Esquerra Revolucionària - Militant

“Si volen ajudar-nos, que deroguin les retallades i que posin en marxa un pla de rescat a l'educació pública”

El govern PSOE-UP anunciava recentment que el curs no acabarà fins al mes de juny, a pesar que són més del 10% els estudiants que queden fora del sistema educatiu per no tenir accés a les classes online. El Sindicat d'Estudiants ha criticat durament aquesta i altres mesures –com el manteniment de les PAU– i s’ha referit a l'actitud del govern dient que manca d'empatia amb els estudiants de famílies treballadores. Entrevistem Coral Latorre, la seva secretària general a nivell estatal.

M.– Quina és l'alternativa del govern central per a fer front en el terreny educatiu a la situació oberta per la crisi del coronavirus?

Coral Latorre.- Cap. Les mesures aprovades pel Ministeri d'Educació són totalment insatisfactòries, insuficients i abandonen per complet els i les estudiants de famílies treballadores. És realment sorprenent i indignant que, enmig d'aquesta catàstrofe social, mentre veiem com els nostres familiars moren, els nostres pares i mares són acomiadats o víctimes d’ERTOs, mentre la majoria estem confinats en pisos petits sense espai digne per a l'estudi, el govern PSOE-UP actuï com si no passés absolutament res.

Un exemple claríssim és que encara que és obvi que el curs ja ha acabat, segueixen entossudits en què aquest acabi al juny i que s'utilitzarà l'educació online per a avaluar continguts que no s'han pogut impartir presencialment i en condicions d'igualtat. Presentar les classes telemàtiques com una solució és negar el dret a l'educació a qui menys recursos econòmics tenim i donar per vàlid que milions d'estudiants siguem apartats del sistema educatiu.

Per a garantir que ningú queda enrere és pel que demandem la promoció de curs, i que qui tingui un nota superior a 5 mantingui la seva nota mitjana de les dues primeres avaluacions, però tot això vinculat a un pla d'inversió per a l'educació pública. Si no, totes les mesures seran només pegats que pagarem demà per les dificultats per a posar-nos al dia.

Mirar cap a un altre costat davant d’aquesta realitat és apostar per continuar amb un model que ha posat l'ensenyament públic en una situació d'emergència provocant el major fracàs escolar d'Europa.

I, per si no fos suficient, se'ns planteja que per descomptat hem de sotmetre'ns a exàmens. La falta d'empatia social i de solidaritat d'aquest govern que es diu d'esquerres és alarmant. Parlen d’“ajudar els estudiants” però no veiem aquesta ajuda per cap costat. Si volen ajudar-nos, que deroguin les retallades i que posin en marxa un pla de rescat a l'educació pública: contractació massiva de professors i psicòlegs, baixar les ràtios, augmentar les quanties de les beques, garantir que l'educació sigui realment gratuïta des d'infantil a la universitat... És a dir, que defensin amb una memòria econòmica molt concreta el nostre dret a una educació pública i de qualitat.

M.- Hi ha qui des de l'esquerra argumenta que la selectivitat és un examen que “iguala” els estudiants de la pública i la privada; vosaltres defenseu la seva eliminació. Per què?

CL.- La PAU no és més que un sedàs perquè milions d'estudiants de famílies treballadores no puguem accedir als estudis superiors.

És fals que aquest examen “iguali” els estudiants o que “corregeixi” les notes inflades dels centres privats. Són els estudiants d'aquests mateixos centres qui gaudeixen d'acadèmies particulars o professors de reforç per a poder-se preparar millor aquestes proves. Si aquesta és la realitat tots els anys, amb la crisi del coronavirus, que està fent emergir l'existència d'una bretxa de classe creixent en el sistema educatiu, la selectivitat serà una escabetxada encara major.

Defensar la selectivitat és defensar una universitat per a l'elit i tractar d'amagar la falta de places públiques a la universitat. Si hi hagués places públiques suficients no seria necessària cap prova, ni cap nota de tall per a entrar a la carrera triada, però el govern del PSOE i Unides Podem es nega a reconèixer aquesta realitat inapel·lable.

Des del Sindicat d'Estudiants advoquem per la seva supressió immediata i diem: hi ha necessitats socials per cobrir i diners per a fer-ho. Aquesta terrible crisi que ens colpeja ens dóna la raó. No fan falta més metges, infermeres, investigadors de diferents camps, professors, enginyers…? Clar que sí. I per això continuarem aixecant el crit històric de la lluita del moviment estudiantil: ni taxes ni selectivitat, el fill de l'obrer a la universitat!

M.- El govern parla de l’“escut social” i de “protegir els més vulnerables”. Vosaltres li retraieu que només està prenent mesures per a garantir els beneficis dels grans empresaris i la banca. Com afecta això al jovent?

CL.- És totalment inacceptable parlar d’“escut social” i que l'ensenyament públic o la sanitat, entre altres sectors, quedin exclosos d'un pla econòmic que reverteixi els efectes de les retallades pressupostàries.

És inacceptable que un govern que es proclama d'esquerres i progressista negui aquests recursos per a poder fer front a les necessitats socials existents mentre regala 100.000 milions de diners públics a les empreses de l’Ibex35 i als grans bancs, o continua lliurant 15.000 milions a la patronal de l'ensenyament privat concertat…

El govern està aplicant la mateixa recepta que es va aplicar en la crisi de 2008. I som també els mateixos els que estem pagant les seves conseqüències: els treballadors i el jovent. Des de l'anunci de l'estat d'alarma s'ha acomiadat a més de 68.000 treballadors al dia, el 53% menors de 35 anys.

L'Estat espanyol és ja el país europeu amb major atur juvenil. El jovent està en la diana de tots els atacs abocats per la patronal i els capitalistes.
Lluny de la campanya hipòcrita i vomitiva de la dreta presentant els joves com una colla de ganduls que volem que ens regalin les notes i el curs, els fills i filles de la classe treballadora –a qui mai ens han regalat res– no demanem més que el nostre dret a una educació i a un futur dignes.

Però sota el capitalisme, un sistema que ens ha condemnat a retallades, a desnonaments, a treballs brossa o a l'atur, és impossible. Aquest sistema és l'autèntic virus. Si volem drets i un futur digne hem de lluitar per la transformació socialista de la societat. Estem preparats i preparades per a donar la batalla. Tornarem a prendre els carrers. Hem vist amb claredat que el capitalisme no pot tenir un “rostre humà”. El que estem vivint ho confirma. Però també hem après que els nostres drets es conquisten lluitant. Sens dubte, el jovent jugarà un paper de primera línia en tots els esdeveniments que estan per arribar.

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos