Durant el cap de setmana del 15 i 16 de novembre s’ha celebrat el XVII Congrés del Sindicat d’Estudiants. Amb una assistència de dos-cents joves procedents de tot l’Estat, al llarg d’aquests dies hem fet un balanç detallat de la lluita en defensa de l’ensenyament públic, i també de la participació activa de la nostra organització a les mobilitzacions obreres i socials que han posat contra la paret al govern del PP. El congrés ha reflectit un ambient d’entusiasme pel fort avenç del Sindicat d’Estudiants a tots els territoris. Sí es pot!
Vam obrir el congrés amb un minut de silenci pels 43 estudiants assassinats a Ayotzinapa, Mèxic. Els nostres germans de lluita, els estudiants mexicans, s’enfronten cada dia a la barbàrie i la repressió per defensar el dret a una educació pública per als fills dels treballadors. Barbàries i repressió que ha arribat molt lluny. La fusió entre elements de l’aparell de l’Estat i el narco mexicà s’ha tornat a revelar en aquest terrible episodi que ha provocat un aixecament dels estudiants a Mèxic que compta amb tota el nostre suport i solidaritat. El record d’aquests companys, i la solidaritat amb la seva lluita, ha estat present des del primer minut del congrés fins al final.
17 vagues generals per la retirada de la contrareforma franquista. Wert, vés-te’n ja!
Al matí del dissabte es van fer les intervencions per part de les organitzacions convidades a les sessions del congrés. Van anar prenent la paraula els representants de les organitzacions d’esquerres que han estat al nostre costat en la mobilització defensant l’educació pública i un futur digne per a la joventut. Jesús Herrera, de l’Associació La Comuna Presxs del franquismo; Javier Espinosa, de la Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid; Cayo Lara, Coordinador General d’IU i altres membres de l’Àrea d’Educació d’IU; Joan Pedro, del Cercle d’Educació Madrid de Podemos i Paco García, Secretari General de la Federació d’Ensenyament de CCOO.
Després de les paraules dels convidats, a les quals va quedar clara la necessitat de la unitat de la lluita per derrocar la contrareforma franquista del PP i la perspectiva de mobilització social per als propers mesos, vam fer un pas en la discussió del balanç general de la nostra intervenció des del congrés anterior. Ana García, secretària general del SE, va ser l’encarregada d’analitzar la situació de crisi que travessa avui el sistema capitalista, la rebel·lió social en marxa contra el govern del PP i el gran gir a l’esquerra que s’està produint, fent èmfasi en les senyes d’identitat de la nostra organització: anticapitalista, revolucionària, democràtica i assembleària. Ana va remarcar el nostre suport al dret a decidir de les nacionalitats històriques, explicant el nostre rebuig frontal al nacionalisme espanyolista del PP i la seva posició antidemocràtica i autoritària, i també la nostra ferma convicció que el millor aliat del poble català, basc o gallec no és la burgesia nacionalista (sigui CiU o el PNB), sinó la joventut i la classe treballadora de tot l’Estat. El Sindicat d’Estudiants se sent orgullós d’haver mantingut una posició de classe i internacionalista davant el problema nacional, una postura que ha conquerit un gran ressò entre la joventut treballadora i estudiantil a Catalunya, Galícia i Euskal Herria, com ha quedat demostrat a les mobilitzacions estudiantils massives del 21, 22 i 23 d’octubre en aquests territoris.
Per descomptat, la companya Ana va fer un recorregut per l’extens treball de mobilització que el Sindicat d’Estudiants ha dut a terme per fer enrere la LOMCE i als seus responsables, començant per Wert i seguint pel conjunt del govern del Partit Popular. Així, amb 17 vagues generals convocades per la nostra organització des que Wert va llençar la seva contrareforma franquista (LOMCE), podem dir que hem contribuït decisivament a desemmascarar els objectius d’aquest pla privatitzador, elitista i confessional, que pretén ensorrar el dret a l’ensenyament públic de qualitat, a més a més de fer del ministre el pitjor valorat, retardant l’aplicació d’aquesta contrareforma i fent d’aquesta una llei morta que no resistirà el pròxim canvi de govern. El Sindicat d’Estudiants ha jugat un paper central en unificar la lluita, i vertebrar i mantenir viva la Marea Verda.
A la seva intervenció, la companya Ana va destacar la importància, en aquest procés de mobilitzacions, de les dues vagues generals de tota la comunitat educativa que hem convocat junt amb professors, pares i mares. Aquest és el nostre model, el de la unitat per a lluitar, i per això, contra l’intent de la dreta de destruir l’educació pública, reiterem la nostra crida a què les organitzacions dels pares, mares i professors convoquin junt amb el Sindicat d’Estudiants una nova vaga general de tota la comunitat educativa de 72 hores.
El Sindicat d’Estudiants s’estén per tots els territoris
Després de la introducció de la companya Ana es va passar a les intervencions dels delegats. Procedents de Galiza, Astúries, Euskal Herria, Catalunya, l’Aragó, País Valencià, Castella-La Manxa, Madrid, Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia, desenes de companys van anar prenent la paraula al llarg del debat, explicant el treball que hem estat fent. Els resultats de la convocatòria de l’última vaga general de 72 hores dels dies 21, 22 i 23 d’octubre; els conflictes obrers en què estem intervenint; o la tasca de construcció del Sindicat d’Estudiants a nous territoris, van ser alguns dels temes que es van abordar. Cal destacar, i així es va reflectir a les intervencions, l’avenç del Sindicat d’Estudiants en els últims anys, la presència del qual s’ha estès i enfortit a Jaen, Huelva, Còrdova, Canàries, Càceres, Badajoz, Múrcia, Zamora, Lleó, Alacant, Girona, Guipúscoa i a desenes de localitats de tot l’Estat. Cada dia són més els estudiants que, basant-se en la seva experiència, connecten amb el nostre programa de lluita i decideixen crear i enfortir el Sindicat d’Estudiants per organitzar les mobilitzacions i poder coordinar-se a nivell estatal. Aquest ha estat un dels aspectes centrals per a l’èxit de l’última vaga estudiantil que han omplert els carrers i buidat les aules de les principals ciutats i a les zones rurals, on la mobilització de la joventut s’està encenent també, com ens van explicar a la seva intervenció especialment els companys de Galícia, procedents de Lugo, Ferrol, la Corunya, Vigo i Santiago de Compostel·la.
“En defensa de la Memòria Històrica i la lluita de la classe treballadora”
La sessió del dissabte per la tarda es va reservar a la defensa de la Memòria Històrica i la lluita de la classe treballadora, d’ahir i d’avui. Una classe treballadora de la qual formem part i la memòria de la qual ha de ser recuperada, estudiada i transmesa. Des del Sindicat d’Estudiants entenem que formem part del fil conductor de la lluita de moltes generacions per a la transformació social.
Els treballadors de Coca Cola, la sanitat madrilenya que paralitza la privatització de sis hospitals, els escombriaires de Madrid i els de Lugo, que aturen centenars d’acomiadaments, els veïns del barri de Gamonal o la mobilització en defensa de l’educació pública, són una reivindicació pràctica dels mètodes d’un sindicalisme combatiu com el que als anys 70 va conquerir tots aquests drets que avui ens volen prendre.
Vam iniciar aquesta sessió amb la projecció del documental “La Sauceda, de la utopía al horror”, fet pels companys del Fòrum per la Memòria del Camp de Gibraltar, que narra a través de testimonis de supervivents un dels episodis més salvatges de la repressió franquista a La Sauceda (Cadis). Un relat vibrant que denuncia l’acarnissament amb què el feixisme va assassinar, torturar, empresonar i esclafar a qui va lluitar fins el final per acabar amb l’opressió i l’explotació dels amos, terratinents i explotadors al camp andalús.
Posteriorment, representants de diferents organitzacions amb què hem establert vincles en l’últim període van prendre la paraula per adreçar-se al congrés. Juan Moriche, director del documental, ens va adreçar unes paraules plenes de sentiment que van arribar al cap i al cor de tots els assistents, recordant la importància de l’organització, de la mobilització i de la unitat contra el feixisme. També els companys de La Comuna, presxs del franquismo, a qui vam agrair moltíssim l’ajut que ens van donar perquè el Sindicat d’Estudiants se sumés com a denunciant a la querella argentina contra els crims del franquisme per l’assassinat de nou estudiants. Els companys del Comitè d’Aturats de Cortes de la Frontera, de qui hem tingut un suport incondicional des del seu origen l’any 2010. Els afiliats i sindicalistes de Guanyem CCOO, la iniciativa de centenars de delegats de CCOO per recuperar al seu sindicat el model de lluita del sindicalisme combatiu que els treballadors i joves necessitem en aquesta època d’atacs. I la Corrent Marxista Revolucionària El Militante, que va plantejar en aquest context la necessitat de, avui com ahir, transformar la societat i acabar amb el capitalisme.
Visca la lluita dels treballadors de Coca Cola
En mig de l’emoció, en un ambient de fusió entre diferents generacions de lluitadors, vam voler retre un merescut homenatge als treballadors de Coca Cola, representats al congrés per tres dels seus portaveus. Una lluita exemplar a la qual el Sindicat d’Estudiants ha donat suport incondicionalment, participant activament a les mobilitzacions de la plantilla de Fuenlabrada, a les concentracions a la porta de la fàbrica o a l’Audiència Nacional. En mig d’un mar de veus que corejaven ‘Sí es pot!’ i ‘obrers i estudiants, units i endavant!’, els vam lliurar un quadre amb fotos de les manifestacions que hem fet conjuntament. Els treballadors de Coca Cola van prendre la paraula amb el compromís ferm de continuar lluitant i animant-nos a continuar en la nostra determinació per construir un futur digne per a la joventut.
Per tancar aquesta emocionant sessió, vam projectar un vídeo amb la salutació del CEDEP, organització estudiantil mexicana, germana del Sindicat d’Estudiants, que explica el moment d’ebullició política i social que estan protagonitzant amb mobilitzacions massives al carrer, ressaltant la importància de l’internacionalisme dels estudiants i dels treballadors en la seva batalla constant contra el capitalisme a nivell internacional.
La lluita continua, per la vaga general de 72 hores per derrocar Wert i la seva contrareforma
El diumenge vam reprendre la sessió amb la salutació en vídeo de la secció sindical del Sindicat d’Estudiants a Los Realejos, Tenerife, i del Govern Obrer de l’Ajuntament de Villaverde del Río (Sevilla), el treball del qual és una font d’inspiració i un model per a tots els que dia a dia construïm el Sindicat d’Estudiants i impulsem la mobilització.
Més intervencions dels delegats al congrés van completar la jornada, en la qual, a més a més, vam votar la nova executiva del Sindicat d’Estudiants i vam reelegir a la nostra companya Ana García com a secretària general.
Després de dia i mig de debat, com concloure el nostre XVII congrés com l’havíem començat: fent una crida a la lluita i a l’organització. La conclusió d’aquests dos anys és clara i ferma: el camí iniciat el 2012 per derrotar a Wert i el seu pla de destrucció de l’educació pública ha de continuar. En aquests dos anys, la mobilització educativa s’ha situat al capdavant de la rebel·lió social contra el Partit Popular, la seva corrupció i els seus atacs al conjunt de la classe treballadora. El terratrèmol polític que sacseja el carrer i fa tremolar a aquells que defensen el sistema capitalista no ha fet més que començar. Construir el Sindicat d’Estudiants i continuar la lluita és la millor contribució per a construir un futur digne per a nosaltres i les nostres famílies. L’experiència històrica de la classe obrera i la nostra pròpia experiència en aquests anys ens ha demostrat que, com assenyalava la pancarta que va presidir el nostre congrés, la lluita és l’únic camí, i aquest és el camí que en els propers mesos i anys recorrerem i defensarem els joves del Sindicat d’Estudiants.