Contra la dictadura dels banquers i les retallades socials!
Com a Portugal, França, Grècia i el món àrab!
Impulsar el moviment amb noves accions i manifestacions que conflueixin en una nova vaga general!
Les mobilitzacions que arreu de l'Estat espanyol van protagonitzar desenes de milers de joves, estudiants, treballadors i aturats el 15 de maig passat, i que han tingut continuïtat al llarg d'aquesta setmana especialment amb les concentracions de milers de manifestants a la Porta del Sol de Madrid i a moltes altres ciutats, han sorprès a tothom. No obstant això, l'explicació de les mateixes és quelcom que tots coneixem: responen a la falta de treball, a la precarietat laboral, als salaris de 600 i 700 euros, a la impossibilitat d'emancipar-nos i a l'absència d'un futur digne per a la majoria de la població sota el sistema capitalista.
La força demostrada al carrer per desenes de milers de joves ha espantat a molts. La dreta, i els seus mitjans de comunicació afins, ja estan començant la seva campanya de criminalització contra la nostra lluita. El PP, el partit del neofranquisme, no té cap autoritat moral per parlar de llibertats i democràcia. Ja els coneixem quan van estar en el poder, coneixem la seva posició respecte a la guerra a l'Iraq i com defensen amb ungles i dents els interessos dels empresaris i els sectors més reaccionaris de la societat.
Des del govern, d'altra banda, es llancen picades d'ullet a la nostra lluita i molts ministres del PSOE diuen ara “comprendre” la nostra ràbia i les nostres reivindicacions. Però el que obvien és que durant els últims anys hem hagut de suportar retallades i ajustos aprovats per ells, que han frustrat les esperances de milions. Mesures en exclusiu benefici dels bancs i les grans empreses, que estan obtenint beneficis multimilionaris a la nostra costa. Acceptant la lògica del mercat, donant l'esquena a la seva base social i claudicant davant la gran banca i els poders empresarials, el govern de Zapatero va retallar al maig de l'any passat el 5% dels salaris als empleats públics, van prendre més mesurades per privatitzar l'ensenyament públic i la Universitat (Bolonya) i van aprovar la Reforma Laboral que va abaratir i va facilitar l'acomiadament a nivells mai vists, entre altres mesures. Després vam veure la signatura, per part dels dirigents de CCOO i UGT amb el govern i la patronal, d'una Reforma de les pensions que imposa l'edat de jubilació als 67 anys. I ara ja sabem que després de les eleccions municipals arribaran nous atacs i retallades, com hem vist a Catalunya amb el govern de CiU i que han estat resposts amb la mobilització de centenars de milers de treballadors i joves.
Continuar la lluita amb més organització i un programa revolucionari
Ara és necessari enfortir aquestes mobilitzacions, redoblant els esforços en la convocatòria de les properes accions. La proposta de continuar la mobilització fins al 22 de maig ha de reforçar la batalla contra les retallades socials, contra l'atur juvenil i la dictadura dels banquers.
Com l'experiència d'aquests dies demostra, el moviment iniciat necessita organitzar-se millor i dotar-se d'un programa de lluita clar i coherent. Com és públic, la Plataforma Democràcia Real Ja, promotora de la mobilització, ha plantejat reivindicacions progressives amb unes altres que posen l'accent en l’apoliticisme de les manifestacions. En la nostra opinió és realment contraproduent estimular prejudicis contra l'organització i contra la participació en política. De la mateixa forma, les afirmacions públiques que aquestes mobilitzacions no tenen ideologia, o que cabem tots, tant “conservadors com a progressistes”, amaguen i oculten l'autèntica realitat. I aquesta realitat és que les víctimes de la crisi, de l'atur, la precarietat, els baixos salaris, la repressió, tenen nom i cognoms: són els treballadors, els joves dels barris obrers, els aturats, és a dir la base social de l'esquerra. En les manifestacions no hi ha fills de papà dels barris burgesos. Per això cal fugir de tot oportunisme en el contingut de la mobilització que només serveix perquè els mitjans de comunicació ens presentin com alguna cosa innocu i assimilable, com un ganivet sense tall, inofensiu.
Sens dubte l'abandó que els joves i els treballadors hem sofert per part de les direccions sindicals i dels grans partits de l'esquerra durant molt temps, han generat un ambient de frustració i rebuig cap a la “política oficial”. Però és necessari ressaltar que tota la situació que patim és responsabilitat i conseqüència d'un sistema econòmic i unes polítiques molt concretes. Els culpables que no tinguem casa, no tinguem treball i ens quedem sense pensions són els banquers i els grans empresaris que s'han beneficiat durant dècades amb l'explotació de les nostres famílies i que una vegada arribada la crisi del seu sistema ens la estan fent pagar; per descomptat, també són responsables aquells partits i organitzacions que defensen els seus interessos i adopten mesures contra la majoria de la població. Si volem democràcia real, això passa per transformar la societat i acabar el capitalisme. La democràcia sense justícia social no és real. Volem democràcia, la democràcia de la majoria, dels treballadors i la joventut.
Per aconseguir la victòria en aquesta lluita és fonamental aixecar un programa revolucionari i anticapitalista, que ens permeti guanyar el suport del moviment obrer, de centenars de milers de treballadors, de milers de delegats sindicals, que també pateixen la crisi i s'oposen a la política dels seus dirigents. Els dirigents de CCOO ha emès un comunicat complaent-se de les mobilitzacions de la joventut. Però això és totalment insuficient. El moviment ha d'exigir, alt i clar, a les direccions dels sindicats majoritaris (CCOO-UGT) que abandonin la política de pactes i claudicacions que només ens porta nous i més durs atacs, i conflueixin en els fets amb la nostra lluita organitzant una nova vaga general. Aquest és el camí! Els treballadors tenen la força, com ja es va demostrar en la vaga general del passat 29-S i en les manifestacions massives d'aquell dia, per parar la producció i la vida del país. La participació i confluència amb la classe obrera serà fonamental per augmentar la profunditat i extensió de les mobilitzacions actuals, com hem vist a Grècia, a Portugal, a França i el món àrab.
L'organització i un programa d'esquerres conseqüent, revolucionari, són elements claus en una batalla contra els qui tenen a les seves mans els ressorts del poder i el control dels grans mitjans de comunicació.
· Retirada immediata de tots els plans d'atac contra la joventut i les famílies treballadores.
· No a les retallades pressupostàries en sanitat, educació i en les prestacions socials.
· Ja n'hi ha prou de regalar diners públics als banquers, empresaris i especuladors. Que es nacionalitzi la banca per emprar els recursos de tots en obres públiques, sanitat i educació, donant ocupació a milions d'aturats!
· No a la contrarreforma laboral i l'acomiadament barat. No a la retallada de les pensions i a l'ampliació de l'edat de jubilació.
· Contra l'atur: Subsidi de desocupació indefinida de 1.100 euros al mes fins a trobar un lloc de treball. Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial.
· Inici d'un pla econòmic per crear ocupació (inversions en infraestructures, serveis socials i altres indústries) no basat en els interessos dels capitalistes sinó en els interessos de la majoria.
· Increment dràstic dels impostos a les grans fortunes, als beneficis empresarials i a la banca. Combatre el frau fiscal i la fugida de capitals amb la confiscació dels patrimonis i dels comptes dels rics implicats.
· Ja n'hi ha prou de repressió contra la joventut.
Com a Portugal, França, Grècia i el món àrab!
Contra el capitalisme i la seva crisi!
No a la dictadura dels banquers, no a les retallades socials!
Impulsar el moviment amb noves accions i manifestacions que conflueixin en una nova vaga general!
Descarrega el nostre periòdic
