El dijous passat es va celebrar una nova Assemblea de professors, de representants de zona i de centres, per a decidir definitivament sobre la vaga en l'ensenyament públic madrileny enfront de les brutals retallades del Govern d'Esperanza Aguirre. Finalment en aquesta Assemblea no es va prendre una decisió definitiva, quedant pendent per al dilluns quan es produeixi una nova reunió de tots els sindicats de l'ensenyament madrileny.
En l'Assemblea de, i segons dades facilitades pels sindicats, l'opció majoritària per part dels professors (amb un 57,3%) era convocar tres dies seguits de vaga, 20, 21 i 22 de setembre. Enfront de la postura dels sindicats a favor del fer vaga el 14 de setembre, els professors van argumentar que aquesta data no era la qual volia el professorat, i que a més aquest dia en molts Instituts només hi ha presentacions (el que llevaria força a la vaga al quedar reduïda en la pràctica a unes hores) i a més en 19 localitats madrilenyes és festiu.
En la reunió es va desprendre que el sentir manifestat pel professorat en la massiva Assemblea del dia 31 d'Agost, representava àmpliament al conjunt dels professors madrilenys, ja que la proposta de tres dies de vaga va ser àmpliament aclamada també en aquesta ocasió. Malgrat tot això, els dirigents sindicals van apel•lar a la falta de consens impedint que se sortís d'una “assemblea decisòria” amb un data concreta i clara de vaga.
Des del Sindicat d'Estudiants creiem que aquesta política de dilacions no contribuïx a enfortir la lluita, generant enorme insatisfacció entre el professorat, tal com va poder percebre's entre els representants de zona i centres. És evident que els professors volen lluitar, i ho volen fer de debò, tal com han demostrat les massives assemblees, i la immensa concentració celebrada el 7 de setembre. Enfront d'aquesta situació els dirigents sindicals haurien de transmetre confiança, i basant-se en l'enorme disposició a lluitar que existeix entre el professorat, i a través de la participació democràtica, alguna cosa enormement positiva i que ha donat enorme força al conflicte, orientar la lluita fent-se eco de les propostes que s'han posat damunt de la taula majoritàriament pels professors.
Ahir deuria haver-se concretat ja un calendari d'aturs i mobilitzacions, concretament els tres dies de vaga plantejats majoritàriament pel professorat. Plantejar que no havia encara consens per a decidir suposa donar un respir a la Comunitat de Madrid, quan havia representants triats en centenars d'assemblees representant a milers de centres i professors.
Un altre dels arguments que tossudament es van repetir des de la taula, va ser la necessitat de la unitat sindical. Evidentment aquesta unitat és molt positiva, però per això és necessari que tots els sindicats també expressin de forma oberta, transparent i honesta, les seves perspectives per al conflicte i fins a on estan disposats a arribar. La unitat, i les suposades diferències que es puguin donar entre els diferents sindicats, no han de suposar postergar decisions que són assumides pel conjunt del professorat. Si algun sindicat no està d'acord amb el que planteja majoritàriament el professorat, el que ha de fer és dir-lo, i això sí, després de la decisió adoptada majoritàriament, acatar-la i treballar per l'èxit de la mateixa. D'altra banda creiem que la veu d'estudiants i pares hauria d'estar present en les Assemblees, sent aquesta la millor forma de contrarestar les calúmnies i la campanya mediàtica orquestrada per la Comunitat de Madrid.
És evident que existeix desconfiança cap a les direccions sindicals, producte dels errors comesos en el passat, així com de la tebiesa que a hores d'ara segueixen mantenint els dirigents sindicals a nivell estatal respecte a plantejar una lluita seriosa i decidida contra les salvatges retallades que venim sofrint dia a dia. En aquest sentit, i en relació amb el sector educatiu, és necessari plantejar ja una jornada de vaga a nivell estatal, ja que les diferents retallades plantejats per diferents Comunitats Autònomes són part d'una estratègia coordinada per a destruir l'educació pública en benefici dels empresaris de la privada-concertada.
Des del Sindicat d'Estudiants creiem que els sindicats de classe, construïts amb el sacrifici i suor de milions de treballadors, són instruments fonamentals per als treballadors de cara a defensar les nostres condicions de vida i els drets que tant ha costat conquistar, i que estan retallant a marxes forçades. Enfront de la salvatge campanya antisindical impulsada des dels mitjans de comunicació i la dreta, que en última instància busca imposar les retallades sense que els joves i els treballadors responguem en el carrer, els dirigents sindicals han de respondre trencant immediatament amb la política de pactes i pau social, amb la qual només s'han collit reculades, i practicant un sindicalisme democràtic, de classe i combatiu. D'aquesta manera el conjunt de la classe obrera i les seves organitzacions podran plantar cara amb força i confiança a la patronal i a la dreta, obrint el camí per a derrotar els atacs i plans d'ajustament.
Des del Sindicat d'Estudiants estem participant en totes les mobilitzacions del professorat, convocant als estudiants a participar en les vagues, manifestacions i assemblees plantejades de cara a tirar enrere les retallades d'Esperanza Aguirre. D'altra banda hem convocat als estudiants a una vaga a nivell estatal el 6 d'octubre per a frenar les majors retallades soferts per l'educació en 30 anys i en defensa d'una educació pública, gratuïta i de qualitat. Cridem als sindicats de classe a unir-se el 6 d'octubre convocant als professors de tot l'Estat a la vaga, i plantar cara així, de forma contundent i col•lectivament, a la bateria de mesures impulsades de forma coordinada per a acabar amb l'educació pública.