El segon dia de vaga a Madrid ha estat un calc del primer. Malgrat que cada dia de vaga suposa entre 70 i 100€ menys de salari, el seguiment de l'atur s'ha mantingut en el mateix nivell que ahir (79% de seguiment enfront del 80% del dimarts), la demostració més clara de la voluntat de lluita de la Comunitat Educativa.

Lluny d'haver estat un esclat puntual de descontentament, els professors s'estan preparant per a una lluita llarga que tenen tota la intenció de guanyar.

En els centres la imatge era molt semblant: tancaments, concentracions a la porta dels instituts... La inauguració de l'hospital de Torrejón de Ardoz, de gestió completament privada i pagat amb fons públics, no va poder ser totalment feliç per a Esperanza Aguirre. 300 professors, estudiants i veïns l'esperaven a la porta per a donar la nostra opinió sobre la privatització dels serveis públics. A la històrica jornada de vaga del dimarts li ha seguit una no menys històrica jornada de vaga dimecres. Els únics que no semblen haver-se adonat són Esperanza Aguirre i el seu telenotícies.

A la tarda les centrals sindicals havien fet una crida a realitzar una “cadena humana” enfront de la Conselleria d'Educació. Malgrat que en una lluita és bàsic que cada pas suposi un augment en la contundència, com continuació a la massiva manifestació d'ahir, els dirigents sindicals havien convocat un acte més aviat simbòlic, i així va ser entès per la gent, que no va veure la necessitat de participar al mateix nivell.

Malgrat això, més de 5000 persones es trobaven en el carrer Alcalá. Després de comprovar que podien envoltar la Conselleria d'Educació diverses vegades, l'objectiu original de la concentració, es va decidir tallar el carrer. Les consignes de la manifestació prèvia es tornaven a repetir, aquesta vegada amb més confiança si cap. Fins a bé passades les 8 es va mantenir la concentració, incloent un grup d'uns 200 estudiants que van decidir continuar la mobilització en Sol.

Avui dijous la vaga continua amb l'últim dels tres dies de vaga d'aquesta setmana. Cal fer un últim esforç per a culminar aquesta setmana de lluita amb magnificència. El govern del PP ja ha donat els primers senyals de voler asseure's a negociar. Una nova demostració de la nostra força! Hem d'exigir la readmissió dels 3.000 acomiadats! La mobilització ha de seguir fins que s'hagi fet marxa enrere en tots i cadascun dels atacs.

Tots a la vaga el 22 de setembre!

Organitza't amb nosaltres per a continuar la lluita el 6 d'octubre!