Anticapitalisme i revolució

Noranta anys després de ser reconeguda la independència d'Irlanda (de tres de les quatre províncies històriques), les idees de Connolly segueixen estant totalment vigents. El passat 18 de novembre Irish Estafis va revelar que el proper pressupost irlandès que es debatrà el 6 de desembre havia passat pel comitè de finances del Bundestag (Parlament alemany). És a dir, que els diputats alemanys tenien accés a les propostes pressupostàries abans que els irlandesos! Amb quina força ressonen ara les paraules de Connolly, quan advertia: “Si venceu a l'exèrcit anglès pel matí i aixequeu la bandera verda sobre el castell de Dublín, tret que comenceu a organitzar la república socialista, els vostres esforços seran debades. Anglaterra encara us governaria a través dels seus capitalistes, a través dels seus terratinents, a través dels seus financers, a través de tota la xarxa d'institucions individualistes i mercantilistes que ha plantat en aquest país i regat amb les llàgrimes de les nostres mares i la sang dels nostres màrtirs”. No pot haver-hi alliberament nacional sense revolució social.

El 15 d'octubre una marea humana va recórrer els carrers de les principals ciutats de l'estat espanyol en el marc d'una jornada reivindicativa i de lluita en tot el món, amb manifestacions massives a Austràlia, EEUU, Itàlia, Xile, Argentina, Brasil, Japó, Alemanya, Bèlgica i un llarg etcètera.

Contra la reforma de la Constitució

La convocatòria d'una Vaga General és més necessària que mai

En els últims dies de l'estiu, aprofitant les dates més complicades i difícils per a la mobilització, vacances per a molts, la cascada d'atacs contra joves i treballadors ha refermat.

Ahir de nou, després de la brutal càrrega policial del dijous, desenes de milers de madrilenys vam tornar a sortir als carrers per a condemnar la repressió i exigir la llibertat sense càrrecs de tots els detinguts. La manifestació va partir d’Atocha a les 20h, congregant a 50.000 persones, recorrent el Passeig de la Castellana fins al Ministeri de l'Interior. Quan es va arribar al mateix es van cantar consignes demanant la llibertat dels detinguts, denunciant la covarda i brutal actuació policial del dia anterior, i exigint la dimissió d'Antonio Camacho, Ministre d'Interior. Després de guardar un minut de silenci, es demostrava l'enorme força del moviment cara a cara enfront de nombrosos antidisturbis, reflectit amb crits com "que no, que no, que no tenim por", després la marxa va tornar a baixar cap a la Porta del Sol.

A continuació per la seva rellevància, publiquem l'article aparegut en la web marxista Militant (www.militant.cat)

Parar el país per parar els atacs! Contra les retallades de la despesa social, contra la dictadura dels banquers!

El diumenge 19 de juny es va viure una jornada històrica. Un mes després de les manifestacions del 15 de maig, després de setmanes d'assemblees i concentracions massives que van fer front als atacs repressius de la policia i a les campanyes de criminalització dels mitjans de comunicació, centenars de milers de treballadors, joves, aturats, pensionistes van prendre els carrers de tot l'Estat espanyol.