Ahir dijous 22 de setembre culminava la impressionant setmana de mobilitzacions de la comunitat educativa madrilenya. Entre el professorat, l'atur d'ahir estava convocat únicament per CCOO, CGT i STEM, complint així amb l'acordat en les massives assemblees que es van realitzar al començament de curs.

El fet que els dirigents d'UGT no decidissin convocar els tres dies, amb l'argument de no trencar la unitat d'acció amb els sindicats de dretes ANPE i CSIF, és un dels causants que el seguiment avui hagi estat menor, un 53,6%, un excel•lent seguiment donades les circumstàncies i l'immens sacrifici que per a molts companys amb compromisos econòmics (hipoteques, fills…) suposen aquests tres dies sense salari.

No ha estat aquest l'únic element que ha influït. El propi èxit de les mobilitzacions dels dies previs ha fet que el dia d'avui no semblés tan imprescindible. Al cap i a la fi, i davant l'absència d'alguna acció contundent programada al llarg del dia, era difícil superar el ja fet fins a ara. Això podria haver-se combatut amb una actitud més decidida per part dels dirigents de CCOO, com sindicat majoritari, a l'hora de treure endavant la vaga, basant-se en la voluntat dels professors per a superar la convocatòria en solitari, i al mateix temps combatent la (altra més) campanya de mentides del Partit Popular, que tractava d'introduir confusió declarant que la vaga era il•legal.

Malgrat tot, el dia ha estat de tot menys tranquil en els centres d'estudi. La marea de samarretes verdes s'ha expressat també en els professors que avui han acudit a treballar, que lluny d'haver-li donat la raó a Esperanza Aguirre o haver estat convençuts pels seus arguments, segueixen en peus de guerra, recuperant forces per al següent pas.

Per a treure totes les conclusions d'aquestes mobilitzacions és absolutament imprescindible la celebració immediata d'una nova assemblea general de treballadors i en la qual també participem els estudiants de l'ensenyament públic, on es puguin reagrupar forces i posar en comuna les pròximes convocatòries.

Que el Partit Popular ara es mostri obert al diàleg és la viva prova dels assoliments d'aquests dies. Ara més que mai és necessari mantenir la pressió fins a la retirada completa de tots les retallades.

 

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB