• 1
  • 2
  • 3
  • 4

Carta oberta als professors de primària i secundària de Catalunya

Carta oberta als dirigents i afiliats als sindicats de professors

RECOLZA LA VAGA D'ESTUDIANTS DEL 22 D'OCTUBRE

 

Carta oberta als mestres i professors d'escoles i instituts públics

Carta oberta als dirigents i afiliats als sindicats de professors

 

SORTIM AL CARRER EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA!

13 NOVEMBRE – vaga general de professors i estudiants

recolza la vaga d'estudiants del 22 d'octubre!

 

Estem assistint a una ofensiva global contra l'educació pública. Arreu de l'Estat, tant les Comunitat Autònomes com el govern central, i a tots els nivells educatius, des de l'educació infantil fins la universitat, tota l'educació pública està en el punt de mira. La Llei d'Educació de Catalunya és la punta de llança d'aquesta ofensiva.

 

El Pla de Bolonya a la universitat significa la expulsió dels fills dels obrers de la universitat. El govern diu que ens equipararem amb Europa. Si en realitat volen convergir amb Europa, que pugin les beques, augmentin la inversió a la universitat pública, i incrementin el salari mínim. Aquesta equiparació volem nosaltres! Per contra, el Pla de Bolonya implica devaluar els actuals títols universitaris (graus), potenciar els màsters (postgraus), augmentar els obstacles econòmics, impossibilitar combinar estudis i feina, i substituir les beques per crèdits bancaris. Això és privatització i elitització!

 

Nous atacs a l'educació pública han vingut del govern central. La reforma de la selectivitat comporta un greu enduriment. Les proves en teoria voluntàries que introdueix realment seran obligatòries i valdran més en el còmput final que la nota dels dos anys de batxillerat. El que pretenen és limitar l'accés a les carreres universitàries més demandades. Pel govern sobren llicenciats, igual que pels grans empresaris i banquers, que condemnen a la joventut a la precarietat laboral, els baixos salaris o l'atur. Però no sobren llicenciats des del punt de vista de les necessitats socials: falta personal sanitari, professors per desmassificar els centres d'estudi,... Exigim la supressió de la selectivitat i la construcció de les places necessàries a la universitat pública. I també la recent reforma d'FP, que devalua els títols dels cicles formatius, posant-los en mans dels empresaris. Per dignificar la Formació Professional s'ha de garantir les suficients places públiques de qualitat.

 

Però sens dubte l'atac més greu a l'educació pública el tenim amb la LEC, una veritable declaració de guerra contra l'educació pública.

 

La denominada autonomia de centres és la disfressa darrera la qual s'oculta la gestió empresarial dels centres públics. La filosofia de fons és que els problemes de l'educació pública es solucionaran si els centres públics es gestionen com els centres concertats, és a dir, segons criteris empresarials. En realitat significa més autonomia (poders) al director – gerent, escollit per l'Administració, i menys autonomia i capacitat de decisió pels professors i la comunitat educativa.

 

S'introdueix la llei de la selva en el finançament dels centres, el que agreujarà els problemes i deficiències dels instituts dels barris i ciutats obreres. Per una banda, el finançament segons objectius i rendiment portarà a la competència entre centres. Per un altra banda, obre la porta a l'entrada de l'empresa privada als instituts i escoles, amb l'esponsorització o la obtenció de crèdits bancaris per part dels centres per cobrir el dèficit. També contempla el finançament a través del lloguer d'instal·lacions i de material, i la obtenció de donacions. Fins i tot plantegen que els centres es finançaran dels "ingressos obtinguts per la venta de productes generats en l'activitat normal del centre" (¡!). Proclamen la gratuïtat de l'ensenyament, però amb aquestes mesures porten directament al cobrament de quotes encobertes als centres públics per arribar a finals de mes!

 

Alhora, plantegen consolidar el "servei públic d'educació", és a dir, consolidar la doble xarxa educativa pública – privada concertada, donant encara més subvencions a la patronal de la privada, la Jerarquia Eclesiàstica. També es permet que, encara que rebin diners públics, puguin continuar actuant com fins ara: cobrament de quotes "voluntàries", escollir l'alumnat,... en definitiva, fer del dret a l'educació un negoci lucratiu. Mentrestant, la inversió pública en educació a Catalunya segueix sent un 33% menys que la mitja estatal i un 45% menys que la mitja UE.

 

Els objectius reals de la LEC es veuen clarament amb la supressió del batxillerat nocturn, finalment parcial gràcies a la lluita durant el mes de maig, i amb la creació de centres només per immigrants, aquest any a Vic i Reus, que comporta la creació de centres guetto que condemnaran als fills de treballadors immigrants a la marginalitat, negant-los la integració.

 

22 d'octubre i 13 de novembre – tots al carrer!

 

El passat 14 de febrer la comunitat educativa va donar una clara mostra de l'aclaparador rebuig a la LEC. L'èxit de la vaga d'estudiants i professors i les manifestacions conjuntes, amb 150.000 manifestants a Barcelona (50.000 segons la Guàrdia Urbana), va demostrar la clara disponibilitat a la lluita dels estudiants i professors. Però com ja llavors vam anunciar el Sindicat d'Estudiants, amb una mobilització, per molt gran que fos, no aconseguirem aturar la LEC. Era i és necessari un pla de mobilitzacions, un calendari de lluita, per deixar clar al Departament d'Educació i al govern que la comunitat educativa arribarem fins on faci falta per defensar l'educació pública.

 

La lluita contra la LEC és la mateixa lluita que la del manteniment del batxillerat nocturn, contra l'enduriment de la selectivitat, contra el Pla de Bolonya i contra la degradació de la FP pública. Hem de donar una resposta conjunta contra tots aquests atacs.

 

Per aquesta raó el Sindicat d'Estudiants, després de mesos buscant la unitat d'acció amb les organitzacions de la comunitat educativa, hem presentat un calendari de mobilitzacions: el 22 d'octubre i el 13 de novembre.

 

El 22 d'octubre VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS arreu de l'Estat en defensa de l'educació pública i contra la privatització. Aquesta mobilització a Catalunya servirà per escalfar motors de cara a la següent mobilització: el 13 de novembre, VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS I PROFESSORS contra la LEC.

 

Els dirigents sindicals de CCOO i UGT no s'han sumat a la convocatòria de vaga de professors i estudiants que hem fet el Sindicat d'Estudiants i els sindicats de professors USTEC, CGT i ASPEPEC. Considerem que estan cometent un greu error, que en el terreny de la pràctica significa situar-se del costat del govern i la seva llei de privatització. Creiem que el que haurien de fer, i en aquest sentit els hi emplacem, és participar en la convocatòria de la vaga del proper 13 de novembre. Diuen que volen consultar als professors: no és suficient consulta la vaga del passat 14 de febrer? O és que el projecte de la LEC no està totalment inspirat en el que venia a les bases? És cert que no apareix la "gestió privada de centres públics", però tota la resta de mesures privatitzadores que venien a les bases estan desenvolupades al projecte.

 

Els partits en el govern tripartit, tot i que deuen la seva posició al vot de milers de joves i treballadors d'esquerres (inclosos molts professors), pretenen aprovar una llei de dretes. De fet, CiU està a favor de la LEC, el que és molt significatiu sobre el contingut real de la llei. El Conseller, donant mostres de la seva total despreocupació sobre el que pensa la comunitat educativa, ha afirmat en varies ocasions que les reivindicacions de la comunitat educativa no tenen cap eco al Parlament. Això és cert, però no seria la primera vegada que a través de la mobilització al carrer aconseguim fer enrera una mesura o llei que sembla inamovible.

 

Quan governava el PP amb majoria absoluta al Congrés, la única mesura que va haver de retirar va ser el decretazo, l'any 2002, com a conseqüència de la Vaga General del 20 de juny. La lluita serveix!

 

L'educació pública és una conquesta històrica de la lluita dels treballadors, i per tant, només a través de la lluita massiva, conscient i organitzada dels estudiants i professors, i pares i mares, aconseguirem aturar els atacs que avui tenim sobre la taula.

 

El Sindicat d'Estudiants creiem que podem aturar aquesta llei a través de la lluita, i aconseguir arrencar al govern una llei educativa en benefici dels fills dels treballadors. Però només ho aconseguirem amb la condició de dur a terme un pla de mobilitzacions que cada cop vagi a més, implicant a més sectors de la comunitat educativa, amb mesures cada cop més contundents, i aconseguint la solidaritat de la població, especialment de la classe obrera.

 

No hi ha ambient? Això no és cert! El 14 de febrer 150.000 estudiants i professors vam sortir al carrer. També les manifestacions del batxillerat nocturn van ser importants. Però no només a Catalunya: A Madrid durant el mes de maig la comunitat educativa va sortir al carrer contra la política de privatització d'Esperanza Aguirre, amb 90.000 manifestants el 21 de maig. A Andalusia també hi va haver mobilitzacions contra els complements retributius als professors per apujar les notes. I a varies comunitats (Madrid, Navarra,...) el curs passat hi hagué mobilitzacions contra la privatització de l'educació infantil.

 

El que hem de fer és unificar aquestes lluites, i sortir al carrer amb dos reivindicacions centrals: augment dràstic de la inversió a l'educació pública i prou privatització, retallada dels concerts amb la privada.

 

El Sindicat d'Estudiants fem una crida als professors a recolzar la vaga d'estudiants del 22 d'octubre i participar en les manifestacions, i a participar en la vaga conjunta d'estudiants i professors del 13 de novembre. La lluita conjunta s'ha de concretar als instituts amb assemblees conjuntes d'estudiants i professors, per discutir democràticament i votar els motius i reivindicacions de la vaga. Emplacem als dirigents sindicals de CCOO i UGT a que no s'equivoquin de barricada i participin en la mobilització del 13 de novembre, i als dirigents de tots els sindicats del professorat i a la FAPAC i associacions de pares i mares, a elaborar un pla de lluita després del 13 de novembre per donar-li continuïtat a la lluita.

 

PARTICIPA A LES MANIFESTACIONS DEL 13 DE NOVEMBRE – a les 12 hores

Tarragona: Pl. Imperial Tarraco / Barcelona: Pl. Universitat

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos