El 15 d'octubre una marea humana va recórrer els carrers de les principals ciutats de l'estat espanyol en el marc d'una jornada reivindicativa i de lluita en tot el món, amb manifestacions massives a Austràlia, EEUU, Itàlia, Xile, Argentina, Brasil, Japó, Alemanya, Bèlgica i un llarg etcètera.
Centenars de milers de persones a Sevilla (50 mil), Màlaga (40 mil), València (40 mil), Vigo (20 mil), La Corunya, Bilbao (20 mil), Barcelona (400 mil), etc, es van unir en un sol i unànime crit: “No som mercaderies en mans de banquers i especuladors”, en la qual ha estat la més nombrosa de les mobilitzacions impulsades pel moviment 15-M fins a la data. Madrid amb 500 mil participants, va anar la més nombrosa. Des de pràcticament la plaça de Neptú, la Porta d'Alcalá i gairebé tot el passeig de Recoletos fins a la Porta del Sol, una massa de persones va abarrotar tot el recorregut. En la plaça del quilòmetre zero no cabia una agulla i desenes de milers de persones es van haver de quedar en els carrers voltants sense possibilitat material de poder accedir a ella.
El 19 de juny, punt àlgid de les convocatòries del 15-M fins a aquesta data, ha estat àmpliament superat en aquest dia històric de mobilització.
Les consignes contra l'especulació, contra els desnonaments, els banquers i els diners públics que se'ls regala, contra les retallades socials i contra el capitalisme en general, van donar a la manifestació un clar i inequívoc caràcter d'esquerra i van tornar a reflectir el profund i massiu desig de la majoria d'un canvi radical d'aquesta societat.
Milers de pancartes, casolanes la majoria, reivindicaven la fi dels privilegis d'uns pocs enfront dels sacrificis que se'ls exigeix a la majoria. En aquest context, la manifestació de Madrid, a més, va reflectir l'actual agitació social que des de principis de setembre ompli els seus carrers. Desenes de milers de professors, estudiants i pares, amb les seves samarretes verdes en defensa de l'educació pública, es podien veure per tota la manifestació.
Sens dubte una part important de les consignes, les pancartes i els crits anaven dirigits contra el Govern de la Comunitat de Madrid i contra la seva presidenta Esperanza Aguirre i la seva política ultra-reaccionaria.
El PP a Madrid és vist (i amb tota la raó) com la punta de llança de l'aprofundiment de les retallades socials, dels atacs a les nostres condicions d'estudi i treball i de les reculades dels nostres drets democràtics, que té preparats la dreta per a tot el país; “Espe, especulació”, “Esperanza dimissió”, van ser corejades amb insistència i ràbia pels centenars de milers de participants en aquesta immensa demostració de força.
Inevitablement els dirigents del PSOE i el Govern de Zapatero tampoc van escapar a les ires dels manifestants. La política de claudicació i servitud als interessos dels banquers i grans capitalistes i els profunds i decisius atacs que aquest Govern ha portat a terme a les conquestes socials que els treballadors van aconseguir després d'anys de lluita, estan cobrant-li al Partit Socialista una dura factura.
Des del Sindicat d'Estudiants (SE) en la majoria de les manifestacions en tot l'estat, vam fer una àmplia intervenció. En Madrid, punta de llança de la lluita contra les retallades en educació, vam repartir milers de pamflets convocant la vaga de 48 hores d'estudiantes i professors que convoquem per als pròxims 19 i 20 d'octubre, fent especial èmfasi en la crida a participar en la concentració del 19 a les 12 hores enfront de la Conselleria d'Educació i en la del 20 en el mateix lloc en la qual l'SE convoca al costat dels sindicats de treballadors de l'ensenyament.
Una vegada més els treballadors i els joves d'aquest país hem demostrat en la pràctica que som la majoria i que tenim la força per a parar els atacs i aconseguir que la riquesa que generem repercuteixi en la millora de les nostres condicions de vida i no per a que un grapat de paràsits segueixin engreixant les seves butxaques.
El 15-O és un argument més per a exigir als dirigents de CCOO i d'UGT, que han de trencar amb la seva política de pacte social, que davant les agressions que els joves i treballadors estem sofrint no poden mirar a altre costat o limitar-se a innòcues rodes de premsa; és necessari mobilitzar a la classe obrera, preparar la convocatòria d'una vaga general que sigui l'inici d'una dura i intensa campanya de mobilitzacions en defensa dels nostres drets i per un món millor i més just.
Aquesta lluita ha d'anar acompanyada d'un programa que suposi una alternativa real, decisiva en la societat en la qual vivim. Com centenars de milers vam cridar ahir com un sol home al llarg de tot l'estat espanyol i milions en tot el món “el problema és el capitalisme”. Hem de convertir la indignació en una lluita organitzada i conseqüent contra el capitalisme, dotem-la d'un programa autènticament revolucionari, el de posar en mans de tota la societat els immensos recursos avui existents al servei de la satisfacció de les necessitats socials, arravassant-se'ls al grapat de paràsits que avui els acaparen amb l'únic objectiu de seguir engreixant els seus beneficis, en definitiva un programa per a la transformació socialista de la societat.
Altre món és possible sota el socialisme revolucionari!!
Sindicat d'Estudiants
Descarrega el nostre periòdic
