Dissabte passat dia 21 de gener els carrers de les ciutats de València i Alacant es van tornar a omplir de professors, pares, mares, estudiants i altres treballadors del sector públic, per protestar contra la sagnia de retallades que des que va començar l'any la Generalitat ha vingut executant.
Fem un anàlisi de la situació de partida: En el passat, la era del benestar, hi havía molts diners per a comprar cases amb hipoteques de 70 anys i iniciativa empresarial de sobra per a llençar-se al món de la construcció. Treball, en sobrava. Hi havia per tothom: amb estudis o sense, així que la gent deixava d'estudiar en quant podia per anar a treballar a la obra, si total amb el que cobrem, ens arriba... Què ens trobem ara? Una societat sense estudis, gent que ha de pagar pisos que no té fins a tenir amortitzada la dentadura postissa i, a més, que està al carrer, ja que la seva casa l'ha embargada el banc, el qual la té buida. En resum, ho podem dir amb una cantarella: No s'entèn, no s'entèn: gent sense casa, i cases sense gent.
(Fulla que el Sindicat d’Estudiants repartirà en la manifestació a València contra les retallades educatives, el dia 21 de gener)
Preparar-nos per a una lluita massiva i bé organitzada per a parar els atacs
Tal com era de preveure, la Generalitat no ha tardat gens, després de les eleccions del 20 de novembre, a començar una espiral imparable de retallades que està degradant ràpidament les condicions de vida de la majoria treballadora de la societat. Estem davant l'atac més greu a elles des de la transició.
Els instituts estan en una situació límit, sense cobrar de la Conselleria des de fa 8 mesos, i durant dos mesos les substitucions han estat paralitzades. Molts centres no tenen diners per a qüestions bàsiques, algunes pràctiques s'han anul•lat, s'està cobrant als estudiants en alguns cicles i fins i tot en algun han estat obligats a netejar el centre per a estalviar-se els diners de la contracta de neteja. Mentre, els rectors estan amenaçant amb la paralització de la Universitat si la Conselleria no paga el seu deute de dos-cents milions. Però el més greu és que aquesta situació no té eixida a curt termini, a pesar que, pròximament, i per tercera vegada des de desembre, el Govern central va a salvar de la fallida a la Generalitat.
Fa uns dies, el nou president del Govern avançava, amb ambigüitat calculada, les mesures del govern del PP contra l’educació pública. El resultat de les quals no serà cap altre que una major segregació i augment de l’abandonament escolar, alhora que obrirà noves vies amb les que lucrar-se per a aquells que veuen en l’educació un negoci sucós.