Publiquem a continuació l'entrevista realitzada pel diari Militant a dues treballadores socials sanitàries en lluita. Des del Sindicat d'Estudiants mostrem tot el nostre suport a les reivindicacions de les TSS i, en general, al conjunt de les professionals de la sanitat que s'estan mobilitzant aquests dies de forma exemplar contra la precarietat, la privatització i la falta de recursos a la sanitat pública catalana.

“La mobilització al carrer és molt gran. Mai havíem sigut tantes i havíem estat tots els col·lectius tant units!”

Els passats dies 12 i 13 milers d'infermeres, treballadores socials sanitàries, TCAI, GIS i nombroses categories laborals van secundar la vaga convocada per CATAC-CTS, Intersindical, CGT, Som Intersindical, Som Sanitat i Infermeres de Catalunya contra la signatura del III Conveni de l'Institut Català de la Salut, acordat pel Govern amb els dirigents de CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE.

Els passats dies 12 i 13 milers d'infermeres, treballadores socials sanitàries, TCAI, GIS i nombroses categories laborals van secundar la vaga convocada per CATAC-CTS, Intersindical, CGT, Som Intersindical, Som Sanitat i Infermeres de Catalunya contra la signatura del III Conveni de l'Institut Català de la Salut, acordat pel Govern amb els dirigents de CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE.

La vaga va ser tot un èxit i els carrers es van omplir de gom a gom contra la precarietat, la privatització i la falta de recursos de la sanitat pública.

Entrevistem Marta Vázquez i Pepita Rodríguez, treballadores socials sanitàries (TSS), per a parlar sobre la signatura del conveni, les recents mobilitzacions i la situació de les TSS i la sanitat pública catalana

Militant.- Per què heu fet vaga i sortit als carrers aquests dies? Què suposa la signatura del III Conveni de l'ICS?

Marta Vázquez.- Ens trobem davant d’un acord jeràrquic i classista, que res té a veure amb la nostra realitat en el dia a dia on el treball en equip és indispensable.

Hi ha reivindicacions que fa anys demanem i que no s’han tingut en compte. Us poso alguns exemples. Les treballadores socials sanitàries, igual que les nostres companyes infermeres, fa 10 anys que esperem que ens reconeguin el nivell A1, i això suposa una falta de reconeixement professional que a més impacta en la retribució que hauríem de rebre. A més, la nostra feina s'ha duplicat en els darrers anys, la complexitat de les situacions que atenem és cada cop més gran i les plantilles no estan ajustades a les necessitats.

Pepita Rodríguez.- Les nostres companyes infermeres, GIS i TCAIs cada cop assumeixen més responsabilitats i a l’ICS els hi surten molt barates, massa.

M.- Quin ha estat l'impacte de la vaga i les mobilitzacions entre els treballadors i treballadores?

M.V.- A l’atenció primària, que és el que més conec, l’impacte als centres ha estat molt gran. Les persones que estan treballant són les que estan de serveis mínims i solament s’estan atenent urgències.

P.R.- La vaga ha estat seguida majoritàriament per tot el personal a excepció de metges, tot i que hem rebut mostres de suport, persones concretes i equips de metges com els del CAP Besós que s'han afegit a la vaga perquè han entès que és un tema d‘equip i no d'estaments.

M.V.- La mobilització al carrer és molt gran, realment estem enfadades perquè als mitjans de comunicació no s’està mostrant l’abast d’aquesta mobilització. Mai havíem sigut tantes i havíem estat tots els col·lectius tant units! A més, als mitjans solament estan parlant d’infermeria i som molts més col·lectius: treballadores socials sanitàries, TCAI, GIS, zeladors, personal de manteniment, fisioterapeutes...

M.- En quines condicions us trobeu les treballadores socials sanitàries?

P.R.- Les treballadores socials sanitàries som un col·lectiu petit en comparació amb la resta d’estaments professionals de l’ICS. Ens trobareu als hospitals i centres d atenció primària. Hi som des de fa més de 40 anys. Vam ser part activa en la reforma de l’atenció primària i seguim lluitant dia a dia per a dignificar-la.

Tot i que la nostra especialitat no ha estat reconeguda oficialment (aquesta és una altra batalla) som expertes en salut, coneixem com impacta la malaltia i la cronicitat en la vida de les persones, acompanyem a la persona i la família davant de determinades malalties com les neurodegeneratives i el final de vida per exemple, i atenem a totes les persones que pateixen situacions de violència esmerant-nos en la detecció de la infància en risc, i les dones que pateixen violència masclista, i el maltractament a la gent gran entre d’altres.

M.V.- Per poder donar una atenció a la salut de qualitat és bàsic el treball integral de salut i social. El nostre dia a dia és un no parar entre visites presencials, domiciliàries, consultes del nostre propi equip, coordinacions amb altres agents del barri... Anem desbordades de feina però continuem cada dia responent i atenent amb un somriure a usuaris, companys d’equip i professionals d’altres recursos. Fem atenció individual i familiar, grupal i comunitària. Com ja hem dit els casos cada cop són més complexos i any rere anys veiem com la feina es va duplicant.

A dia d’avui ningú s’atreveix a qüestionar la importància de la influència de lo social sobre la salut i a la inversa.

M.- Quines són les vostres reivindicacions?

M.V.- Hem fet un manifest unitari de totes les treballadores socials sanitàries (342 TSS adherides) del territori català (de l’ICS) on reivindiquem els punts següents:

  1. Increment retributiu proporcional i equitatiu per a totes categories professionals que treballen a l’ICS.
  2. Reconeixement de la categoria professional A1. L’ICS continua considerant a les treballadores socials com a diplomades (A2), quan ja fa anys que la nostre titulació és considerada com a Grau al EEES (Espai Europeu d’Ensenyament Superior). També sol·licitem que se’ns reconegui l’especialització en l’àmbit de la salut com a professionals sanitàries.
  3. No a la reducció de 500€ en les DPO (Direcció per Objectius).
  4. Unes condicions laborals dignes per a tot el col·lectiu de TSS: dimensionant i reforçant les plantilles en funció de les càrregues assistencials i la complexitat social de la població que atenem. Incorporant també la figura de TSS als serveis especialitzats (ASSIR, Equips de pediatria, UBP, PADES...), acabant així amb les desigualtats territorials.
  5. Equiparar els complements dels quals gaudeixen d’altres categories professionals de l’equip.

M.- Quina és la situació de la sanitat pública catalana?

P.R.- La sanitat pública porta molt de temps descuidada i des de la pandèmia la tensió és insostenible. Els equips estan danyats, i cal que les institucions tinguin cura dels professionals, que s'ho prenguin molt en sèrio. El tracte que dóna aquest acord als equips genera més situacions de desigualtat i només contribueix a augmentar el malestar.

M.- Com creieu que ha de continuar la lluita?

P.R.- Crec que no podem parar de reclamar una situació que sabem injusta insistint en la necessitat de que la pròpia administració no pot ser generadora de desigualtats. Cal que ho expliquem a la població, les persones que reben els nostres serveis i la comunitat per la qual treballem es mereixen entendre bé el que succeeix i tenir cura del que cura, aquesta frase que tant diem i que tan poc apliquem.

Davant dels intents de dividir cal més unió que mai.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos