http://sindicatdestudiants.net/images/stories/anti-represion.jpgEl 9 de juny la direcció de Ford-Espanya acomiadava a Paqui Cuesta, delegada i secretària general de la secció sindical de la CGT. Paqui Cuesta, que duia 32 anys de treball en la factoria d'Almussafes (València), va ser sotmesa a un procés d'assetjament i intimidació des que, fa tres anys, va acceptar la seva responsabilitat actual en el sindicat. Li han obert quatre expedients (dos pendents de judici, un anul·lat judicialment i l'altre retirat per la pròpia empresa davant la seva nul·la sustentació).

L'excusa de l'acomiadament és haver posat en perill la seguretat dels seus companys, al col·locar un carretó, el seu instrument de treball, en un lloc suposadament perillós. Sembla ser que estacionar el carretó allí era habitual, sense que els superiors de la companya li haguessin avisat de la presumpta perillositat, i qui li va indicar tal cosa va ser un cap d'una secció diferent a la seva, i que per tant no tenia cap autoritat davant ella. És evident que es tracta d'un gravíssim cas de persecució sindical. El context que es produïx ho demostra, amb les eleccions sindicals dintre d'uns mesos.

L'empresa porta a terme una feroç política de persecució sindical, especialment contra els delegats i afiliats a CGT. Altres dos delegats cegetistes han estat expedientats recentment. Però l'acomiadament de la secretària general suposa un punt qualitatiu molt greu: si Ford-Espanya aconsegueix confirmar l'acomiadament sentarà un greu precedent en la factoria i contra el conjunt del moviment sindical, especialment dels seus sectors més combatius. La multinacional necessita crear un clima de terror per a poder seguir eliminant drets conquistats i destruint ocupació sempre que ho necessitin. L'últim any i mig ha estat encadenant EREs, l'últim d'extinció i encara que ara s'omplin la boca de promeses d'estabilitat i continuïtat (de les quals es fan ressò els dirigents de la UGT), és evident que la situació pot canviar a pitjor, ja que les retallades socials aplicades a tota Europa només poden deprimir el consum.


Campanya d'assetjament de la patronal

 
Però la Ford no és l'excepció. D'igual forma que hi ha una ofensiva de la patronal i Govern contra drets conquistats pels treballadors també hi ha una onada d'amenaces, intimidacions, sancions i acomiadaments cap a treballadors i fins i tot delegats sindicals. La revocació, sota extrema pressió patronal, dels Comitès d'Empresa d’EMTE a Tarragona i de l'Hotel Puente Romano a Marbella (amb el posterior acomiadament de delegats), l'acomiadament de Juan Carrasco (delegat de CCOO de Serunión a Màlaga), en aquest cas tirat enrere per sentència judicial, o la condemna a 23 treballadors de l'aeroport del Prat fa dos anys de presó per ocupar les pistes de terra, són només exemples.

Els empresaris se senten forts per a intimidar, acorralar i acomiadar. A aquesta situació ha contribuït l'estratègia sindical del pacte social i del "mal menor" que han portat a terme durant anys els dirigents de CCOO i UGT. Aquesta estratègia ha deixat indefensos a milers de treballadors i delegats sindicals. D'aquesta forma la patronal pica al sector més combatiu i prepara el terreny per a la imposició de les greus contrareformes que estan en marxa. En el cas de la Ford, han sotmès a una pressió implacable sobre el sindicat fins ara el més decidit a la lluita, contra els atropellaments de l'empresa si assoleixen els fins; demà qualsevol delegat o treballador de qualsevol altre sindicat de classe, incloent a qualsevol afiliat d'UGT que pretengui qüestionar la política seguidista amb Ford dels dirigents de la secció sindical, serà intimidat, acorralat o acomiadat.

Cal respondre a aquesta situació, contestant cada atac amb informació i crides de solidaritat, a tota la plantilla i a tot el moviment obrer. És igual qui és el represaliat, de quin sindicat sigui, enfront de l'empresa tots hem de ser u, la unió és la nostra força.
 

Que fer a partir d'ara

 
Fins a ara, a València s'ha realitzat una concentració enfront de la Conselleria de Treball, una vaga de 24 hores a la Ford i una concentració estatal enfront de les oficines centrals, a Madrid. Mobilitzacions convocades per CGT a les que hem donat suport. També el 19 de juliol, dia de l'acte de conciliació. És evident que aquesta lluita serà llarga i difícil, i en última instància cal pensar que el factor que determinarà la readmissió de la companya serà la capacitat per a arribar al gruix dels treballadors de la Ford i implicar-los en la lluita. Tota iniciativa en aquest sentit serà positiva: xerrades en els menjadors, repartiment massiu de fulles, i per descomptat convocar una assemblea de tota la plantilla. El paper de cada afiliat, dia a dia, entre els seus companys, és clau per a contrarestar tota la brutal propaganda de l'empresa. I la idea clau a transmetre és que són tots els treballadors els afectats, que permetre represàlies sindicals ens fa més febles, ens deixa indefensos davant l'empresa, i que aquesta, inevitablement, reprendrà la destrucció d'ocupació i les retallades de drets. Per això la denúncia d'aquest atropellament no pot estar deslligada de la convocatòria de la vaga general del 29 de setembre, que en la Ford ha d'estar molt vinculada a la denúncia de la repressió sindical.

Especial importància té l'actitud del STM (Intersindical) i, especialment, CCOO, el segon sindicat. És de valorar la seva oposició a l'acomiadament i la seva participació, almenys, en la primera concentració. Però no és suficient. És imprescindible reprendre la unitat d'acció existent en la lluita contra els EREs; si no parem aquest greu precedent amb determinació, els companys de CCOO seran també sotmesos a atacs similars. Cridem als dos sindicats a participar units en aquesta lluita.

L'acomiadament de Paqui Cuesta és un atac tan destraler, una represàlia tan evident, que fins i tot la direcció d'UGT ha hagut de posicionar-se públicament en contra. Això sí, s'ha negat a participar en cap mobilització. Aquesta és una contradicció que cal ressaltar. Cal cridar de forma companya a la base de la UGT -que s'han afiliat en molts casos com única forma d'aconseguir un lloc fix, promocionar, etc.- perquè pressioni al seu sindicat. Si els seus dirigents estan en contra de l'acomiadament, per què no realitzen cap acció o se sumen a les convocades per a evitar-ho? És evident que només la mobilització podria revertir aquesta situació. Sabem que Ford és una multinacional i té mil formes de pressionar als jutges i nosaltres hem d'utilitzar la nostra força de pressió també. Si efectivament la direcció ugetista continua tàcitament donant suport a l'empresa (perquè això és el que significa oposar-se a les mobilitzacions), aquesta crida a la base no deixa de ser efectiu per a, amb constància, guanyar a un sector d'ella, augmentar l'afiliació a la CGT i fins i tot enfortir el sindicat.

 

Enfortir el sindicat

 
En aquesta lluita la clau és confiar en la nostra pròpia classe, en els companys, i entendre que malgrat tot (a pesar de les pressions de l'empresa i del sistema, en el dia a dia; a pesar del paper perniciós de la direcció ugetista; a pesar de la crisi i la por a destacar-se i perdre el treball), batega un fort descontentament, existeix ràbia, per les condicions de treball cada vegada més deteriorades, pel ritme de treball. Sense aquest factor no es pot explicar que el referèndum del conveni, fa més d'un any, el perdessin empresa i UGT, quan més de la meitat de la plantilla són afiliats a UGT.

Cal enfortir la campanya de solidaritat amb Paqui Cuesta, estenent-la el màxim possible, i enviar massivament resolucions al jutjat, exigint la seva readmissió. Hi ha precedents que aquest tipus de pressió ha contribuït que es declarin sentències favorables als treballadors. Cal intentar per tots els mitjos arribar al màxim de treballadors, amb pancartes en zones cèntriques, repartiment de pamflets en zones concorregudes, realització d'assemblees en empreses, recollida de signatures, etc. El Sindicat d'Estudiants i Militant participarem amb totes les nostres energies en tota aquesta activitat.

Aconseguir la readmissió de la companya seria una fita important, que tindria enormes conseqüències en l'ànim i la fortalesa dels companys de Ford i en la resta del moviment obrer.

Endavant, companys! Prou de represàlies sindicals! Contra la repressió mobilització! Readmissió immediata de Paqui Cuesta! 

 

 

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacionalista amb el poble de Catalunya

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE

logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB