• 1
  • 2
  • 3
  • 4

http://sindicatdestudiants.net/images/stories/malaga27m.jpgNo tenen vergonya! Després de les imatges que hem pogut veure per la televisió, i sobretot en internet, maquillar l'intent fallit de desallotjament de l'acampada de Barcelona a través d'una brutal intervenció policial com una operació de neteja és vergonyós. No menys vergonyós que fer un repàs dels reportatges periodístics de les concentracions i manifestacions d'ahir convocades pel moviment 15M en les diferents ciutats, i saltar-se Màlaga en totes les cròniques.

El que va passar ahir 27 de maig a Màlaga és el que volen ocultar costi el que costi. Però és complicat ocultar la manifestació més nombrosa celebrada en aquesta ciutat des del moviment massiu contra la guerra de L'Iraq. Una manifestació amb més de 20.000 participants és, possiblement, la segona manifestació més nombrosa en les dues últimes dècades. Quan vam arribar a El Corte Inglés de l'Avinguda d'Andalusia, la manifestació ocupava els tres carrils del carrer. El recorregut plantejat, girava al voltant del gegant edifici per a tornar a la Plaça de la Constitució. Els manifestants no ens podíem creure el que estàvem veient, havíem aconseguit envoltar per complet l'edifici i la capçalera saludava enèrgicament als manifestants de l'altre costat. “Corte Inglés, et tenim envoltat” cridaven milers i milers de persones entusiasmades per aquesta demostració de força. “La culpa és dels capitalistes” es cridava també assenyalant a l'edifici, símbol de les grans empreses de l'Estat espanyol.

 “Tots som Plaça Catalunya”

Alguns periòdics locals, en les seves pàgines webs anunciaven que la manifestació arrencava amb 300 persones. Al llarg de la tarda van haver de corregir, i ja parlaven de milers i milers. Quan vam tornar a entrar en la Plaça de la Constitució, lloc on es manté l'acampada des del passat dia 15 de maig, va caldre esperar 30 minuts per que entrés la cua de la manifestació i poder llegir el manifest que s'havia preparat. En aquesta ocasió, el cridat “ball de xifres” sempre destacat pels mitjans de comunicació entre convocants i autoritats és curiós. Aquest “ball” vària segons el mitjà, però no entre convocants i manifestants sinó que ningú sembla posar-se d'acord. “1.600 segons les autoritats, 10.000 segons els organitzadors” resa en les dues línies dedicades al tema en l'últim paràgraf de la secció d'Andalusia d’El PAÍS. “6.000 segons les autoritats, 15.000 segons els organitzadors” escriuen en el periòdic MALAGA HOY. “No se quants sou, però sou molts i nosaltres no tenim efectius suficients per a cobrir això bé” deia un policia local mirant la manifestació segons obstaculitza en el carrer Hilera.

Però no solament volen ocultar la seva grandària, també el seu caràcter. Quan el company designat per la comissió de Premsa de l'Assemblea va començar a parlar, va dedicar les seves primeres paraules a la repressió a Barcelona. SI TOQUEN A UN, ENS TOQUEN A TOTS! No cabia ningú més en una Plaça que se'ns havia quedat petita, i tots començarem a cridar amb força “Tots som Plaça Catalunya”. Quan es va començar a llegir el text amb les vuit reivindicacions bàsiques del moviment, la gent aplaudia d'allò més. Reivindicacions contra l'atur, contra els acomiadaments, contra regalar els diners als banquers fent pagar la crisi als treballadors, contra el corrupte embull polític que facilita tot això a través del monopoli de les decisions entre uns pocs, a sou dels quals ens mantenen explotats, dividits i amb la por ficada en el cos. Però aquesta por s'ha trencat.

Vaga, vaga, vaga general!

Quan es va acabar de llegir el comunicat, el company va fer una crida a la participació en l'Assemblea diària celebrada a les 19 h. en la Plaça, en la qual durant tota la setmana milers de persones han participat. Després, va tornar a insistir en una idea que ha pres molta força en les assemblees des del dia 20 “totes aquestes protestes, haurien de confluir en una gran VAGA GENERAL que deixi clar al govern qui mana ací”. Tota la Plaça, cridà amb veu alta i clara “VAGA GENERAL, VAGA GENERAL”.

Aquest punt és fonamental, i en l'Assemblea de Màlaga del moviment 15M s'ha parlat d'això fins a la sacietat, en les comissions, en les reunions de l'Assemblea, uns amb uns altres, en les llistes de correu, en els fòrums… Com seguim amb aquest moviment? Des que en la massiva reunió de l'Assemblea del dia 21 de maig es va aprovar incloure com reivindicació del moviment 15M a Màlaga l'exigència de la convocatòria d'una nova VAGA GENERAL i es va crear la comissió de Moviment Obrer de l'Assemblea per a unificar aquesta mobilització amb els treballadors en les empreses, hem anat als polígons, centres comercials, gasolineres, edificis públics, al port, a l'aeroport i a un total d'unes 40 empreses de Màlaga per a defensar les nostres propostes. Ens jugàvem molt, perquè és totalment vital per a aquest moviment sumar més sectors socials, des de pensionistes a desocupats, des d'autònoms a comerciants, estudiants i immigrants, però sobretot és vital sumar als sectors amb més pes i força en la societat, que una vegada mobilitzats i convençuts donarien un caràcter imparable al moviment i farien possible que les nostres reivindicacions s'aconseguissin, i aquests són els milions de treballadors que fem que tot funcioni, que produïm i sense els quals no és possible organitzar la societat.
 
 http://sindicatdestudiants.net/images/stories/malaga27m2.jpgDurant aquesta dura setmana de convocatòria, alguns companys que s'estaven dedicant a intentar organitzar la mobilització i el moviment en alguns barris, que contactaven amb moltes sensibilitats distintes, van començar a dubtar de si era adequat o no destacar tant en la propaganda la consigna aprovada de la VAGA GENERAL. Altre sector de companys, els dedicats a anar a les empreses, de contactar amb els treballadors, i els companys també encarregats d'estendre i convocar en barris obrers com La Palmilla o La Luz, anàvem convencent-nos, sobre la base de l'experiència i l'acollida de la consigna, de la seva correcció i l'efecte tan positiu que estava tenint en la gent de cara a la massivitat de la mobilització del divendres.

Una acollida entusiasta entre els treballadors.

Les notícies anaven arribant. Un piquet de companys de l'Assemblea van anar a repartir al Parc Tecnològic, recinte que conté empreses amb gairebé 10.000 treballadors. Empresa després d'empresa, durant els tres dies repartiments organitzats allí, ens trobàvem el mateix. Entusiasme, la gent ens parava per a parlar, debatre, preguntar-nos que estàvem proposant, fins i tot membres dels comitès d'empresa ens fotocopiaven gratuïtament les fulles per a repartir-les entre les plantilles. La senzilla fulla i el cartell editat el dilluns, orientada sobretot a sumar als treballadors i amb la consigna de “CAP A LA VAGA GENERAL” ha estat repartida d'una forma tan massiva, que és gairebé impossible saber quantes s'han fet. Des de l'Assemblea hem aconseguit treure els recursos per a editar 20.000 fulles i 4.000 cartells. Això ha estat possible perquè la simpatia de milers de treballadors és tal, que hem pogut fer fotocòpies gratuïtes en moltes empreses, hem tingut descomptes en les copisteries de fins al 50%, i molta gent que s'acostava a la Plaça, es duia un parell de fulles o cartells, les fotocopiava i tornava amb un tac de 200 o 300. Però això solament va ser una part.

La gent s'oferia voluntària per a repartir, però no acceptava dur-se moltes fulles. Solament agafava una fulla o un cartell, i amb els seus propis diners i esforç es comprometia a repartir uns quants centenars en el seu treball o el seu barri. Realment no podem saber quantes fulles s'han repartit i quants cartells s'han pegat, però ens despertàvem cada dia amb un nova zona empaperada de cartells sense saber molt bé qui ho havia fet. Seguim estenent la convocatòria. Els polígons de La Estrella, El Viso, Guadalhorce, repartiments pel centre, als cambrers, el repartiment en gasolineres. Sempre el mateix resultat, “deixa'm unes poques, que jo faig un repartiment”. Hem viscut situacions fins i tot inesperades, com quan dos companys van decidir entrar en la comissaria central de Màlaga, fulla en mà, a repartir als policies que estaven treballant allí. La sorpresa que es van dur quan un agent els va demanar la fulla i el cartell i els va dir “deixa-me-la, jo les fotocopio i la hi fico a tots en les taquilles dels vestuaris”, això ha estat una grata sorpresa. En més d'una ocasió, un grup de companys ha organitzat algun repartiment en alguna zona, i s'ha hagut de tornar amb el viatge debades perquè s'ha trobat la zona empaperada i repartida massivament, “viatges debades així, t'alegren el matí”.


L'acceptació entre els afiliats dels grans sindicats de classe, ha estat espectacular. Malgrat la postura oficial de l'adreça, que no hi ha força, que no es pot lluitar, aquest discurs desmobilitzador que tant mal està fent, els militants dels sindicats també ens han obert les portes i facilitat el treball moltíssim. Dos companys es van ficar a El Corte Inglés, van preguntar a un encarregat si podia repartir als empleats, “Per descomptat que no” li va dir en veu alta i clara perquè tots els presents li escoltessin. “Vés-te a la porta d'empleats ara, que va a sortir un torn sencer” li va dir en veu baixa gairebé inaudible. A l'endemà el comitè d'empresa va treure un comunicat titulat “HEM DE FER UN 15M EN EL CORTE INGLÉS”.


La velocitat amb la qual aquesta propaganda s'ha estès, ha fet que hagi estat la més massiva en la convocatòria de la manifestació del divendres 27. Això va generar un debat entre els companys. Efectivament, hi ha sectors socials entre els quals la consigna no influeix de la mateixa manera. Després de discutir-lo, algunes vegades fins i tot de forma acalorada, vam arribar a la millor conclusió possible, que cada company, sense contradir el decidit en l'Assemblea, destaqués en la propaganda a repartir la consigna que millor cregués que anava a arribar a la gent amb la qual anava a treballar. A la fi, de forma generalitzada, pràcticament tots els companys hem repartit de totes les fulles i cartells que s'han editat. Si sumim tots els tipus de propaganda multipliquem per les còpies que s'han repartit de cadascuna, la xifra és incalculable.

L'esforç de tots, ha merescut la pena. La massivitat de la manifestació ha demostrat que hem aconseguit arribar a la gent amb totes les reivindicacions, que hem continuat generant una simpatia molt gran entre tots els sectors, que cap consigna ha estat contraproduent. Companys que havíem polemitzat durant la setmana, ens abraçàvem orgullosos del que tots hem aconseguit junts. QUE GRAN ÉS AQUEST MOVIMENT i que perillós és per als poderosos. Si aconseguim fondre'ns amb els sectors socials fonamentals, tal com ho estem fent, com ha demostrat la manifestació a Màlaga, la resposta de milers de treballadors que van acudir a defensar als acampats de Barcelona i les concentracions de desenes de ciutats en tot l'Estat celebrades ahir, els fonaments d'aquesta societat podrida, on preval el benefici d'uns pocs imposant el sofriment a la majoria, van a tremolar amb una força irresistible.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos