AGUIRRE, LES RETALLADES PER ALS BANQUERS!!
Mitjançant les Instruccions de començament del pròxim curs, normativa suposadament de caràcter merament tècnic, el Govern d'Esperanza Aguirre ha decidit donar un pas més per a atacar a l'educació pública madrilenya.
Com a conseqüència d'aquestes instruccions, 3.000 professors interins van a ser acomiadats, en el que es pot qualificar com un autèntic ERE en l'Administració pública. La degradació i la pèrdua de qualitat en l'ensenyament són conseqüències naturals de retallades i atacs tan salvatges, que com és habitual pagarem les famílies treballadores amb el nostre dret a obtenir una educació pública, gratuïta i de qualitat.
Sí hi ha diners... per a privatitzar i per a l'Església.
Alhora que es justifiquen aquestes retallades a la calor de la crisi econòmica exigint “majors esforços” al professorat, el Govern de la Comunitat de Madrid anuncia desgravaments fiscals per a aquells pares que escolaritzin als seus fills en col•legis privats. Antonio Beteta, conseller d'Economia i Hisenda, va anunciar que els desgravaments passarien de 500 a 900 euros per alumne, beneficiant-se les famílies quines rendes anuals siguin inferiors a 30.000 euros per cada membre de la unitat familiar, inclosos menors, pel que una família amb 4 membres podrà acollir-se a aquests desgravaments si la seva renda anual és inferior a 120.000 euros. Una mesura en perfecta sintonia amb les màximes aspiracions de la patronal de l'ensenyament privat, ACADE, que venia sol•licitant desgravaments de fins a 1.000 euros per a rendes inferiors als 40.000 euros per cada membre de la unitat familiar.
D'altra banda, i a pesar de la crisi econòmica, l'Església Catòlica segueix fent negoci amb l'educació i rebent prebendes de la Comunitat de Madrid, i desgraciadament de l'actual Govern del PSOE. La recent visita del Papa ha estat un nou exemple en aquest sentit, amb la utilització dels recursos públics, incloses televisions, transports i centres d'estudi oberts a manera d'albergs al servei de la mateixa. Mentre als pelegrins se'ls feien descomptes en el transport de fins a un 80%, la Comunitat de Madrid acordava pujar el bitllet senzill en un 50%. Assistim així a un desfalc organitzat dels comptes públics, dels nostres recursos, en benefici de multinacionals, bancs i l'Església Catòlica.
Professors, pares i estudiants en defensa de l'educació pública.
La Vaga General és l'únic camí!!
Tots els esdeveniments posteriors a l'esclat del 15-M han demostrat que si alguna cosa tenim els joves i els treballadors és disposició a lluitar, i força suficient per a dur endavant la lluita contra les retallades amb èxit. Si s'han pogut parar desnonaments i batudes racistes en barris i ciutats de tot l'Estat, per què no anem a poder parar les retallades i els plans d'ajustament? En aquest sentit la massiva Assemblea del professorat madrileny celebrada el 31 d'Agost ha tornat a ser una nova confirmació d'aquesta determinació, demostrant l'enorme combativitat que existeix a l’hora plantar cara a les brutals retallades plantejats per la Comunitat de Madrid.
Però per a donar aquesta batalla és essencial la implicació del conjunt de la comunitat educativa, tant de pares com d'estudiants. Des del Sindicat d'Estudiants creiem que el principal arma per a frenar aquests atacs és una Vaga General de tota la comunitat educativa, i des de la nostra organització convocarem als estudiants a la Vaga General conjuntament amb els professors aquest inici de curs. Emparar-se, com està fent la Comunitat de Madrid, en el dret dels estudiants i pares a l'educació per a atacar la vaga de professors, és un exercici d'autèntic cinisme, quan són les mesures aplicades pel PP les quals realment posen en risc el futur de l'educació pública i el futur de la joventut.
D'altra banda necessitem que aquesta vaga sigui una vaga participativa, amb comitès conjunts de professors, pares i alumnes en cada centre i on les decisions estiguin sotmeses al control de les bases. L'exemple de les assemblees del moviment 15-M, celebrades de llarg a ample de ciutats i barris de tot l'Estat, són una clara demostració de la força que amb mètodes democràtics i participatius podria adquirir la lluita de la comunitat educativa en el seu conjunt.
D'altra banda els pares, que són treballadors i sofrixen com el professorat les conseqüències de la crisi i de les retallades, han d'estar braç a braç amb els professors en defensa d'una educació pública i de qualitat. Entre les mesures que ha pres la Comunitat de Madrid també s'inclou una salvatge retallada de les beques de menjador i de llibres de text, havent-se reduït els fons en un 5,6%. Tot això en un moment en el qual milers de famílies treballadores tenen a tots els seus membres en atur, sense prestació social alguna, mentre moltes altres només veuen rebaixats els seus salaris al mateix temps que augmenta el cost de la vida.
Atacs globals exigeixen una resposta global.
En la Comunitat de Madrid, els atacs i intents de privatització de l'educació no són exclusius d'aquest sector. La sanitat, el Canal d'Isabel II, els bombers i molts altres sectors estan sota atac, o ho estaran en un futur pròxim. D'altra banda a Galícia, Catalunya, Navarra o Castella la Manxa ja s'han anunciat salvatges plans d'ajustament que posen de debò perill l'escola pública. A nivell estatal el Govern del PSOE, completament lliurat als dictàmens del capital financer, ha continuat la seva política d'ajustaments i retallades durant el mes d'Agost, culminant amb l'eliminació de qualsevol limitació respecte als contractes temporals, el poder considerar “jove en pràctiques” a persones de fins a 30 anys i una reforma constitucional que servirà per a avalar nous plans d'ajustament.
La política de pactes i consens seguida per les adreces de CCOO i UGT durant els últims mesos només ha servit perquè es multipliquessin i acceleressin els atacs contra la classe obrera. És necessària una seriosa rectificació i autocrítica per part dels màxims dirigents de CCOO i UGT, que trenqui immediatament amb la tàctica del diàleg social, tal com vénen exigint molts dels seus afiliats i delegats. En aquest sentit l'única forma de frenar tots aquests atacs i impedir la reforma constitucional, és elaborant un pla de lluita ferma i contundent fins a assolir els nostres objectius.
Per a frenar les retallades i plans d'ajustament necessitem agrupar tota la força del moviment obrer a nivell estatal. Per a això hem d'exigir la convocatòria d'una nova Vaga General en tot l'Estat contra els salvatges i continus plans d'ajustament aprovats per les diferents administracions públiques, que fan recaure la crisi sobre els joves i els treballadors i no sobre els seus autèntics responsables, bancs i multinacionals.