Carta oberta als nostres germans i germanes refugiats: Benvinguts!
Aquestes últimes setmanes les imatges de patiment i desesperança als vostres ulls, després del llarg i tortuós camí que heu realitzat per fugir de la destrucció i la misèria, ens han colpit i commocionat. També ens hem indignat i omplert de ràbia al veure com la policia us ha colpejat, i com els governs de l’Europa “civilitzada” us han amuntegat en condicions inhumanes a places, estacions de tren o espais rodejats amb tanques de filferro amb ganivetes, sense menjar ni aigua, sense assistència mèdica, sense un sostre digne. Aquesta cruel realitat ens recorda la història de les nostres pròpies famílies, quan molts dels nostres avis van haver de fugir de la dictadura franquista cap a l’exili, en vaixells abarrotats o a cues interminables amb nens, amb gana, amb fred, condemnats a romandre a camps rodejats de tanques on milers morien.