Vladímir Putin ha ordenat una gran ofensiva militar sobre Ucraïna. Immediatament l'OTAN i els governs imperialistes dels EUA i Europa, fent gala del seu cinisme, condemnaven aquesta “violació del dret internacional” que soscava “la seguretat i estabilitat europees i mundials”.
Diem que són uns cínics perquè els mateixos poders que han reduït a enderrocs nacions com Síria, l'Iraq, el Iemen, Líbia o l'Afganistan, que han donat suport a intervencions militars, cops d'estat i dictadures militars sagnants… ara es lamenten que Putin recorri a les seves mateixes armes per a assegurar els interessos del seu règim capitalista i al servei dels rics.
Des del Sindicat d'Estudiants hem de dir alt i clar que l'OTAN, els EUA i la UE són completament responsables dels esdeveniments que avui es viuen a Ucraïna. Ells van ser els que en 2013-14, van secundar, finançar i armar a tota mena de bandes d'extrema dreta i neonazis per a fer-se amb el control del Govern, l'Estat i l'Exèrcit ucraïnès.
Rebutgem frontalment també la invasió militar decidida per Putin, i exigim la immediata retirada de les tropes russes. El règim de Putin no té res de progressista, respon als interessos dels capitalistes i oligarques russos! El president rus ha demostrat en moltes ocasions ser un xovinista gran rus i un anticomunista feroç.
L'oligarquia russa no vol defensar a la població russa del Donbass, ni “desnazificar” Ucraïna com diu Putin, ni vetllar pels treballadors i joves del món. Els capitalistes russos i el Govern de Putin són obertament imperialistes.
Per què ha esclatat ara aquesta guerra reaccionària?
El rerefons d'aquest conflicte bèl·lic està directament relacionat amb la lluita que existeix entre els diferents països i blocs pel control del món. No és casualitat que Rússia compti amb el suport de la potència capitalista més dinàmica en aquests moments, que es troba en un auge vertiginós: la Xina.
Després de la derrota a l'Afganistan al setembre, el militarisme nord-americà ha intentat reafirmar la seva influència en el continent europeu. El president dels EUA, Joe Biden, i els seus aliats (la UE i la socialdemocràcia internacional) han continuat desenvolupant la seva estratègia bel·licista contra Rússia.
Tots ells s'arronsen d'espatlles quan se'ls recorda que l'OTAN es va ampliar entre 1999 i 2004 a Hongria, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Bulgària, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Romania, generant un setge hostil sense precedents contra Rússia. Ara intentaven continuar aquesta expansió militar, incorporant Ucraïna a l'OTAN i posant encara més pressió sobre Rússia. És precisament això el que es troba darrere de l’actual escalada militar.
Encara que la guerra sigui una equació complicada, en el fons, és la continuació de la política per altres vies. En aquests moments, la guerra a Ucraïna és totalment reaccionària pels dos bàndols enfrontats. El Govern de Zelenski a Kíev és un titella de l'imperialisme occidental, fortament influenciat per l’extrema dreta. Ja hem fet menció a la naturalesa reaccionària del Govern rus.
No a la guerra imperialista! Cal aixecar un moviment massiu als carrers
Ni el poble ucraïnès ni el poble rus poden esperar res positiu d'aquesta guerra reaccionària, excepte sofriment, mort i destrucció. Els arguments de Putin sobre “protegir la població russa de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk”, han estat destrossats pels fets. Les proclames sobre la “democràcia”, “l'estat de dret”, o la “sobirania nacional” llançades per Biden, Johnson (el Regne Unit), Macron (França) o Pedro Sánchez (Estat espanyol), són només una excusa barata.
Aquesta guerra té un clar perdedor: la classe treballadora ucraïnesa, russa i de tot el món. Les guerres no són més que un símptoma més de la crisi del sistema capitalista, i també dels canvis que existeixen en els blocs imperialistes que es volen repartir el món. El conflicte a Ucraïna a més aprofundirà la crisi econòmica, provocarà una pujada de preus de l'energia, dels productes bàsics i alimentaris, generarà una nova catàstrofe humanitària amb desenes de milers de refugiats, habitatges destruïts, infraestructures arrasades…
Però la guerra no es frenarà amb crides buides a la “diplomàcia”, o a l'ONU o al fet que “s'entri en raó”. La guerra només es pot frenar amb la mobilització massiva i contundent de la classe treballadora i el jovent prenent els carrers de tot el món, i aixecant una política revolucionària, de solidaritat de classe i internacionalista.
Capitalisme i guerra van de la mà. Si vols la pau, lluita pel socialisme!
Descarrega el nostre periòdic
