Entrevista a Roque Martínez, membre del Comitè d’Empresa per CGT

tvwhuelaEn el dia d'ahir els treballadors de la televisió i ràdio públiques de Catalunya, Tv3 i Catalunya Radio, de la Corporació catalana de mitjans de comunicació, que estan protagonitzant des de fa setmanes vagues, i una lluita exemplar contra la privatització de tots dos mitjans de comunicació i en defensa de la seva condicions laborals, es van rebel·lar contra la política despòtica dels directius de la cadena, i del director de la Corporació, Brauli Duart, i s’han tancat en la televisió per exigir el respecte al seu conveni i a les seves condicions salarials i laborals.

Des de l'Administració i els mitjans de comunicació de la dreta, tant afins al PP com a CiU, s'ha tractat immediatament de criminalitzar als treballadors, acusant-los falsament de retenir als directius de l'empresa.

Diversos companys del Sindicat d’Estudiants ens vam apropar ahir a la nit per expressar la nostra solidaritat al conjunt de la plantilla i per explicar-los que la seva lluita era nostra lluita, i que la seva defensa dels salaris i dels llocs de treball és la nostra lluita per un futur digne. Aprofitant aquesta visita decidim realitzar una entrevista a un company del Comitè d'empresa i delegat per la Secció Sindical de CGT de Tv3, Roque Martínez.

P.- Quina és la situació en aquest moment?

RM.- En aquest moment pràcticament han sortit tots els membres del consell de direcció de baix nivell, a dalt encara queden el President de la Corporació, el director de la tele i diversos comandaments d'alt rang, i la situació és que ells poden sortir quan vulguin, però s'han d'exposar al fet que la gent els digui alguna paraula, però res més que això. No surten perquè volen utilitzar-ho per acusar-nos que els estem retenint, però res més lluny de la realitat, que és el que estem tractant d'explicar a tothom.

P.- Quins són les raons del conflicte?

RM.- El conflicte ve perquè allò que mai fa [Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals] que és reunir-se amb la direcció de la Tv3, reunir-se amb el Comitè d'empresa, ja que mai ve aquí i ens obliga a anar a la direcció, a la Corporació catalana de mitjans audiovisuals, doncs avui li ha donatper venir aquí per reunir-se amb el staff de direcció, suposo que per explicar-los que ell és molt fort, que és molt valent i que s’atreveix amb tothom. Els treballadors, com a reacció al fet que ahir, quan estàvem en Assemblea, ens va arribar als membres del Comitè d'empresa i als membres dels sindicats, la carta en la qual ens deia que ja no tenim conveni, i que ens adscriuran o ens aplicaran el segon conveni de l'audiovisual estatal, de tècnics, doncs la gent en aquest moment es va indignar. Perquè això ho fa o bé a través de la premsa o de cartes com aquesta, que el que fan és ajudar al fet que la gent primer hagi perdut qualsevol credibilitat en aquesta direcció, en el President d'aquesta corporació, i sobretot el que fa és treure de dins de la gent forces per oposar-se a aquesta barbaritat, que significa que ens deixa amb salaris de misèria.

Ens fa perdre un conveni que ens ha costat 30 anys de lluita poder aconseguir-lo, i a més el que hi ha darrere és tot un procés de degradació dels llocs de treball, a través de famílies professionals, que el que fa és deixar de considerar els oficis com a tals, i perdre la qualitat que en aquest moment pensem que la televisió de Catalunya pot oferir als ciutadans, que són en definitiva els amos d'això.

El director de la televisió cobra 164.000 euros i ens demana a nosaltres una rebaixa salarial. Una rebaixa salarial que, a part del 30% que hem perdut de poder adquisitiu, a part d'això, ens demana ara que per poder reduir el deute que diuen tenir, ens vol rebaixar un 13%, que si ho sumen al 7,14% que ja va inclòs als Pressupostos de la Generalitat, és un 20,14% de rebaixa salarial. Estaríem parlant del 50% del nostre salari, a part de l'augment de dues hores i mitja que ens han obligat a fer, 37 hores i mitja, i a part de la càrrega de treball que suposa que tota la gent que ha sortit amb el PAC (ERO) ja no està, i això ha fet que en els diferents departaments hi hagi una càrrega de treball real, o sigui que la gent aquesta ara mateix amb un gran estrès.

P.- Quina reacció han tingut els treballadors?

RM.- Nosaltres ens hem portat una sorpresa bastant agradable per la reacció de la gent que està sofrint aquesta situació, perquè és la pròpia gent la que s'hi ha posat al capdavant, i hem hagut de córrer per no quedar-nos enrere, la gent que estem en el Comitè d'empresa i de les Seccions Sindicals. És la gent la que ja està farta d'una situació que no té límit. Ens van fer un PAC que afecte a 224 persones que d'aquesta forma van sortir. Pensàvem que amb aquesta reducció seria bastant, que amb aquesta reducció de massa salarial seria bastant, però no és bastant. Ara ens volien aplicar el Conveni de la sanitat, del personal no estatutari, de l’ICS. Una cosa esperpèntica perquè nosaltres tenim un conveni. Ells per la reforma laboral ens poden obligar a fer famílies professionals, però el que han intentat fins avui és parlar de famílies salarials, i desvirtuen les categories, els oficis de la gent que estem aquí dins. És a dir, tu estaràs amb el so, i podràs portar una càmera i podràs fer no sé què més.

En la meva opinió, crec que [tot això] és una tafanejada d'aquest senyor [Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals], que sembla que va estar en els Mossos d'Esquadra d'anterior ofici, i que vol utilitzar “el ordeno y mando”, i el “no et moguis que sinó no surts a la foto”. Per cert som la primera empresa pública de la Generalitat sense conveni, uns 2.500 treballadors que ens quedem sense conveni.

P.- Heu rebut solidaritat de companys d'altres mitjans de comunicació?

RM.- Mira ara mateix hi ha tres companyes que vénen d'una xarxa que es diu “Mitjans en Lluita” que a veure si poden entrar per expressar-nos la seva solidaritat. Estem en contacte amb ells, amb tota aquesta gent que està organitzada en els mitjans de comunicació privats, i que mantenim contacte per veure si podem arrencar un aixecament de la moral de la gent, que en definitiva és el que ara mateix ens fa falta, és a dir creure que sí es pot aconseguir.

P.- Moltes gràcies i molts ànims.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB