i Col•lectius per l’Escola Pública d’Aldaia – Barri del Crist i Alaquàs, la línia principal de la qual és defensar que després d’aquesta setmana de lluita d’estudiants, que ha sigut un clar èxit i en la qual els estudiants hem tingut un paper protagonista en la lluita contra la llei Wert i les retallades que l’acompanyen, ara és el torn dels dirigents de CCOO, UGT, STEPV i Federacions d’AMPA’s, que han de dirigir el següent pas i posar una data ja per a una vaga general de tota la comunitat educativa, per tal de propinar el cop final al ministre Wert i la seva contrarreforma. Fem una crida a tots aquells que estiguin d’acord amb aquestes idees expressades en la carta oberta a que se sumin a ella, escrivint a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., a que la distribueixin tot el possible i que pressionin als dirigents de les seves organitzacions per tal de que donin aquest pas quant abans.

Des del Sindicat d’Estudiants posarem tots els nostres esforços en continuar fins que en Wert dimiteixi i impedim que la LOMCE s’aprovi. Però per aconseguir-ho és fonamental que els sindicats del professorat donin un pas endavant i aconseguim entre tots posar en peu de guerra a tota l’educació pública, des de l’infantil fins la universitat.

País Valencià: Carta oberta per una data ja de vaga general de tota la comunitat educativa. Signada pel Sindicat d’Estudiants, FAPA-Horta Sud i Col•lectius per l’Escola Pública d’Aldaia, Barri del Crist i Alaquàs

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB