No a la sentència del TSJC!
Els nostres professors i professores van donar al març un exemple de lluita formidable. Van protagonitzar 6 dies de vaga històrics en defensa de l'educació pública, de qualitat i en català, amb manifestacions massives als carrers.
Els i les estudiants vam ser-hi presents colze a colze amb les docents. Vam buidar les aules i omplir els carrers en la vaga educativa del 23 de març en defensa del català i la immersió lingüística i vam mobilitzar-nos conjuntament amb el professorat els dies 29 i 30.
La força d'aquestes mobilitzacions va sacsejar el Govern i ha convertit el conseller Cambray en un cadàver polític. Cambray ha d'escoltar el clam majoritari de la comunitat educativa i dimitir immediatament!
Sí que hi ha recursos per atendre les justes reivindicacions de professores, estudiants i famílies. Ja n’hi ha prou d’atacar l’educació pública mentre es regalen diners als empresaris de la privada concertada! L’absència de places i d’inversió a l’educació pública és flagrant, però el curs passat van sobrar més de 16.000 places privades concertades, és a dir, que els empresaris van rebre’n finançament públic però que mai van ser ocupades!
El Govern de la Generalitat està destruint l'educació pública, i les retallades són causa directa de l'empitjorada situació que pateix la llengua catalana. A més, Cambray està cedint davant la imposició antidemocràtica del TSJC contra el català i el model d'immersió lingüística a les escoles.
Aquest Govern no només dóna l'esquena a la mobilització popular que vam votar massivament l'1-O per la república, sinó que ha normalitat la repressió espanyolista. Ha tendit ponts amb l'Estat del règim del 78 que ens ha respòs amb la repressió més dura, com s'evidencia en el cas Pegasus i la nova sentència del TSJC que reclama al Govern l’aplicació immediata del 25% del castellà a les escoles. Les tímides maniobres parlamentàries que va posar en marxa aquest Govern en resposta a la primera sentència del TSJC han evidenciat la seva impotència per a frenar els tribunals franquistes. Ni tan sols el vergonyós acord ERC-Junts-PSC-Comuns per a reformar la Llei de Política Lingüística, que donava un pas decisiu per a posar fi al model d’immersió lingüística, ha satisfet als franquistes amb toga. La debilitat sempre convida a l’agressió.
Només hi ha una manera de posar fi a les retallades i tombar les imposicions antidemocràtiques dels tribunals del règim: la lluita massiva als carrers! A baix la pau social! Professores, estudiants i famílies sortim juntes als carrers el proper dissabte 14 de maig. Cambray dimissió! Ni un pas enrere en la defensa de l'educació pública, de qualitat, laica, feminista i en català!
Descarrega el nostre periòdic
