Manifestació Barcelona 11h Pl Espanya
Després del NO rotund al preacord amb el Departament, divendres passat vam tornar a demostrar la gran vitalitat de la lluita educativa. Més de 90.000 professors i professores, treballadores de l'educació pública, acompanyades per estudiants i famílies, vam sortir massivament als carrers de Barcelona en una altra exitosa vaga educativa. La correlació de forces és totalment favorable a la nostra causa gràcies a què hem aixecat un moviment imparable.
Queda clar que no estem batallant només per un augment salarial que ens permeti recuperar el poder adquisitiu perdut durant tots aquests anys de retallades. Ho fem perquè hem arribat a un punt límit. No podem retrocedir més. Hem d'impedir que l'educació pública continuï sent destruïda!
Els i les professores, el conjunt de les treballadores de l’educació, i el moviment estudiantil ho tenim molt clar. L'ensenyament públic és una conquesta de la classe obrera i així li estem dient amb contundència al Govern del PSC. Si realment fessin polítiques d'esquerres atendrien les nostres justes reivindicacions. Però a la pràctica no volen trencar amb les retallades, neguen els recursos que necessitem urgentment i adopten una postura de menyspreu.
S’omplen la boca de declaracions demagògiques, però no volen escoltar-nos. En això s'assemblen al PP del País València i de Madrid: abans que cedir prefereixen que les coses no canviïn. Davant el resultat de la consulta i el clam que existeix als carrers, en lloc d'escoltar les reivindicacions de la comunitat educativa, el Departament rebutja la negociació amb el Comitè de Vaga i afirma que no oferirà res més. Una mostra d'arrogància de la qual prenem bona nota. Necessitem augmentar dràsticament la inversió, posar fi als concerts i les subvencions a l'ensenyament privat, acabar amb la privatització de l’FP, garantir unes condicions salarials i laborals dignes per a tots els treballadors i treballadores, començant per les més precaritzades (PAE, 0-3…), i la reducció dràstica dels ràtios per a aconseguir una atenció adequada als i les alumnes.
El 9J tornem a la vaga amb força!
El Govern ens repeteix una vegada i una altra que no hi ha diners per a atendre les necessitats de l'educació pública, però paralitza la ciutat de Barcelona i dedica tots els recursos necessaris per a rebre al Papa Lleó XIV. Segons les informacions publicades, el viatge del Papa ha costat més de 25 milions d'euros. Només la Generalitat aportarà 1,6 milions d'euros, al que cal sumar una quantitat ingent de diners en seguretat, logística, personal, publicitat i cessió gratuïta d'instal·lacions públiques. El cost total de tot plegat es manté sota silenci de confessió.
Per a l'Església Catòlica sempre n’hi ha de diners. Al sector educatiu ho coneixem bé: ofeguen l'educació pública però reguen amb milers de milions l'escola privada-concertada, la majoria en mans de l'Església Catòlica, que dissemina el seu discurs retrògrad, masclista, LGTBI-fòbic i racista.
Per això mateix dimarts que ve 9J la USTEC, CGT, Intersindical, COS i la CNT convoquen vaga de treballadores de l'educació amb el lema “No volem miracles, volem fets”. I des del Sindicat d’Estudiants també cridem a la vaga als i les estudiants a mobilitzar-nos conjuntament amb els nostres professors i professores. El 9J tothom a la manifestació a les 11 h a Plaça Espanya (Barcelona).
A més, diumenge que ve 14J a les 11:30h celebrarem als Jardinets de Gràcia (Barcelona) una gran manifestació en defensa de l'educació pública, que hem de convertir en una mobilització multitudinària del jovent i de la classe treballadora. Necessitem transformar la lluita educativa en una rebel•lió social. Podem guanyar!
Aquestes dues jornades de lluita són un pas endavant molt positiu per a acabar el curs amb les espases enlaire i agrupar les nostres forces per a descarregar un cop encara més potent a l'inici del curs vinent al setembre. La possibilitat d'unificar la lluita educativa de Catalunya amb la comunitat educativa del País València, de Madrid i de molts més territoris on ja s'està forjant la convocatòria de vagues indefinides unitàries, democràtiques i des de baix pot ser la palanca per a un triomf històric del professorat i la comunitat educativa.
Ens han arrabassat molts drets, hem perdut molt poder adquisitiu i han convertit l'ensenyament en un negoci. Tots els poders públics, governs autonòmics i central, són responsables d'aquest desastre. És el moment de dir prou i recuperar el terreny perdut.
Els recursos existeixen i els volem ja!
Salvem l'educació pública!
Niubó dimissió!
