Davant els atacs anunciats per Zapatero, vam publicar la declaració del Corrent Marxista Militant, que considerem de màxim interes: CCOO i UGT han de convocar ja una vaga general
- Rebaixa d'un 5% del sou als funcionaris per a aquest any i congelació per a l'any que ve.
- Congelació de les pensions el 2011, que tornaran a perdre poder adquisitiu
- Supressió de l'ajut de 2.500 euros a les famílies per cada nou naixement
- Reducció de la inversió pública estatal en 6.450 milions d'euros, al que caldrà sumar un retall de 1.200 milions d'euros que hauran d'assumir les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments.
- Retall de les prestacions de la llei de la Dependència, en suprimir-se el pagament de la quantitat pendent des que es va fer la petició.
- Restricció a l'accés a medicaments subvencionats, emprant subterfugis com adaptar-lo "a les necessitats reals dels pacients" o estandarditzar el tractament "d'acord a les indicacions de la comunitat científica".
Altres mesures en la mateixa línia s'anunciaran més endavant. És més que probable que en els pròxims dies s'anunciï una reforma laboral a fi d'abaratir els acomiadaments i empitjorar encara més les ja lamentables condicions de treball imperants al mercat laboral. Una altra mesura segura és la pujada de l'IVA, que afecta en molta major proporció als treballadors que als banquers i empresaris.
Presentar aquestes mesures com a "equitatives" per part de Zapatero és un insult a la intel·ligència. Els principals responsables de la crisi capitalista, els banquers (que cal incloure'ls entre els principals especuladors) i els grans empresaris, no surten per a res afectats per aquest pla d'ajust. En aquests moments, la tercera partida més important dels pressuposts generals de l'Estat és el destinat a pagar els interessos del deute, 23.224 milions d'euros que aniran a parar fonamentalment a la gran banca. Els grans accionistes i especuladors, que han estat precisament els causants de la crisi, s'han beneficiat dels diferents rescats multimilionaris amb fons públics aprovats en els últims anys. Aquesta és l'autèntica causa de l'augment del deute i del dèficit pressupostari, no la despesa social que ara es pretén atacar en detriment de les famílies obreres.
Als banquers, que reben diners del Banc Central Europeu a una taxa d'interès de l'1% per especular amb el deute públic i obtenir beneficis del 4 i 5%; a aquests paràsits, les mesures d'ajust no els afecten per a res. Malgrat la crisi, els beneficis de la banca continuen sent tremends, precisament del negoci que estan fent amb el deute públic.
Si el govern de Zapatero defensés realment una política socialista en benefici de la majoria de la població, per què no nacionalitza la banca sota control dels treballadors i les seves organitzacions? Si el govern pretén racionalitzar la despesa pública en medicaments, per què no es nacionalitza la indústria farmacèutica, que guanya milions d'euros fent negoci amb un servei fonamental? Per què ataca els més febles perquè els capitalistes continuïn amassant fortunes?
És una completa capitulació aplicar mesures d'ajust contra els treballadors, els aturats i els pensionistes, quan el govern es nega a augmentar els impostos a les grans fortunes, que segons dades dels inspectors d'hisenda han defraudat milers de milions d'euros el 2009. Quan els grans capitals paguen impostos irrisoris de l'1% mitjançant les SICAV, una estafa oberta, descarada i consentida al fisc. Es mantenen exempcions fiscals als empresaris, se suprimeix l'impost de patrimoni o es congela l'impost de Societats que afecta de forma directa als beneficis. Tot això té un cost enorme per a l'Estat, però no es toca perquè afecta la butxaca dels poderosos.
A l'inici de la crisi el govern insistia que no prendria cap mesura que perjudiqués els treballadors i els dirigents sindicals es recolzaven en aquestes paraules per justificar que, com que no hi havia "atacs", no hi havia raó per a una vaga general. Molt abans de l'anunci d'avui per part del govern, els esdeveniments ja havien posat en evidència la total inconsistència d'aquestes afirmacions. És evident que és la classe obrera la que està sortint perjudicada d'aquesta crisi i que la política del govern, empesa per la pressió de la CEOE, de la banca i de la burgesia europea i nord-americana, s’estava escorant cada vegada més cap a la dreta.
La desocupació ja afecta a 4.612.700 de persones. Des del 2008, més de dos milions de treballadors han estat acomiadats, malgrat la demagògia empresarial del "difícil que és acomiadar a Espanya". Entre els que tenen la sort de treballar les xifres són les següents: el 88% de tots els contractes realitzats cada mes són temporals, mentre 11 milions d'assalariats són mileuristes. Des del 2008 fins a l'actualitat s'han produït 350.000 execucions hipotecàries, el que significa que en aquests tres últims anys desenes de milers de famílies han perdut o perdran les seves cases. Cada dia que passa mig miler més es queda sense habitatge.
I ara, sobre tota aquesta situació, el govern anuncia un pla salvatge d'atacs als interessos de la classe treballadora, que no ha fet més que començar. A què esperen els dirigents de CCOO i UGT per convocar una vaga general? Són necessaris més senyals que la classe obrera està sofrint un atac en tota regla, i a tots els fronts? Que aquestes mesures seran cada vegada més profundes, si no hi ha una resposta unificada i contundent de la classe obrera?
No és veritat que el pla del govern "és l'única alternativa" davant la crisi. De fet, aquest pla no resoldrà la crisi, no crearà ocupació, no beneficiarà sota cap concepte la majoria de la societat. L'únic objectiu d'aquest pla és garantir que la banca i els empresaris continuïn recolzant-se en la crossa de l'Estat per fer els seus negocis. La crisi ha posat de manifest amb tota la seva cruesa que els interessos egoistes d'aquesta minoria de paràsits són incompatibles amb les necessitats de la majoria de la societat.
El PSOE va arribar al govern gràcies a que milions de treballadors i joves van protagonitzar mobilitzacions massives i prolongades contra l'odiat govern del PP. En comptes d'acceptar els plans imposats pels capitalistes i trair la seva base social, Zapatero tenia la possibilitat d'enfrontar-se a aquestes pressions basant-se en aquesta mateixa força que la classe obrera va utilitzar per desallotjar el PP. No ho ha fet perquè la direcció del PSOE assumeix la idea profundament equivocada de que no hi ha alternativa al sistema capitalista.
Ara, la clau de tota la situació política es concentra en la direcció de CCOO i UGT, que ha d'abandonar la seva política de desmobilització i pacte social. Quin tipus d'acord es pot esperar amb el govern o amb els empresaris, quan són ells mateixos els que estan donant mostres evidents que no estan disposats a arribar a cap altre acord que no siguin els que impliquin retrocessos per als treballadors? El propi govern ha deixat clar què pensa de la "política de realisme" sindical llençant a les escombraries l'acord salarial al qual havia arribat amb els empleats públics, que ja implicava una congelació salarial!
Mentre els banquers, els empresaris, els especuladors internacionals, l’FMI, la UE i altres organismes al servei dels capitalistes es mostren decidits i ferms, els dirigents de CCOO i UGT es mostren vacil·lants, seguint amb la seva política d'assolir un acord amb els mateixos que volen esprémer els treballadors fins al límit. Cal posar fi a aquesta política sindical que no serveix més que per encoratjar els capitalistes! La classe obrera és forta! Hi ha ambient i condicions per a una mobilització massiva! És necessari respondre ja a tots els atacs de la burgesia amb una acció contundent i immediata!
Els arguments contra la convocatòria de mobilitzacions massives i unificades dels treballadors, i d'una vaga general, en el sentit que afavoririen a la dreta, tampoc no se sostenen. És la política de contrareformes del govern el que afavoreix políticament les aspiracions del PP de recuperar el govern dins de dos anys. Una mobilització ben organitzada, en la que s'exigeixi i s'obligui el govern a donar un gir a l'esquerra en la seva política, començant per tallar el flux de diners públic a banquers i empresaris, un subsidi indefinit de desocupació, el final de l'amenaça de retall de les despeses socials i d'una reforma laboral, tindria un efecte electritzant en la classe obrera, afavorint la seva participació política en tots els terrenys, inclòs l'electoral.
Els dirigents de CCOO i UGT van fer un comunicat a favor de la vaga general a Grècia. Tanmateix, aquesta posició és totalment contradictòria amb la pràctica sindical que estan desenvolupant, quan es posa com a objectiu central arribar a un acord amb la CEOE, aquesta mateixa patronal que exigeix i empeny al govern a emprendre dures reformes antiobreres, igual que a Grècia. Igual com van fer els sindicats grecs, els dirigents d'UGT i CCOO han de respondre a les necessitats dels treballadors i convocar ja una vaga general. Una vaga que ha de ser l'inici d'una mobilització continuada i ascendent de la classe obrera, fins a obligar el govern a frenar els seus plans i obligar-lo a prendre mesures que afavoreixin realment a la majoria de la societat. Una vaga general que hauria de tenir com a punts fonamentals:
- No als plans d'ajust contra la classe obrera. Que la crisi la paguin els culpables: els capitalistes
- Cap retall en salaris, sanitat, educació, pensions, serveis socials i inversió en infraestructures
- No a la reforma laboral
- Subsidi de desocupació indefinida equivalent a un SMI de 1.100 euros fins a trobar feina
- Increment dràstic dels impostos a les grans fortunes i als beneficis empresarials i a la banca. Davant del més mínim símptoma de fuga de capitals, confiscació dels patrimonis i dels comptes dels rics
- Suspensió del pagament del deute de l'Estat als grans especuladors
- Nacionalització de la Banca sota el control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions
- Confluència de la lluita dels treballadors de tota Europa amb la preparació d'una vaga general europea
- Nacionalització de totes les empreses en crisi sota control obrer
- Inici d'un pla econòmic per crear ocupació (inversions en infraestructures, serveis socials i altres indústries) no basada en els interessos dels capitalistes sinó en els interessos de la majoria.
La crisi capitalista està posant de manifest que és necessària una profunda transformació de les organitzacions polítiques i sindicals de la classe obrera. Ni el reformisme socialdemòcrata en el terreny polític, ni la política del "mal menor" en el terreny sindical, serveixen per defensar els interessos de la majoria de la societat. La crisi capitalista, que no és conjuntural sinó que condicionarà tot el pròxim període històric, està posant en evidència que l'única política realista i conseqüent amb la defensa dels interessos de la majoria és la mobilització i la defensa d'un programa anticapitalista.
No es pot defensar seriosament els drets més elementals de la classe treballadora sense un sindicalisme combatiu, i no hi pot haver un sindicalisme combatiu conseqüent i seriós sense una perspectiva política de transformació socialista de la societat, basada en la propietat col·lectiva dels mitjans de producció, la democràcia obrera i la supressió de les fronteres nacionals. No existeix capitalisme de rostre humà! L'alternativa és capitalisme o socialisme.
És per aquest programa pel qual lluita el Corrent Marxista El Militante. Uneix-te a nosaltres!