• 1
  • 2
  • 3
  • 4

Ahir de nou, després de la brutal càrrega policial del dijous, desenes de milers de madrilenys vam tornar a sortir als carrers per a condemnar la repressió i exigir la llibertat sense càrrecs de tots els detinguts. La manifestació va partir d’Atocha a les 20h, congregant a 50.000 persones, recorrent el Passeig de la Castellana fins al Ministeri de l'Interior. Quan es va arribar al mateix es van cantar consignes demanant la llibertat dels detinguts, denunciant la covarda i brutal actuació policial del dia anterior, i exigint la dimissió d'Antonio Camacho, Ministre d'Interior. Després de guardar un minut de silenci, es demostrava l'enorme força del moviment cara a cara enfront de nombrosos antidisturbis, reflectit amb crits com "que no, que no, que no tenim por", després la marxa va tornar a baixar cap a la Porta del Sol.

Després de la brutal actuació del dijous 4 d'agost, i davant la previsió d'una mobilització massiva, la Delegació de Govern va decidir finalitzar amb l'estat de lloc que ha mantingut durant 4 dies en la Porta del Sol, impedint l'accés a la plaça. Finalment el pols tirat pel govern ha resultat un autèntic fracàs, imposant-se, com ja ve sent habitual, la voluntat del moviment. Quan la manifestació s'acostava a Sol es van viure de nou moments emocionants, com va ocórrer en la nit prèvia a la jornada de reflexió del 20 de Maig, corejant consignes que demostraven l'enorme confiança del moviment en les seves pròpies forces. "Demà surt el Sol"; "Llibertat" o "El poble unit mai serà vençut". També es van corejar al llarg del recorregut consignes a favor d'una vaga general, així com en contra de la visita del Papa, especialment quan en Cibeles es va passar al costat de l'escenari muntat per a l'ocasió.

Durant aquesta última setmana hem tornat a assistir a esdeveniments històrics, hem vist com els joves i treballadors madrilenys tornaven a revelar-se enfront de l'arbitrarietat d'aquest sistema. El desallotjament de Sol i la posterior actuació policial, tractant de donar un cop a la moral del moviment, s'ha transformat finalment en el seu contrari. Ahir assistim a un autèntic desafiament de la classe obrera i la joventut a l'aparell repressiu de l'Estat, imposant-se la voluntat de la immensa majoria, obligant al Ministeri de l'Interior, al PP, i a la resta d'Administracions a empassar-se les seves paraules i fanfarronejades dels últims dies. Enfront del discurs pesat impulsat durant aquesta última setmana tractant de criminalitzar i menysvalorar la mobilització dels joves i els treballadors, els famosos "200 indignats" que segresten la ciutat, ahir es va posar sobre la taula l'enorme ràbia i indignació que existeix i la disposició a lluitar de desenes de milers.

Enmig d'aquesta situació CCOO i UGT no han realitzat encara declaració alguna, ni tan sols respecte a la brutal actuació policial del dijous. No obstant això, la consigna de la vaga general és cada dia més corejada en les múltiples manifestacions, concentracions i assemblees que se succeeixen. Els dirigents sindicals ens han dut a un atzucac amb la seva política del "mal menor", ja és hora que rectifiquin i facin una seriosa autocrítica. Ja no hi ha excuses. Els últims mesos han demostrat que hi ha força, que hi ha disposició, i que hi ha una forta determinació per part dels treballadors d'impedir que la crisi del capitalisme segueixi caient sobre les nostres esquenes.

 

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos