L’11 de desembre els sindicats de professors UGT, CCOO, STEPV i CSIF han convocat vaga educativa entre tots els docents del sistema educatiu públic no universitari del País Valencià. Les i els docents reclamen la millora de les seues condicions laborals: reducció de ràtios, augment de plantilles, menys burocràcia, millores salarials, la defensa de la nostra llengua i la dignificació de les infraestructures educatives.

Des del Sindicat d’Estudiants (SE) donem suport a aquesta vaga i cridem a participar a les mobilitzacions convocades. El que està en joc no és un detall menor: es tracta de defensar davant els atacs salvatges de PP i Vox una educació pública, de qualitat i en valencià.

El Govern del PP defensat per Vox té l’educació pública al seu punt de mira. Ser alumne de la pública s’ha convertit en una carrera d’obstacles. El començament del curs va ser de primera: retardant la tornada a classes als centres afectats per la DANA i amb falta de places i professorat en FP. Comencem setembre amb la negativa de la Conselleria a sentar-se a negociar amb els sindicats les condicions del professorat i una reducció salarial del 41% als professors especialistes d’FP i la reducció d’hores, que els hi feia impossible preparar les classes mínimament. Mentrestant, a la comunitat educativa ens trobem centres en estat deplorable com la EASDA d’Alacant, tancada per una plaga de puces i declarada en ruïna tècnica, amb aules en risc d’enfonsament. La solució estrella del PP, que ja implementaren durant la pandèmia en tot l’estat i no ha fet més que augmentar, ha sigut ficar-nos en barracons, on resulta impossible obtindre un ensenyament de qualitat. Uns barracons que en molts centres de les comarques afectades per la DANA ni tan sols han instal·lat després d’11 mesos sense poder acudir a classe. I inclús quan els fan servir és per augmentar el nombre d’alumnes i les ràtios, sense incrementar les dotacions pressupostàries i de professorat. Açò ho veiem en instituts com l’IES Ifach a Calp, on ara plantegen retirar-los sense cap tipus d’alternativa més que deixar sense aules als alumnes d’un centre hipermassificat. Esta és la importància que donen PP i Vox a l’educació pública!

Tots aquests atacs es completen amb l’ofensiva contra un dret democràtic essencial com és el d’estudiar en valencià. Ja el curs passat vam veure atacs a la nostra llengua com la consulta de la llengua base, la declaració d’Alacant com a ciutat castellanoparlant o la seua nova iniciativa per canviar el nom de València, imposant un valencià que no representa la llengua que gastem. També vam veure la campanya reaccionària del 9 d’octubre i un punt estrella dels “pressupostos de la vergonya” acordats per PP i Vox, junt a l’eliminació d’ajudes a organitzacions que donen suport al poble palestí, la discriminació i atacs als migrants i el moviment feminista, van ser els retalls a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Tots aquests atacs, sumats a la situació nefasta i precària que ja s'arrossegava des de cursos anteriors, ha sigut el còctel perfecte per fer esclatar el descontent a la comunitat educativa. PP i Vox han declarat la guerra a l’educació pública i així ens ho fan saber dia sí i dia també. La compareixença del conseller Rovira ha tornat a demostrar-ho, atrevint-se a culpar a les víctimes, seguint el model del màxim responsable d’este Govern de criminals, Carlos Mazón.

Després de la dimissió de Mazón, Rovira també ha eixit del càrrec, altra exigència que era un clam de la comunitat educativa. Però, a més de continuar lluitant per que Mazón i el seu govern de criminals vagen a presó, hem de dir ben alt que els successors del govern representen el mateix que tots els governs del PP: privatització i retalls. El nou president, Pérez Llorca, fou col·laborador de Mazón fins l’últim minut. I la nova consellera d’educació, María del Carmen Ortí Ferre, va ser la responsable de les concessions a centres privats i concertats com a subdirectora de planificació educativa. Està clar per a qui van a governar!

Per una vaga general de la comunitat educativa

L’eixida d’aquests impresentables del Consell del Govern només ha sigut possible gràcies a la mobilització incansable de milers de persones durant un any: els que retirarem el fang des del primer dia, netejarem habitatges i baixos i omplirem els carrers exigint justícia per les víctimes.

La vaga del professorat de l’11 de desembre és més que necessària. L’FP s’apropa al període de pràctiques sense garanties de places suficients ni del temari que encara falta per impartir. Tots els problemes que hem denunciat continuen baix el nou Consell i no hi ha intenció alguna de resoldre'ls. Per això aquesta convocatòria ha de tindre continuïtat amb una vaga general de la comunitat educativa als primers mesos de 2026 construïda des de baix, impulsant en tots els centres assemblees de professors i estudiants, unificant totes les reivindicacions i recollint tots els problemes que existeixen, implicant a les AMPAS i FAMPAS, inundant de pamflets i cartells tot el País Valencià per aconseguir un atur complet i alçar un moviment massiu i continuat de la comunitat educativa per derrotar les polítiques de PP i Vox.

No podem aguantar més aquesta situació. Tenim una força enorme. Ho hem demostrat fent fora a Mazón, plenant les aules i els carrers de solidaritat amb el poble palestí, enfrontant-nos als discursos d’odi que alimenten el bullying. L’única eixida és la lluita als carrers i avançar cap a una gran vaga educativa que paralitze l’ensenyament públic.