Necessitem un pla de rescat per a la universitat pública!

El ministre d'Universitats, Manuel Castells, ha anunciat la seva intenció d'incrementar la inversió en el sistema de beques en un 22% fins a arribar als 1.900 milions d'euros per així elevar el nombre d'estudiants beneficiaris per al proper curs 2020-2021.

La pressió que milions d'estudiants, professors i famílies portem exercint des de fa anys contra les retallades i en defensa de l'ensenyament públic, ha estat determinant perquè es doni aquest pas endavant positiu. Des del Sindicat d'Estudiants així manifestem públicament, i també diem que davant la situació d'emergència social que viu el nostre sistema educatiu públic, aquesta mesura segueix sent encara insuficient si volem acabar amb l'exclusió de la universitat dels estudiants fills de famílies treballadores.

El Govern del PSOE-UP té una tasca molt clara i urgent: revertir totes les mesures classistes i les retallades dels governs del PP que ens han portat a una situació catastròfica. Ha de posar tots els mitjans per acabar amb un model d'universitat pública que cada cop s'assembla més a la privada.

Acabar amb la universitat per a l'elit i convertir-la en un dret per a totes i tots

Des que el 2012 el Partit Popular va arribar a la Moncloa, milions d'estudiants de famílies treballadores hem patit les seves polítiques de retallades i privatització. Rajoy va incrementar en un 66% les taxes universitàries –convertint-les en una trava impossible de superar per a la majoria–, van aplicar el 3+2, van acomiadar a més de 30.000 professors en tots els trams educatius, van retallar en més de 9.500 milions d'euros el pressupost per a la universitat pública, en més de 398 milions el destinat per a beques i van aprovar un decret que augmentava la nota al 6,5 per poder obtenir ajudes econòmiques.

Rajoy, Wert, Méndez de Vigo i els seus amics empresaris de l'educació privada-concertada han estat els responsables directes de l'expulsió de desenes de milers de joves dels estudis superiors per motius econòmics. Aquestes polítiques, per a major benefici de la patronal educativa, han elititzat la universitat pública: el 2020 només un 10'6% d'estudiants universitaris provenen de la classe treballadora.

Necessitem mesures que vagin al fons del problema

Amb el nou decret del sistema de beques anunciat pel Govern de coalició, s'eliminaran o modificaran algunes pautes i requisits per obtenir ajuts econòmics, però es no deroga en la seva totalitat la reforma de beques de Wert.

Tot i que es recull que els requisits acadèmics per a accedir a les beques s'alleujaran i que es primarà el nivell socioeconòmic de cada estudiant, la part variable de les ajudes –és a dir, la part que sobra un cop repartida la part fixa d'aquestes, que va des dels 60 fins als gairebé 3.000 euros a l'any– seguirà depenent de les nostres notes –tal com va posar en marxa Wert– i no de les nostres rendes. Aquesta modificació del PP castigava als estudiants més humils i aquest Govern hauria de derogar-la íntegrament.

El Ministeri d'Universitats també ha anunciat la baixada al 5 de la nota per accedir a les ajudes –una mesura molt positiva que des del Sindicat d'Estudiants hem exigit durant anys– i la modificació dels criteris de renda perquè més estudiants puguin entrar en el llindar 1 –on es troben els estudiants més vulnerables econòmicament– on la beca cobreix les despeses de la matrícula, més la part fixa (segons renda) –que s'incrementa 100 € (de 1.600 a 1.700)– i la variable (segons notes i nombre de demandants).

Aquesta mesura, tot i que és un primer pas, és insuficient per combatre l'exclusió social que existeix a la universitat. En primer lloc, la gran majoria de famílies de 4 membres, amb ingressos mensuals de 1.550 euros –és a dir, aquells que es troben en el llindar 1– no poden en general portar els seus fills a la universitat. Només cal pensar en totes les despeses d'un estudiant que hagi de marxar a una altra ciutat, pagar lloguer, factures, transport, menjar. Quant de temps pot sobreviure amb els 1.700 euros de la part fixa més els 1.600 de la beca de mobilitat, que és el que obtindria amb aquesta reforma? Sobra la resposta.

Al mateix temps, les famílies de quatre membres que ingressen 3.000 euros al mes seguiran optant només a 300 euros de la part fixa de la beca (perquè els llindars 2 i 3 no es modifiquen).

Tenint en compte que només es pot comptar amb certesa amb la part fixa de la beca, ja que la part variable depèn de molts factors aliens als estudiants, com el nombre de demandants i la nota que obtinguin tots ells, és fàcil veure que la pressió econòmica perquè els més humils no trepitgin la facultat segueix sent brutal.

En segon lloc, el Ministeri d'Universitats, a l'hora d'establir els nous criteris, no té en compte el brutal cop econòmic que està suposant la crisi del Coronavirus a les nostres famílies.

Les nostres condicions de vida – que ja eren molt precàries– s'han enfonsat dràsticament en poques setmanes. Els nostres pares i mares han estat abocats a la cua de l'atur, són víctimes d’ERTOs o han vist com els seus sous es reduïen a la meitat. Un increment de 100 euros, amb els quals haurem de seguir pagant els materials acadèmics, el transport, els pisos d'estudiants i residències... no suposa una millora substancial ni garanteix que no siguem expulsats de la universitat per aquesta crisi, que ja es calcula que seran desenes de milers d'estudiants els que es veuran expulsats dels estudis superiors el proper curs. A més, l'augment del pressupost en 386 milions no arriba tan sols a recuperar els 398 milions retallats pel PP en els últims anys – quan avui la situació és molt pitjor que llavors per a les famílies treballadores–.

Per un pla de rescat a l'educació pública, per una Universitat pública i gratuïta!

Totes les polítiques que vagin en la direcció de garantir que els fills i filles de la classe treballadora puguem accedir a la universitat, seran celebrades per la comunitat educativa. Però l'única manera de trencar amb el model educatiu de la dreta i les seves conseqüències dramàtiques passa per adoptar mesures molt més contundents.

El Ministeri d'Universitats ha fet un pas endavant, però si no es posa en marxa de forma urgent un pla de rescat a l'educació pública, la universitat seguirà sent un vedat privat per a l'elit.

En primer lloc, necessitem que aquest final de curs no sigui el final de l'educació universitària per a milers de nosaltres. Per això han de garantir que es posi en marxa l'apte general perquè cap estudiant es quedi enrere, que es retornin les matrícules universitàries del segon semestre i el pagament de les residències i pisos des del mes de març. Però també volem que es garanteixin les mesures perquè el pròxim curs i els vinents tinguem assegurat el nostre dret a una educació i un futur dignes.

L'única forma d'acabar amb la bretxa de classe que existeix en el sistema educatiu, és garantir que l'educació pública –des infantil a la universitat– sigui 100% gratuïta, amb beques dignes, que s'eliminin les penalitzacions de segones, terceres i quartes matrícules, que s'elimini d'una vegada per totes la selectivitat i les notes de tall, que es garanteixin places per a tothom als estudis superiors i que es deixi de regalar diners públics a l'educació privada i concertada.

Des del Sindicat d'Estudiants seguirem lluitant sense treva perquè aquest Govern compleixi amb totes les demandes de la comunitat educativa.

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos