En canvi, el govern del PSOE no ha respost a aquestes provocacions de la dreta i, inclús, més enllà de les mesures positives que va dur a terme Zapatero en arribar a la Moncloa, si fem un balanç d’aquests dos anys de govern, veiem que les nostres condicions de vida, lluny de millorar, estan empitjorant: les nostres condicions laborals, la situació de la vivenda, l’educació i la sanitat públiques…

Com vivim els joves?

Actualment el 90% dels contractes que s’ofereixen als joves són temporals, dels quals només un 6% són contractes de més d’un any de duració. Cobrem una mitjana de 785 euros al mes (les dones joves només uns 680). Amb aquests salaris, independitzar-se i aconseguir una vivenda és pràcticament impossible. A més a més, tots els dies moren cinc treballadors a les obres o als centres de treball, la immensa majoria joves amb contractes temporals i immigrants sense contracte : a l’últim any els accidents laborals han augmentat un 4,9%. Per això les grans empreses estan obtenint beneficis històrics, mentre que els salaris estan al nivell de... 1997 !! L’última reforma laboral pactada amb els empresaris al maig fomenta un contracte amb l’acomiadament més barat i augmenta les subvencions que reben els capitalistes: diners de les nostres famílies que deixa d’invertir-se en la sanitat o l’educació públiques.

Si aquest és el futur que s’ofereix a la joventut… per què invertir en l’educació pública? Aquest és el raonament que fan els grans empresaris, malgrat que cada cop hi ha més necessitats socials per cobrir.

Atacs continus a l’ensenyament públic

El 40% dels universitaris que acaben la seva carrera treballen en qualsevol cosa menys en el que han estudiat i el fracàs escolar a l’ESO puja al 30% dels estudiants, condemnant a aquests companys a ser mà d’obra barata. Al País Valencià, Catalunya o Madrid, abunden els barracons, en els quals ja estudien milers de joves en les pitjors condicions, falten places públiques a la FP, i cada cop hi ha més instituts que són veritables gettos… L’últim informe de l’OCDE ha situat el sistema educatiu de l’Estat espanyol en la 28a. posició de 30 països respecte de la inversió en educació pública. És que potser Zapatero no s’hauria de diferenciar totalment respecte de la política d’Aznar i defensar l’ensenyament públic? En canvi, l’administració del PSOE segueix retallant els diners destinats a l’ensenyament públic mentre concedeix més i més privilegis als centres privats, en la seva majoria pertanyents a l’Església Catòlica (sectes com l’Opus Dei, Legionaris de Crist…).

La modificació de la LOU (llei d’universitat) que el govern ha dut endavant aquest estiu amb el suport dels rectors i de les grans empreses, així com els Plans de Bolonya pactats a la Unió Europea preparen també una universitat privatitzada al servei de les grans empreses. No ho podem permetre[1].

Prou d’atacs als nostres drets democràtics

Contra aquests problemes: el nostre camí és la lluita i la mobilització

El govern segueix plantejant que no té recursos per a l’educació pública, per a la vivenda, per millorar les nostres condicions de treball… En canvi, sí els té per enviar cada cop més soldats per tot el món: Afganistan, Bòsnia, Kosovo, Congo… i ara el Líban, una intervenció imperialista per ajudar Israel que tracten de presentar com una “missió de pau” i en la que es gastaran… 1.200 milions d’euros en sis mesos!

Tota l’experiència ha demostrat que si volem defensar-nos d’aquests atacs i aspirar a unes condicions dignes d’estudi i de treball, hem de lluitar. El curs passat vam veure els estudiants i treballadors francesos mobilitzar-se massivament en defensa d’un futur digne i contra els atacs dels empresaris. La seva històrica victòria va deixar ben clar que la lluita és l’únic camí per solucionar els nostres problemes.

Els treballadors i els joves vam elegir un govern d’esquerres per acabar amb la política de dretes d’Aznar i per millorar les nostres condicions de vida. Però no es pot servir a dos amos alhora: o es governa per als joves i els treballadors, o se cedeix als grans capitalistes i banquers, amos d’aquesta societat i responsables de tots els crims del sistema capitalista.

El Sindicat d’Estudiants exigeix al Govern del PSOE que canviï la seva política respecte de la joventut, que deixi de fer concessions a la dreta i que governi a favor dels treballadors i els joves. I per aconseguir aquest gir a l’esquerra és necessari deixar ben clara la nostra disposició a la lluita. Si no lluitem nosaltres, al carrer només es faran sentir els reaccionaris del PP i la política del govern girarà més i més a la dreta.

Per això el Sindicat d’Estudiants convoca per al dijous 26 d’octubre una jornada de lluita estudiantil a tot l’Estat, consistent en aturades i manifestacions, per exigir un futur digne per a la joventut, denunciar la precarietat que patim i exigir una educació pública de qualitat que ens prepari per poder tenir un lloc de treball digne en acabar els estudis.

TAULA REIVINDICATIVA

-         Pla d’inversió de xoc per a l’educació pública per garantir la construcció de nous centres, contractar més professors, reduir el nombre d’estudiants per aula, construir places a la FP pública i incrementar l’import de les beques i el nombre de becaris. 7% del PIB per a l’educació pública.

-         No més privilegis a l’educació privada i a la jerarquia eclesiàstica. La religió fora de les aules.

-         Ni LOU ni Plans de Bolonya: universitat pública i gratuïta, eliminació de les multes a repetidors. El fill de l’obrer a la universitat: cap universitat, ni trava econòmica per estudiar a la universitat pública.

-         Als cicles formatius, pràctiques remunerades a les empreses. Ja n’hi ha prou de treballar de franc!

-         Per un lloc de treball digne en acabar els estudis: subsidi d’atur per a tots els aturats. Salari mínim de 900 euros al mes. Prohibició de les ETTs: fix als quinze dies. Jornada laboral de 35 hores setmanals per llei, sense reducció salarial.

-         Pla per garantir vivendes públiques de qualitat amb lloguers que no superin el 10% dels salaris.