La força de la joventut i la classe obrera francesa s'ha tornat a desplegar amb rotunditat a la vaga general convocada el 31 de març pels sindicats CGT, FO, FSU i SUD, a més de vàries organitzacions estudiantils, entre elles l'UNEF, paralitzant París i altres ciutats. Més de 250 manifestacions van recórrer els carrers de tot el país amb una participació d'1,2 milions de treballadors i estudiants, exigint la retirada del projecte de contrareforma laboral, coneguda com la llei Khomri (en al·lusió a la ministra de Treball), que pretén aprovar el Govern socialdemòcrata d'Hollande-Valls el mes de maig, i que és rebutjada pel 70% de la població.

L'impacte de la vaga s'ha fet notar des de les primeres hores del matí amb la paràlisi quasi total del transport públic, que va provocar enormes embussos per entrar a París. L'aturada en els ferrocarrils va ser fort, especialment en els trens de rodalia, circulant poc més d'un terç dels habituals, i en els trens regionals així com a les línies d'alta velocitat, algunes d'elles cancel·lades de la mateixa manera que nombrosos vols en els aeroports de París i Marsella. Els diaris no van sortir, i edificis i monuments emblemàtics com la Torre Eiffel no van obrir en tot el dia. Els estudiants han jugat un paper destacat a la jornada, paralitzant tant els liceus com les universitats i participant en les manifestacions. El seguiment de la vaga va ser massiu en el sector públic, però també és destacable en empreses privades clau com la petroliera Total i Air France

Entre les consignes més repetides en les manifestacions destaquen: “Khomri, Hollande, estora del patró”, “mereixem més que això”, que és el crit de la joventut francesa que suporta una taxa d'atur propera al 25%. En les pancartes també es denunciava el caràcter d'aquest atac: “Un gran salt endavant cap al segle XIX” i “1916: carn de canó, 2016: carn de patró”.

HUELGAS FRANCIA

 Un moviment impulsat des de sota.

La nivell massiu de la protesta és proporcional a la gravetat de l'atac. Aquesta reforma laboral, aplaudida per la patronal i que com va senyalar el diari Le Figaro “la dreta ni tan sols va poder imaginar quan estava en el poder”, implica l'eliminació en la pràctica de la llei de 35 hores, l'ampliació de la jornada laboral, la reducció de les indemnitzacions per acomiadament improcedent, l'ampliació de les causes per les quals es poden fer acomiadaments col·lectius (permetent-los inclús havent-hi beneficis), es prioritzen els convenis d'empresa en detriment dels convenis del sector... En definitiva, un atac en tota regla que s'ha convertit en l'aglutinant d'una protesta social en ascens.

La vaga general ha sigut una imposició des de sota. De fet, durant el mes de gener hi ha hagut importants mobilitzacions de diferents sectors. Els funcionaris convocats per CGT van sortir al carrer contra la congelació salarial i la pèrdua de llocs de treball, una mobilització amb molt d'impacte en l'administració pública, el transport i en el sector sanitari, on inclús es va incorporar el sector privat. També hi ha hagut vagues importants del professorat, de correus i dels treballadors del comerç contra l'obertura en festius. El 31 de gener hi va haver manifestacions en les principals ciutats contra les mesures repressives imposades pel Govern i en defensa dels drets democràtics. En aquest ambient va ser quan es va conèixer el projecte de llei. De totes maneres, la resposta de les direccions sindicals va ser molt tíbia, ni tan sols van exigir la seva retirada immediata, ni van cridar a cap mobilització. Però en pocs dies la situació va canviar radicalment. A través d'internet es va llançar una recollida de firmes a favor d'un manifest anomenat “Llei de feina, no, gràcies” que en dues setmanes va recollir més d'un milió de firmes. Les organitzacions estudiantils i juvenils van exigir la seva retirada i van convocar mobilitzacions pel 9 de març -data en què es presentaria en el consell de ministres- a la que els sindicats van haver de sumar-se exigint ja la derogació de la llei.

Solament aquest fet va fer que el Govern endarrerís els seus plans al 24 de març. La jornada del 9, que coincidia amb una vaga de ferrocarrils, va ser un veritable èxit, amb mig milió de joves i treballadors manifestant-se en 200 ciutats del país. Prèviament, es van celebrar assemblees generals massives en les principals facultats del país, en les que s'exigia la retirada de la llei i s'insistia en la importància de la unitat en el moviment obrer i en la continuïtat de la lluita. Aquesta efervescència i les crítiques en la base sindical per la falta d'iniciativa de les seves direccions van ser determinants perquè els sindicats acabessin convocant la vaga general del 31 de març.

La reforma laboral és una exigència de la burgesia francesa i europea, que, en un context d'engravament de la crisi capitalista, segueix amb la seva ofensiva contra les conquistes de la classe obrera. Possiblement el Govern d'Hollande va infravalorar la resposta del moviment obrer i de la joventut, creient-se la seva pròpia propaganda sobre el suposat gir a la dreta dels treballadors. En els últims mesos, la dreta, la socialdemocràcia i la premsa estaven bolcats en una campanya per tractar de crear un clima “d'unitat nacional” justificant mesures repressives amb l'excusa de fer front als brutals atemptats gihadistes. Semblava que la classe obrera no existia, i que les protestes massives eren cosa d'un passat remot. De totes maneres, la contrareforma laboral ha tret a la superfície un malestar social que segueix acumulant-se i que ara amenaça en convertir-se en un esclat fora de control.

 Maniobres i aïllament social del Govern Hollande-Valls

 El Govern ha fet diversos moviments amb l'objectiu de desactivar la lluita. El 14 de març es va reunir amb els sindicats per anunciar algunes modificacions en la reforma, sense tocar l'essència pròpia. La direcció de la CFDT, vinculada al PSF, es va acollir a aquesta maniobra per despenjar-se de la convocatòria de la vaga general i tractar de traslladar una imatge de divisió sindical. Això no va impedir que la vaga fos un èxit rotund i que els treballadors i tota la base sindical la seguís massivament. Tampoc ho va impedir l'anunci del Govern, pocs dies abans de la vaga, d'una ridícula pujada salarial de l'1,2% als funcionaris, ni l'augment de la dotació per a l'anomenat programa de “Garantia Juvenil” que dóna subsidis als joves en atur i sense formació. Totes aquestes concessions del Govern el que han fet realment és confirmar que la lluita té un efecte, animant al moviment. Les mobilitzacions d'estudiants i treballadors no han parat, amb jornades de lluita importants el 17 i el 24 de març, en les que centenars de milers van tornar als carrers.

El moviment se sent fort i el Govern d'Hollande té la popularitat per terra (17%). Des de les seves pròpies files s'aixequen veus crítiques, com la del diputat Pouria Amirshashi que va dimitir del seu ascó senyalant que “...França no està governada per l'ala dreta del PS, sinó per neo-conservadors”. La debilitat del Govern i el seu aïllament social s'ha reflectit també en la retirada just el dia anterior a la vaga general de la seva reaccionària reforma constitucional, en la que es recollia la retirada de la nacionalitat als acusats de terrorisme.

La lluita actual entronca amb el moviment vaguístic massiu que en 2010 va posar en escac al Govern de Sarkozy i la seva reforma de les pensions. Encara que aquesta reforma no es va retirar, aquell moviment va ser determinant per a la derrota de la dreta i l'ascens electoral d'Hollande l'any 2012. Des d'aquell moment, la gran “esperança” socialdemòcrata que anava a canviar Europa davant la cruel Merkel ha acabat aplicant tots els atacs a la classe obrera que el govern de la dreta no va aconseguir culminar i a més ha fet un gir total en la retallada dels drets democràtics més elementals. És lògic que la frustració de les expectatives de canvi dipositades en Hollande tinguessin un efecte en el moviment, però el que està clar és que la classe obrera i la joventut han tornat de nou amb molta força a escena.

La CGT ja ha anunciat noves mobilitzacions pels dies 5 i 9 d'Abril. Les espases estan amunt. Aquest moviment té el potencial per a convertir-se en una potent rebel·lió social que provoqui la tremolor de les bases del sistema capitalista, i que ja ha marcat un abans i un després en la situació política francesa.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB