• 1
  • 2
  • 3
  • 4

http://sindicatdestudiants.net/images/stories/cayo_lara_en_villalar.jpgEn el dia d'avui, just quan es complix un mes de l'inici de les impressionants mobilitzacions celebrades el 15 de Maig, milers de persones han tornat a sortir als carrers a Barcelona, Galícia, Madrid i altres localitats, totes elles defensant el dret a un futur digne que ens nega la dictadura dels banquers i grans empreses, i contra les retallades socials i els atacs a les nostres condicions de vida.

Encara que les mobilitzacions que avui han ocupat les capçaleres de tots els informatius s'han desenvolupat de manera diferent, el succeït a Madrid amb l'esbronc i sacsada al coordinador general d'Esquerra Unida mereix la nostra més ferma condemna i desaprovació, així com la nostra solidaritat amb el company Cayo Lara.

Davant la convocatòria feta per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, i secundada pel moviment 15-M, el dirigent d'Esquerra Unida va anunciar ahir la seva assistència a la concentració que havia prevista enfront del domicili, de 45 metres quadrats, del treballador libanès en atur al que anaven a desnonar al costat de la seva família.

Cayo Lara va estar participant en la concentració des de les 9.30 del matí fins que dues hores més tard la policia va comunicar a un dels portaveus que la presència de més de mil persones, havia assolit l'objectiu de frenar el desnonament previst. En aquest moment els periodistes desplaçats al lloc van tractar d'entrevistar a Cayo Lara per a conèixer la seva opinió i valoració de l'èxit assolit, però va anar llavors quan un sector dels concentrats va començar a increpar-li, insultar-li, sacsar-li i ruixar-li, al costat dels periodistes, amb un bidó d'aigua.

Els responsables d'aquesta actuació sectària no tenen cap justificació. Els quals avui han actuat d'aquesta manera solen ser els mateixos que insisteixen una vegada i una altra que aquest és un moviment que no es pot qualificar ni d'esquerres ni dretes, que fan mala cara quan es criden o secunden consignes d'esquerra i revolucionàries, i que en el fons tracten de tutelar el moviment amb mà de ferro, impedint —com han tornat fer avui— que cadascú pugui expressar lliurement les seves opinions, i que sigui el moviment el qual les jutgi i no una minoria a la qual ningú ha triat i que no rendeix comptes davant ningú de les decisions que duu endavant.

Si les mobilitzacions desenvolupades des del 15M han deixat en evidència el gran descontentament que, entre milers de persones, existeix amb la crisi capitalista, l'atur massiu, les retallades dels drets socials, i la corrupció de l'entramat polític que sosté el sistema, no és menys cert que el caràcter de les mateixes ha estat meridianament d'esquerres i anticapitalista. El fet que la política oficial s'hagi allunyat del sentir i les aspiracions de la majoria, no pot ser utilitzat perquè elements sectaris que propaguen prejudicis antipolítics, que neguen el dret dels treballadors i la joventut a estar organitzats, o que pretenen tutelar el moviment de protesta impedint que les organitzacions d'esquerra que la donen suport puguin expressar-se, s'imposin. De la mateixa forma que diem que aquells que s'inclinen davant els poderosos i els seus dictats no ens representen, també diem que no ens sentim representats per aquests elements que actuen com una autèntica “policia del pensament” antidemocràtica i burocràtica, que s’atribuix el dret de decidir per nosaltres i que demagògicament es disfressa d'assembleària.

Agredir a un dirigent de l'esquerra, com Cayo Lara, que des del primer moment s'ha posicionat del costat dels quals estem lluitant, defensant-nos davant els atacs rabiosos de la dreta i els seus mitjans de comunicació, tractant d'aportar amb les seves opinions, experiència i militants a la mobilització, és una acció reaccionària que no representa el sentir, ni la voluntat profundament democràtica i combativa dels milers i milers de joves i treballadors que duem un mes mobilitzant-nos sense descans en els carrers i places de tot l'Estat.

El rostre d'aquest moviment és el dels joves que no tenim futur, de treballadors precaris o en atur, de famílies ofegades pels deutes i les hipoteques de la banca, de pensionistes que mai han arribat a fi de mes i que ara sumen majors dificultats, dels quals només tenim l'educació pública i la sanitat per a poder millorar les nostres condicions de vida. És a dir, dels oprimits en la societat capitalista.

Davant aquesta realitat a ningú hauria d'estranyar-li la presència dels companys d'Esquerra Unida en les mobilitzacions del 15-M, ja que a més de que moltes de les reivindicacions d'aquest moviment estan recollides en els seus plantejaments polítics, la democràcia, la llibertat d'expressió i la pluralitat són trets fonamentals en un moviment que va néixer sota el lema “de Democràcia Real”.

Per això els lamentables actes d'una minoria aquest matí són tan nocius i incoherents en la lluita. De seguir per aquest camí la mobilització podria arribar a un atzucac on el sectarisme dominés tots els aspectes de la mobilització. Quina diferencia hauria estat haver pogut escoltar a Cayo Lara celebrant una nova victòria del 15-M i cridant a la mobilització del pròxim dia 19 en els telenotícies de tot l'Estat! Per ventura això no hauria ajudat a enfortir el moviment? No animaria a sectors que encara no ho han fet a participar en les mobilitzacions i assemblees? No enfortiria el nostre perfil reivindicatiu? No obstant això l'haver actuat d'una manera diametralment oposada ha facilitat que els grans mitjans de comunicació hagin barrejat la repressió a Catalunya, la infiltració policial i la hipocresia dels dirigents de la dreta, amb l'agressió a Cayo Lara.

Des del Sindicat d'Estudiants vam compartir completament la determinació duta endavant per la presidenta de l'associació d'immigrants Conadee — una de les convocants de la concentració—, que va sortir al pas dels quals increpaven al dirigent d'Esquerra Unida, recordant com Cayo Lara duu almenys tres anys lluitant al seu costat contra aquest tipus d'actuacions.

La llibertat d'expressió i lliure participació d'aquells que des de l'esquerra estan lluitant al nostre costat per acabar amb l'actual estat de les coses, és un dret inapel•lable i que ningú pot qüestionar erigint-se en portaveu o policia moral del moviment.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos