Massives mobilitzacions estan recorrent de nou el món àrab. A les insurreccions populars a l’Algèria, el Sudan o l'Iraq, s'uneix ara el major esclat social que es recorda en dècades al Líban. La classe obrera i el jovent libanès s'han aixecat contra un govern corrupte, contra el sistema capitalista i l'imperialisme que imposa a la majoria unes condicions de vida miserables. Els treballadors i els joves han posat el Règim contra les cordes.

"El poble vol la caiguda del Règim"

Les mobilitzacions van començar el passat 17 d'Octubre a Beirut i han continuat de manera ininterrompuda, estenent-se al llarg i ample de tot el país malgrat la repressió policial. Treballadors, joves, persones pobres, de diferents religions i confessions s'han unit en un mateix moviment massiu sota la històrica consigna "el poble vol la caiguda del Règim". Aquesta consigna va ser, fa vuit anys enrere, el segell de la Primavera Àrab. Després d'anys de sectarisme religiós, centenars de milers de persones han demostrat que la forma de vèncer totes les falses divisions que la classe dominant ens intenta imposar és la lluita organitzada dels treballadors i el jovent.

La força del moviment és imparable. Els tancaments de bancs, escoles, administracions públiques, els talls de carreteres i accessos i la determinació de centenars de milers de persones ja han provocat la dimissió del primer ministre, Saad Hariri. Aquest cessament, lluny de calmar els ànims, va ser respost pels manifestants de forma contundent: No n'hi ha prou! Tots és tots! La lluita continua fins que tombem el Règim en el seu conjunt!

Què hi ha darrere d'aquesta explosió social?

En un intent de banalitzar les protestes al Líban, els mitjans de comunicació han posat el focus en què el punt de partida d'aquestes va ser un "impost sobre les trucades per Whatsapp", fins i tot, en alguns diaris es parla d'aquesta demostració de força dels libanesos com "la revolució del WhatsApp". Si bé aquest surrealista impost ha contribuït a encendre la flama de la indignació al Líban, el que estem vivint és un moviment revolucionari que enfonsa les seves arrels en causes i problemes molt profunds.

Un 30% de les persones viuen sota el llindar de la pobresa amb un 25% d'atur. Les deficiències en les infraestructures i els serveis més bàsics fan de la vida de milers de libanesos una lluita constant per la supervivència, que contrasta amb l'acumulació de beneficis per part d'uns pocs: un 1% de la població acapara el 25% de la riquesa de país. A això se suma la corrupció crònica que ha deixat el 60% de la riquesa nacional en mans de 2.000 famílies i la presència de màfies que fan negocis amb serveis bàsics com l'aigua i l'electricitat. A més, el Líban ha patit durant anys la bota de l'imperialisme nord-americà ofegant les reivindicacions populars de joves i treballadors.

Aquest escenari demolidor és el que explica el per què aquestes manifestacions s'han celebrat amb una força aclaparadora. És veritablement cínic reduir anys d'explotació, precarietat i misèria acumulada, a un esclat superficial per la imposició d'una taxa per poder realitzar trucades per aplicacions mòbils.

El jovent aixeca la bandera de la revolució

Els estudiants s'han unit amb decisió i entusiasme a les mobilitzacions i no podia ser d'una altra manera. El jovent libanès viu una situació límit: 37% d’atur i cap futur digne a la vista, a més d'una educació pública en condicions lamentables, d'acord amb la resta de serveis públics, com la sanitat o les pensions.

L'educació està paralitzada des del passat 7 de novembre, dia en què es va iniciar una gran vaga estudiantil que està convocant manifestacions multitudinàries als carrers de tot el país, mobilitzacions massives que trenquen amb les barreres entre comunitats religioses. De fet, una de les crítiques més ferotges entre els joves és que els capitalistes libanesos han utilitzat la religió per mantenir a la població lligada i dividida en el seu propi benefici. Tal com explicava un manifestant: "els libanesos ens hem unit perquè tots puguem anar a un hospital, a l'escola i trobar una feina".

Les manifestacions s'han agrupat a les portes de diferents institucions estatals, com el Ministeri d'Educació, exigint la caiguda del règim i un futur digne. Les reivindicacions són clares: educació pública accessible, de qualitat i lliure amb les mateixes oportunitats per a tothom, fi de la precarietat i la pobresa generalitzada entre el jovent i fi de la corrupció que ha portat al país a la fallida econòmica. Com declarava un estudiant libanès: "L'economia va malament, no hi ha feina, com ho farem en el dia de demà per a viure?"

Des del Sindicat d'Estudiants ens sentim profundament inspirats i inspirades per la lluita que els joves libanesos estan protagonitzant, la mateixa batalla duem a terme el jovent a nivell mundial: per un present i futur en condicions dignes, quelcom que aquest sistema criminal ens nega categòricament. Enviem tota la nostra solidaritat amb els estudiants i el conjunt dels treballadors libanesos. És més necessari i urgent que mai acabar amb el capitalisme i construir una societat nova a nivell internacional. Estarem al vostre costat en aquesta batalla. Com s'escoltava a l'emblemàtica plaça de la Llibertat: Revolució, revolució!

Visca la lluita dels joves i treballadors libanesos! Fora el règim, tot el poder per al poble!