Tothom als carrers contra els tribunals franquistes i la reacció espanyolista!

La ratificació del Tribunal Suprem de la sentència del TSJC, que imposa un 25% de castellà a les aules, ha estat el tret de sortida per a una furibunda campanya neofranquista de la reacció i els seus mitjans de comunicació contra el català i els drets democràtics del poble de Catalunya.

Aquests tribunals plens de reaccionaris, no escollits per ningú, determinen l’agenda política tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Tant se val que la dreta espanyolista sigui insignificant a Catalunya o que no governi a l’Estat espanyol. Segueixen comptant amb aquest exèrcit de togues que representa l’ADN de la reacció.

La reacció a l’ofensiva contra el català amb l’aplaudiment del PSOE

El cas de l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar és escandalós. A P5A s’ha aplicat el 25% de classes en castellà únicament perquè una família militant de la dreta espanyolista (el pare va anar a les llistes de Ciutadans el 2019) ho ha demanat. Aquesta mesura és totalment antidemocràtica i ha provocat el rebuig massiu de les famílies, del professorat i de la població de Canet.

Immediatament, la dreta i l’extrema dreta (PP, Vox i Cs) han exigit amb vehemència l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, acabar novament amb l’autonomia de Catalunya i prohibir les manifestacions en defensa del català. Com en els millors temps de Franco. Per a justificar-ho, han llançat juntament amb els mitjans de comunicació del règim del 78, inclòs el diari El País, una campanya propagandística de mentides i calúmnies.

Quin cinisme! Presenten la defensa d’un dret democràtic com és l’aprenentatge del català a l’escola com una situació d’apartheid lingüístic i de nazisme. Precisament ells, els continuadors del franquisme, els que demanen il·legalitzar els partits polítics independentistes i “antisistema”, els que defensen empresonar per les seves idees a independentistes, rapers i qualsevol que critiqui el seu règim, parlen de “persecució”!

El PSOE-PSC ha cedit novament a les pressions de la dreta, assenyalant que la sentència és ferma i que per tant cal executar-la, i anunciant la seva “condemna a l’assetjament” i que no assistirà a la jornada reivindicativa del dissabte en defensa del model d’immersió lingüística organitzada per al plataforma Som Escola. Per la seva banda, el silenci dels ministres d’UP torna a ser tronador, posant-se novament de perfil davant d’una altra onada repressiva dels tribunals franquistes i el règim del 78.

Prou atacs al model d’immersió lingüística

La llengua catalana es troba en situació d’emergència lingüística. El seu ús a les escoles i en general a la societat està retrocedint de forma pronunciada.

Només usa el català habitualment el 36% de la població i des del 2005 s’han perdut mig milió de parlants. Més del 35% no sap escriure’l. A Barcelona, sols l’empren com a llengua de conversa habitual el 25% dels joves. A l’escola els estudiants que s’adrecen al professorat sempre en català ha passat en 15 anys del 56% al 39,4%, i els que l’usen en les activitats en grup del 65,8% al 21,4%.

El model d’immersió lingüística assegura l’aprenentatge amb garanties del castellà, com demostra que la nota a les darreres proves de Competències Bàsiques de 4t d’ESO a Catalunya hagi estat superior a la del català, i que la nota mitjana de castellà a la selectivitat sigui superior a la d’altres CCAA sense llengua cooficial.

La immersió lingüística ha estat sempre una reivindicació històrica de la classe obrera catalana. El seu origen es troba en la formidable lluita de les famílies treballadores de Santa Coloma de Gramenet, la majoria d’elles castellanoparlants, que van mobilitzar-se i aixecar un gran moviment reclamant que el català fos la llengua vehicular a l’educació pública. La reivindicació del model d’immersió lingüística s’emmarcava en una lluita àmplia pels drets democràtics i contra l’opressió social i nacional característica de la dictadura franquista, que es mantingué després de la mort de Franco i de l’anomenada “Transició”, quan es deixà intacte el poder dels qui havien dirigit amb mà de ferro l’aparell estatal i econòmic durant 40 anys.

El “conflicte lingüístic” del que parlen els tribunals, PP, Vox i Ciutadans, i els representants més casposos del PSOE, segons el qual el castellà és arraconat a les escoles catalanes, és totalment fals. La prova més evident és que els dictàmens del TSJC i del TS donen resposta a una reclamació realitzada únicament per catorze famílies! El curs passat, només 23 famílies van demanar l’escolarització dels seus fills en castellà; d’un total de 800.000 estudiants entre primària i secundària!

L’objectiu de la reacció és colpejar el poble de Catalunya, que en els últims anys ha protagonitzat mobilitzacions històriques contra el règim del 78 i per la república catalana, i fomentar la divisió de la classe treballadora catalana en línies nacionals i fomentar l’enfrontament sectari. No ho permetrem! No ho aconseguiran!

El Govern diu que no en pot fer res. Ja n’hi ha prou de cessions!

L’ofensiva contra el català i el model d’immersió lingüística present a Catalunya des de fa més de tres dècades és una declaració de guerra contra els drets democràtics del poble de Catalunya per part d’aquells partits i tribunals que enyoren els temps de la dictadura franquista. Minimitzar aquest atac és un greu error.

El conseller d’Educació Josep Gonzàlez-Cambray (ERC) ha afirmat que el Govern no té competències per a defensar-se de l’atac del TSJC i que s’ha d’acceptar l’aplicació del 25% de castellà a l’escola de Canet per a protegir jurídicament els professors. Aquesta suposada preocupació pels docents sens dubte no pot amagar el rebuig del Conseller a enfrontar la decisió del TS, quelcom que encoratjarà encara més a la reacció. Però tot i que Junts ha demanat a Cambray que prengui el control de l’escola, la realitat és que des del 2014 el Govern, incloent presidència i conselleria d’educació de Junts, ha acatat les sentències del TSJC que ha imposat un 25% de castellà en les matèries troncals de 80 escoles.

Es planteja que no hi ha alternativa, o bé aquestes se centren en noves accions judicials o parlamentàries, com dir que es blindarà el català mitjançant una nova llei al Parlament. Però qualsevol iniciativa es tornarà a trobar amb el mateix problema: l’acció d’un aparell estatal al servei de la reacció. L’alternativa la imposarem amb la lluita als carrers, mitjançant la vaga general de la comunitat educativa, evidenciant que la majoria ens rebel·lem contra aquest nou atac.

El problema és que la política dels dos partits que integren el Govern és la mateixa: no enfrontar conseqüentment les imposicions antidemocràtiques del règim del 78 per a mantenir la pau social que els exigeixen la burgesia espanyola i catalana. Ja n’hi ha prou d’acceptar els atacs dels tribunals franquistes i de normalitzar la seva repressió! Així precisament no s’acumulen forces per a continuar la lluita per la República!

Defensem el català, lluitem per la república: tothom als carrers!

Les polítiques d’austeritat aplicades per l’antiga Convergència han estat mantingudes pels governs de coalició Junts-ERC. Pere Aragonès va arribar a la presidència prometent polítiques d’esquerres, però la realitat és nítida: ERC ha incomplert fins i tot les tímides mesures progressistes que incloïa l’acord amb la CUP i els pressupostos aprovats amb els Comuns són continuistes i no reverteixen les retallades als serveis públics. Les retallades i les privatitzacions a la cultura i a l’educació pública són causa directa de l’empitjorada situació que viu la llengua catalana.

Per altra banda, el reduït percentatge mínim de català a les plataformes digitals que demana ERC al PSOE i amb el que justifica el seu suport als pressupostos del PSOE-UP, no suposaran cap avenç decisiu. De fet, per començar queden fora d’aquest requisit els grans gegants del sector com Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney+.

L’única manera de defensar la llengua catalana és lluitar contra el poder de les multinacionals, l’afany de lucre privat de les quals ens condemna a l’atur i a la precarietat, perpetua l’opressió masclista i LGTBIfòbica i destrueix el planeta, i que també és una piconadora dels drets democràtics i lingüístics.

El Govern d'ERC i Junts ha donat l'esquena a la mobilització popular que l'1-O va votar massivament a favor de la República, tornant de nou a establir ponts amb l'Estat que ens ha respòs amb la repressió més dura, i atorgant en la pràctica un baló d'oxigen al règim del 78. Només la lluita als carrers pot capgirar aquesta situació i frenar l’ofensiva de la reacció espanyolista que estem vivint. La CUP i el conjunt de l’esquerra combativa, els CDR, la base militant de l’ANC i Òmnium, els sindicats combatius i que donen suport a la lluita per la república, així com els moviments socials que tant han batallat contra l'austeritat, tenim la responsabilitat de plantar cara. És necessari aixecar un gran moviment als carrers contra la repressió i per la república.

Cal aixecar una alternativa revolucionària que uneixi la defensa del català amb la lluita per l’alliberament nacional i la transformació socialista de la societat. Defensem el català, lluitem per la República catalana socialista! Dissabte tothom a les mobilitzacions! Els carrers seran sempre nostres!

Des d’Esquerra Revolucionària i el Sindicat d’Estudiants defensem:

  1. Rebuig al dictamen del TSJC. Garantir la vehicularitat del català. Per una escola pública, de qualitat, gratuïta, feminista i en català.
  2. Pla de rescat per a l’ensenyament públic. Reversió immediata de les retallades. Inversió del 7% del PIB. Reducció de ràtios a 10 alumnes per classe a infantil i 15 a primària i secundària i contractació de 9.000 docents.
  3. Cursos de català gratuïts per al conjunt de la població. Permisos laborals remunerats.
  4. Prou retallades a la cultura. No a la privatització i als preus abusius, la cultura no és un negoci. Posada en marxa d’un fort sector cultural públic amb la inversió del 2% del PIB. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses editorials i audiovisuals, així com sales de cinema i teatres, per a fomentar decisivament la producció artística en català.
  5. Suport ferm a la literatura, el teatre i la música en català. Sales d’assaig i gravació gratuïtes.
  6. Nacionalització de la banca per a posar en marxa aquest pla d’inversió i assegurar un veritable escut social per acabar amb la pobresa

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos